L’afebliment de l’economia per la pandèmia del coronavirus podria fer desaparèixer un gran nombre d’ocupacions. Així de dura es descriu la situació macroeconòmica de l’Eurozona per part del Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE). En les actes de la reunió del 29 d’octubre, publicades aquest dijous, el BCE informa que el component d’ús de l’índex de l’activitat econòmica s’havia recuperat amb força des de primavera, però es va situar per sota de 50 a l’octubre, per la qual cosa indica una contracció de l’economia.
Des del començament de la pandèmia, l’afebliment de les condicions d’ocupació ha estat especialment forta en sectors com l’hostalatge, l’alimentació, el transport i els magatzems, diu el BCE en les actes. L’entitat monetària adverteix que “la taxa de desocupació de la zona de l’euro, que ha augmentat des del 7,2% al febrer, fins al 8,1% a l’agost, possiblement subestima l’ajust que es produeix en el mercat laboral de la zona de l’euro”.
El BCE també preveu que el consum de les llars seguirà contingut i que la segona ona de la pandèmia i el seu impacte en les ocupacions i els ingressos reforçarà l’estalvi preventiu. A més, el BCE emfatitza que l’èxit de la primera emissió de deute del programa europeu temporal per a mitigar el risc de desocupació, “que ha tingut una demanda sense precedents”, és “una evidència tangible de com la resposta europea comuna a la crisi havia ajudat a alleujar pressió al finançament sobirà i a les condicions financeres”.
La Comissió Europea (CE) ha aconseguit 39.500 milions d’euros de finançament per al fons de suport a l’ocupació per la pandèmia de la Unió Europea (UE), batejat com SURE, amb tres emissions de deute en tot just un mes, gairebé el 40% del total de 100.000 milions amb què comptarà. “Contràriament a la fase inicial de la crisi, les respostes fiscal i de política monetària comunes en la zona de l’euro havien tingut èxit a proporcionar una ferma protecció contra els riscos de fragmentació i d’un enduriment indesitjat de les condicions financeres”, postil·len les actes.
En aquest sentit, l’índex de gestors de compres (PMI) de novembre revela que l’activitat de les empreses de l’eurozona s’ha deteriorat significativament, sobretot en el sector serveis, a conseqüència de les restriccions per a frenar la pandèmia. En concret, l’indicador es va situar en 45,1 punts el mes de novembre, enfront dels 50 d’octubre, el pitjor resultat dels últims sis mesos. L’índex PMI del sector serveis va caure fins als 41,3 punts, des dels 47 d’octubre. Per part seva, la dada del sector manufacturer també va retrocedir encara que menys, dels 54,8 punts d’octubre als 53,6 punts de novembre.
Les dues principals economies de l’euro, Alemanya i França, van registrar una important deteriorament de l’activitat al novembre. En el cas d’Alemanya, el PMI es va quedar en 52 punts, tres menys que a l’octubre, el seu pitjor resultat en cinc mesos. A França el declivi va ser més pronunciat, caient fins als 39,9 punts enfront dels 47,5 d’octubre, degut sobretot a l’enfonsament del sector serveis, afectant greument a les ocupacions.
El BCE també preveu que el consum de les llars seguirà contingut i que la segona ona de la pandèmia i el seu impacte en l'ocupació i els ingressos reforçarà l'estalvi preventiu Share on X
Loading ...
