Doble salt mortal de Sánchez: a última hora pacta amb Bildu la derogació íntegra de la reforma laboral del PP

A última hora del debat parlamentari d’ahir, passades les 8 de la tarda, el PSOE i UP van fer públic un pacte amb Bildu doblement sorprenent, i que tindrà una important repercussió política i econòmica.

Ariadna Lastra, la portaveu socialista, després de consultar amb el president Sánchez, va signar l’acord adjunt.

Com es pot constatar en el text, s’estableix la derogació íntegra de l’última reforma laboral. D’aquesta manera el PSOE va més enllà del seu acord de govern amb UP que només preveia modificacions parcials.

Per augmentar la confusió, hores més tard, el PSOE, que no UP, va emetre un comunicat indicant que la reforma només seria parcial. Tot plegat afegeix gran confusió a un tema delicat com és el de les relacions laborals.

En un escenari de gran sensibilitat per part de l’empresariat per por de no poder suportar la caiguda econòmica, i dels treballadors que han perdut o temen perdre el seu lloc de treball, es produeix aquest fet imprevist que deixa oberta la porta a la més gran de les incerteses, perquè el document pactat és ben clar sobre la integritat de la derogació, però al mateix temps dins del govern hi ha, a hores d’ara, dues posicions. La socialista que diu “donde dije digo, digo Diego”, i la dels seguidors d’Iglesias que mantenen fil per randa l’acord.

La CEOE i la CEPIME ja han emès un duríssim comunicat en el que afirmen “rechazamos con total rotundidad el acuerdo alcanzado entre la coalición PSOE y UP y EH Bildu para derogar la reforma laboral a cambio de su apoyo a la última de las prórrogas del estado de alarma”. El text breu està farcit d’enèrgics qualificatius, menyspreu, indignació, “ulls sords a les recomanacions de la CE”, “irresponsabilitat”, “conseqüències negatives incalculables en l’economia espanyola” i “incoherent”.

El més estrany de tot plegat és que quan l’acord es va signar, l’abstenció de Bildu, perquè ni tan sols es tracta d’haver assolit els seus vots a favor de la pròrroga de l’estat d’alarma, ja no eren necessaris, perquè el resultat estava assegurat amb els vots del PNB i Cs. Possiblement, i és la única explicació lògica, si és que l’afer té alguna lògica, el govern estava insegur del resultat final de les votacions, va pactar verbalment amb Bildu, i després, quan la votació es va produir amb resultat satisfactori, ja no tenia cap més remei que posar negre sobre blanc al que havien concordat.

És clar que de poc serveix aquesta signatura pòstuma a la credibilitat socialista, si hores després es desdiu de l’acord. En aquest fet conflueixen tres circumstàncies molt greus. La primera, la naturalesa de l’acord, que ja es veu a la nota de la patronal que té fortes conseqüències en un moment difícil. La segona, posa de relleu la nefasta dinàmica que genera la voluntat de Sánchez de prorrogar l’estat d’alarma peti qui peti amb una fràgil majoria que el posa en mans de la subhasta contínua dels partits menors. Sens dubte el més beneficiat és el PNB també ara Bildu, però a la llista hi ha altres organitzacions com Coalició Canària. La tercera consideració és que el que s’acorda res té a veure ni amb les vides, ni amb la salut dels ciutadans.

En aquest mercat de Calaf en el que s’han convertit les pròrrogues, els únics que han quedat fora de joc sistemàticament perquè malgrat que en les 5 ocasions no han assolit cap contrapartida, són precisament els dos partits independentistes catalans, que a més són els que reuneixen per separat més vots de la cambra. ERC duplica al PNB i JxCat el supera. La reflexió sobre aquest últim fet per part dels catalans hauria de ser obligada.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...