No és un fenomen causat per la guerra, però la recent invasió russa ha accelerat encara més una tendència que posa en risc la viabilitat d’Ucraïna com a país.
No es tracta de les amenaces russes, sinó de la inquietant pèrdua de població que pateix Ucraïna.
La despoblació no és un fenomen exclusiu a Ucraïna.
Des de la fi de la Guerra Freda, pràcticament tots els països de l’òrbita soviètica han experimentat davallades de població dràstiques.
Bulgària, Letònia i Lituana han patit les caigudes més severes, depassant un vertiginós 20%. Estònia i Romania han sofert pèrdues del 16%, Croàcia de l’11 i Hongria del 8%.
El problema es deu a una combinació tòxica: migració massiva de gent jove i índexs de fecunditat sovint per sota de l’1,3 (1,26 a Ucraïna el 2022), molt a prop dels països que constitueixen el furgó de cua de la fertilitat europea que no és altre que Espanya (1,12 al 2023).
La guerra en la qual Ucraïna s’ha vist immersa des del 2022 ha empitjorat encara més la tendència. Ella Libanova, demògrafa ucraïnesa, es lamenta que tot i que les noves generacions s’encongeixen una mica menys que les precedents, també són més petites i tenen, per tant, menor capacitat de compensar el desastre demogràfic que es produí als anys noranta del segle passat.
A més, prossegueix Libanova, arran de la guerra molts infants que ja haurien d’haver nascut no han vist la llum del dia, perdent uns anys preciosos que aprofundiran encara més l’hivern demogràfic ucraïnès.
L’altra xacra d’Ucraïna és, com ja hem apuntat, l’emigració dels joves. Un fenomen que al contrari de la davallada dels naixements, es produeix amb molta menys força a Europa occidental (tot i que Espanya està experimentant des del 2008 un continuat èxode de joves qualificats).
Entre el 1991 i el 2020 es calcula que uns tres milions d’ucraïnesos abandonaren el país per motius econòmics. A aquests se’ls ha de sumar cinc milions més que han marxat des de la invasió russa.
Molts s’han instal·lat a Polònia, geogràfica i culturalment propera, i alhora econòmica i políticament distant pel seu dinamisme i estabilitat. Els polonesos asseguren que actualment a Varsòvia se sent parlar pràcticament tant l’ucraïnès com el mateix polonès.
A pesar d’això, demògrafs com Libanova no tenen gens clar que una majoria d’ucraïnesos emigrats es decideixin a tornar al seu país després del conflicte. De fet, estima que el percentatge de retorns se situarà entorn del 30% dels emigrants, similar al que s’observà a la fi de les guerres dels Balcans fa un quart de segle.
Tot plegat ha menat a una vertiginosa pèrdua d’habitants. El 1991, la població ucraïnesa era de 52 milions de persones. Més de les que habiten avui a Espanya. L’any passat, les Nacions Unides calcularen que a Ucraïna hi quedaven menys de 38 milions de residents. I si es descompten les zones sota control rus, la xifra total es podria quedar per sota dels 30 milions (respecte als pràcticament 50 d’Espanya).
Tot plegat, sense comptar que l’esperança de vida a Ucraïna és la més baixa d’Europa – i ja era així abans de la guerra, situant-se per sota dels setanta anys al 2021. La salut pels homes és particularment dolenta, per factors com “el tabac, l’alcohol, la mala nutrició, les feines en ambients de treball tòxics i l’alta mortalitat derivada d’accidents de trànsit”, apunta Libanova.
És esperable que aquesta tendència empitjori inclús acabada la guerra a causa de la falta de mitjans del sistema de salut, les ferides físiques i les patologies psicològiques dels que han sofert el front bèl·lic.
En definitiva, l’estat ucraïnès ha perdut des de la independència de l’URSS un 42% de la seva potència demogràfica. Aquest fet hauria de preocupar al president Zelenski i a la classe dirigent ucraïnesa tant o inclús més que les armes russes, ja que una demografia sana no és només un criteri clau pel desenvolupament econòmic, sinó també la primeríssima font de poder internacional.
Loading ...
