Crisi amb l’Iran: és el moment que els Estats Units abandonin l’Aràbia Saudita

L’Aràbia Saudita ha patit aquesta setmana atacs inaudits contra la seva infraestructura petrolífera que tot indica han estat perpetrats pel règim religiós iranià.

Com era d’esperar, Riyadh ha suplicat l’ajuda militar als Estats Units, una demanda que el Pentàgon està mesurant amb molta cautela.

Oficialment, totes les opcions són sobre la taula, incloent l’enviament de més tropes nord-americanes a la península d’Aràbia. Però portes endins, al Pentàgon no hi ha ganes de fer-ho. I és que no està gens clar per quins motius els Estats Units haurien d’ajudar a un soci tan tediós, per no dir contra-productiu, com és l’Aràbia Saudita.

Primerament, implicar-se en el golf pèrsic en favor de Riyadh implica fer un pas més en l’escalada amb l’Iran. Això, alhora, és sinònim de dilema a un any i escaig de les eleccions presidencials nord-americanes: s’arriscarà Trump a obrir un nou conflicte a l’Orient Mitjà, o bé es retirarà i Washington perdrà credibilitat com a aliat?

En segon lloc, hi ha raons històriques per les quals els Estats Units no haurien de respondre positivament a les demandes d’ajuda de Riyadh. Al 1990, quan el cosí saudita Kuwait fou envaït per l’lraq de Saddam Hussein, Riyadh es va mostrar totalment incapaç de fer res per ajudar el seu petit aliat. Altres fites similars, com una revolta interna al 1974, demostren que l’Aràbia Saudita mai ha estat a l’alçada dels seus compromisos.

Al 1990 foren els Estats Units qui varen salvar la cara a la petro-monarquia. Però a un preu desmesurat: l’operació militar occidental –considerada pels islamistes com una “croada”- va incrementar substancialment el recolzament a la jihad internacional. No en va Ossama Bin Laden prové d’una destacada família saudita.

Aquest punt ens porta al tercer argument pel qual els Estats Units no haurien de mantenir la seva aliança amb l’Aràbia Saudita: avui, la immensa majoria de seguidors de Estat Islàmic a internet són residents del regne saudita.

El finançament saudita a escoles extremistes a Europa s’ha demostrat una i una altra vegada. Col·laborant amb Riyadh, els Estats Units es disparen una bala al peu en la seva lluita contra el terrorisme internacional.

En quart lloc i finalment, es dirà que els Estats Units defensen el seu aliat saudita per interessos purament econòmics relacionats amb el petroli. No obstant, la realitat és que actualment els Estats Units consumeixen una fracció minúscula del petroli exportat per Aràbia Saudita.

Gràcies al desenvolupament de la producció nacional, els Estats Units es convertiran aviat en el principal exportador d’energia del món. Dit d’una altra manera, ja no necessitaran tenir Aràbia Saudita al seu costat a qualsevol preu. Això son excel·lents noticies no sols pels Estats Units sinó també per Europa.

La crisi amb l’Iran constitueix una oportunitat única per mostrar a Riyadh que ja no és un soci indispensable. I menys per prendre part en un conflicte purament regional entre dues teocràcies en una regió d’importància econòmica molt secundaria com és l’Orient Mitjà.

Resta saber si els europeus serem suficientment hàbils per desinteressar-nos també d’una regió que no ens porta altra cosa que maldecaps.

Un cop la retirada d’Orient Mitjà sigui efectiva, només caldrà preocupar-se d’una cosa: que l’Iran, un país dominat per fanàtics religiosos que amenacen a Israel amb la seva destrucció absoluta, no obtingui mai la bomba atòmica.

Per la resta, si el que ens interessa és l’energia, els Estats Units, però també Rússia o Veneçuela (qui disposa de les majors reserves del món) ens la poden proporcionar. Sense parlar de les possibilitats de l’energia solar i altres fonts renovables sobre sòl europeu.