Converses proposa als partits 100 objectius per a Catalunya. Els 10 primers

PlanificaciĆ³ i concertaciĆ³

  1. La magnitud i complexitat de les crisis acumulades lā€™estat de permacrisi en la que vivim, demana una metodologia especĆ­fica per abordar la seva resoluciĆ³, basada en la concertaciĆ³ publicoprivada, la planificaciĆ³ indicativa (dā€™obligat compliment per a lā€™administraciĆ³ i de carĆ cter orientatiu per al sector privat) i el pressupost base zero per procedir a una reordenaciĆ³ justa i racional dels recursos disponibles, elaborant un nou pressupost sense considerar en principi les xifres de lā€™exercici anterior. Dā€™aquesta manera sā€™identifiquen les despeses inĆŗtils i excessives i es fixen les noves prioritats.

Ā Dues reformes bĆ siques:

  1. Reforma de la fiscalitat catalana per fer-la mĆ©s justaĀ  i racional. ComportarĆ  com a mĆ­nim: (1) la reducciĆ³ de lā€™IRPF en els nivells mĆ©s baixos dā€™ingressos, de manera que tinguin un dels millors tractes fiscals de tota Espanya en lloc de ser dels pitjors, com fins ara. (2) ReducciĆ³ de lā€™impost per patrimoni. No pot ser que el 45% dels ingressos de tot lā€™Estat del perĆ­ode 2014-2019 dā€™aquest impost sā€™hagi pagat a Catalunya. Aquesta proporciĆ³ ha de reduir-se al 20%, Ć©s a dir, menys de la meitat. (3) RevisiĆ³, reducciĆ³ i adequaciĆ³ dels impostos especials sota criteris de rendiment, racionalitat i no perjudicar lā€™economia productiva. Ɖs el cas del nou impost sobre el CO2, que tal com estĆ  plantejat ve a ser una doble imposiciĆ³ que pot provocar la deslocalitzaciĆ³ d’indĆŗstries de Catalunya i la dissuasiĆ³ per a noves instalĀ·lacions.
  2. Reforma de lā€™envellida i ineficient administraciĆ³ catalana.Ā  Es durĆ  a terme una reducciĆ³ important dels instituts i organismes autĆ²noms, per supressiĆ³ i fusiĆ³ dels actuals. Un cop efectuada aquesta racionalitzaciĆ³, es procedirĆ  a la renovaciĆ³ de tots els cĆ rrecs pĆŗblics dels organismes que continuĆÆn. Es definirĆ , un nou model dā€™administraciĆ³ per a la Generalitat, possiblement fonamentat en lā€™AgĆØncia PĆŗblica dirigit a aconseguir una mĆ©s gran eficiĆØncia, eficĆ cia i economia de gestiĆ³ i una millor adaptaciĆ³ a la complexitat de la realitat.

Ā Natalitat, poblaciĆ³, envelliment i immigraciĆ³

  1. El problema mĆ©s greu que tĆ© Catalunya a llarg termini Ć©s la seva baixa natalitat i l’envelliment, accelerat de la seva poblaciĆ³, que obeeix en les seves 2/3 parts a la insuficiĆØncia dels naixements. Aquesta dinĆ mica Ć©s incompatible amb assolir una bona productivitat a llarg termini i amb la sostenibilitat de l’estat del benestar i del sistema pĆŗblic de pensions, que a mĆ©s, en el cas Catalunya, Ć©s deficitari. Corregir aquest gravĆ­ssimĀ  problema i afavorir la natalitat tĆ© a veure amb moltes condicions que s’han de regular a travĆ©s d’un Pla que tingui com a eix la famĆ­lia. Ɖs un suĆÆcidi colĀ·lectiu que, mentre que no hi ha ajudes per part de la Generalitat per a les famĆ­lies amb fills, l’avortament, que tĆ© una importĆ ncia negativa extraordinĆ ria en relaciĆ³ amb la natalitat catalana, sigui subvencionat al 100%. El flux immigratori que estĆ  rebent Catalunya Ć©s impossible de sostenir, genera una Ā demanda excessiva sobre lā€™habitatge i els serveis pĆŗblics, i estimula el creixement del sector de baixa productivitat i baixos salaris. Sā€™ha de fer efectiva la seva regulaciĆ³ i adaptaciĆ³ a les necessitats del paĆ­s.

Prou de gestionar la pobresa. El que cal Ć©s eradicar-la

  1. A Catalunya hi viuen prop de mig miliĆ³ de persones en situaciĆ³ de pobresa material extrema. Dā€™altra banda, un 21,7% viu per sota del llindar de pobresa, mentre l’exclusiĆ³ social assoleix el 29,1%, 6 punts superior a la mitjana espanyola, i mĆ©s gran que Madrid (22,3%). Catalunya i les CanĆ ries sĆ³n les comunitats autĆ²nomes amb un major nivell d’exclusiĆ³ el 2021. Els factors mĆ©s decisius de l’exclusiĆ³ social sĆ³n, per aquest ordre: la pobresa greu, l’absĆØncia d’ingressos, la pobresa menys greu, la manca de feina, ser estranger i constituir una famĆ­lia amb fills. Ɖs una situaciĆ³ inacceptable que ha de ser immediatament corregida.
  2. La Renda Garantida de la Generalitat tan sols arriba a menys del 10% dels catalans en risc de pobresa, i menys del 30% de les llars en situaciĆ³ de pobresa greu. Ɖs necessari actuar per (1) unificar aquest ajut ambĀ  lā€™IngrĆ©s MĆ­nim Vital del Govern espanyol. (2) AssolirĀ  una xifra de protecciĆ³ superior a la mitjana espanyola per a la pobresa relativa (12%) i cobrir el 100% de la pobresa greu.
  3. 90.000 nens i joves estan en situaciĆ³ de pobresa a Catalunya. El Pla de la Generalitat per abordar aquest problema, que preveu 250 milions, Ć©s insuficient: cal un nou pla integral dotat amb 370 milions dā€™euros, dut a terme amb la participaciĆ³ i cogestiĆ³ de les entitats de la societat civil que treballen en aquest Ć mbit.

Serveis Socials

  1. ReducciĆ³ de la burocrĆ cia, amb la concertaciĆ³ amb les entitats del tercer sector i dā€™iniciativa social de reconeguda eficĆ cia, i millora de la relaciĆ³ entre pressupost assignat i recursos finalistes, que arriben en forma de prestacions econĆ²miques o de servei al pĆŗblic objectiu. Facilitar el primer contacte de les famĆ­lies als Serveis Socials. Incrementar els recursos de personal per prestar un servei mĆ©s diligent i efectiu.
  2. Situar el percentatge de persones que tenen dret a la dependĆØncia a Catalunya i no la perceben, en una xifra superior a la mitjana espanyola (14%), com a pas urgent per assolir la plena normalitzaciĆ³. Ɖs necessĆ ria una revisiĆ³ de la definiciĆ³ dels diversos nivells de dependĆØncia.
  3. Reforma integral de les residĆØncies dirigida a millorar les condicions de les existents i augmentar el nombre de places. SerĆ  un criteri bĆ sic que sā€™organitzin amb les unitats de convivĆØncia de 15 persones i un 75% dā€™habitacions individuals. La prioritat, perĆ², serĆ  incentivar que la persona gran pugui ser ben atesa romanent amb la seva famĆ­lia o a la seva llar, aplicant mĆ©sĀ  recursos econĆ²mics i assistĆØncia domiciliĆ ria, en el marc de la concertaciĆ³ entre la Generalitat i la iniciativa social. UrgĆØncia dā€™augmentar la dotaciĆ³ en personal sanitari, metges, infermeres i auxiliars dā€™infermeria, en la quantia adequada a la demanda.

Creus que Salvador Illa podrĆ  ser president de la Generalitat de Catalunya?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreƧa electrĆ²nica no es publicarĆ . Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
IntroduĆÆu una adreƧa electrĆ²nica vĆ lida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.