El Banc d’Espanya ha rebaixat les seves previsions de creixement a causa del feble inici de l’any marcat per la lentitud en el desplegament de les vacunes i els nous rebrots que han obligat a adoptar noves restriccions de mobilitat. La institució dóna per perdut el primer semestre de l’any i espera que l’activitat econòmica repunt a partir d’estiu, a mesura que es vagi completant el procés de vacunació i l’aixecament de les restriccions.
Principalment, es deu a l’inici feble d’arrencada de l’any i els nou rebrots del virus. De fet, el supervisor anticipava una caiguda del 0,4% en el primer trimestre de l’any. Però també a l’impacte de major nivell del preu del petroli, un tipus de canvi de l’euro una mica més favorable, tipus d’interès a llarg termini una mica majors i una implementació lleugerament més tardana dels fons europeus per a la reconstrucció.
“El consum privat hauria experimentat probablement un lleuger descens en el primer trimestre, a causa de l’augment de la severitat de les mesures necessàries per a contenir la pandèmia en els dos primers mesos de l’any”, expliquen els experts. L’escenari central contempla la possibilitat que en els pròxims mesos sorgeixin nous brots de la malaltia, la contenció de la qual requeriria aplicar mesures de contenció similars a les vigents recentment.
És a dir, pràcticament es dóna per perduda bona part de la primera meitat de l’any. En el primer trimestre, l’organisme pronostica que el PIB retrocedirà un 0,4% en el seu escenari central. No obstant això, es detecten signes d’una certa reactivació segons avança el trimestre en les xifres de mobilitat de Google i de consum de combustibles. “Les dades de mobilitat, ocupació i consum van ser dolents al gener i febrer. Però al març estan evolucionant millor en produir-se un aixecament de les restriccions en les comunitats”, ha assenyalat el director d’Economia del banc, Oscar Árce.
I en la segona meitat de l’any hi haurà una forta millora de l’activitat en avançar en la vacunació i començar a gastar-se els fons europeus. Aquest escenari considera que les restriccions de la mobilitat aniran retirant-se a poc a poc fins a la seva desaparició plena a la fi de 2021. El turisme no recobrarà una certa normalitat fins a 2022. La taxa d’estalvi, que havia experimentat una considerable pujada amb la pandèmia, descendirà fins a situar-se alguna cosa per sobre del seu nivell precovid en 2023. I a mesura que vagin desapareixent les restriccions, el consum registrarà durant diversos trimestres forts increments per sobre del que creixin les rendes en tirar d’aquest estalvi acumulat.
El Banc d’Espanya contempla entre els riscos a l’alça l’efecte del pla d’ajudes aprovat pel Govern per a pimes i autònoms fa un parell de setmanes. Els 5.000 milions d’ajudes directes augmentaran el dèficit, mentre que la injecció de capital (1.000 milions) i la reestructuració de préstecs (altres 5.000) redundarà en un augment del deute públic. Això empitjorarà l’estimació de dèficit de la institució en futures revisions, però previsiblement també millorarà la de creixement.
L’organisme no inclou aquest pla en les seves estimacions fiscals, però augura un dèficit del 7,7% del PIB enguany –després d’acabar 2020 en el 10,5%–, sent del 4,8% en 2022 i del 4,4% en 2023. Els escenaris alternatius mostren que en el seu escenari sever el desequilibri s’aniria al 9,1% enguany, sent del 6,8% en la seva forma més suau. Més preocupants són les xifres de deute públic. El Banc d’Espanya creu que continuarà augmentant enguany, amb un 117,9% del PIB en 2021 en el seu escenari central, per a estancar-se en el 117,6% en 2023. En el seu escenari més sever, el passiu se n’aniria al 125,5% en 2023 (un 122,6% en 2021), mentre que en la seva hipòtesi més suau tancaria enguany en el 115,4% i baixaria al 112,8% en 2023.
Principalment, es deu a l'inici feble d'arrencada de l'any i els nou rebrots del virus. Però també a l'impacte de major nivell del preu del petroli, un tipus de canvi de l'euro una mica més favorable, tipus d'interès a llarg termini… Share on X
Loading ...
