Conclusions del seminari sobre el nou ordre mundial multipolar i el paper de la UE i d’Àustria

Cinc temes tractats al Seminari i les seves conclusions principals:

1- Tendències globals en el primer quart del segle XXI.

• Transformacions profundes en marxa, moltes disruptives (com la intel·ligència artificial i el canvi climàtic)
• El creixement global, motor fonamental del progrés, experimenta reptes inesperats. El fenomen de l’envelliment poblacional i la reducció de la productivitat afecten l’expansió econòmica. La riquesa es concentra en una elit que envelleix. Estem a les portes d’una realitat demogràfica on, d’aquí a 25 anys, sis de cada deu menors de 15 anys residiran a les costes de l’Oceà Índic, mentre que vuit de cada deu majors de 65 anys ho faran a les costes de l’Atlàntic i del Pacífic Nord.  
• Les classes mitjanes riques dels països desenvolupats desapareixen gradualment des de fa dues dècades.
• La bretxa entre la renda salarial i del capital s’amplia, generant una fractura social cada vegada més gran.
• La tecnologia, especialment la intel·ligència artificial, actua com acceleradora de canvis.
• En aquest context, la defensa de les identitats emergeixen amb força.
• La transició demogràfica s’estendrà a tota la humanitat abans de finals de segle. La humanitat arribarà a un màxim de població, que s’anirà reduint progressivament. Abans la bomba demogràfica haurà sigut Àfrica.
• A nivell tant nacional com global, l’exercici de la governança global es torna cada vegada més complicat.
• Els Estats Units ha perdut la seva posició dominant i les institucions creades després de la Segona Guerra Mundial (Banc Mundial, BM, i Fons Monetari Internacional, FMI) tenen una eficàcia decreixent.

2- El sistema de Bretton Woods (Banc Mundial, BM, Fons Monetari Internacional, FMI, 1944) s’esgota: Occident necessita repensar les seves institucions.

Els acords de Bretton Woods de l’any 1944 varen posar les bases de 60 anys d’èxit econòmic a Occident. El BM i l’FMI es varen dissenyar per a un món de relacions internacionals de cooperació amb una gran potència imperant, Estats Units, que en aquells moments representava aproximadament la meitat del PIB mundial.

La realitat actual és molt diferent, ja que existeix una altra potència alternativa, Xina, i a més existeixen diversos poders regionals que actuen de contrapès. En definitiva, es tracta d’un món en el qual Occident ja no exerceix el control majoritari.  Els organismes de 1944 s’han de renovar.  Cal una nova governança global. S’haurien de permetre lideratges d’altres nacionalitats, tradicionalment la direcció de l’FMI correspon a un europeu i la del BM a un nord-americà. La Xina ha demostrat interès a guanyar quota en ambdues institucions, per exemple incorporant el yuan a la cistella de divises de reserva de l’FMI.

Els darrers anys, la Xina està creant institucions alternatives a les de 1944 (Banc dels països BRICS, Banc Asiàtic de Desenvolupament) i, a més, ha llençat una iniciativa global coneguda com “la nova ruta de la seda“, (programa OBOR, One Belt One Road)  que ha convertit la Xina en la gran finançadora del món, sobretot del Sud Global, especialment d’infraestructures.  

El Club de París, creat el 1956, s’ha de renovar, per massa occidental (té per funció renegociar els deutes externs dels països amb dificultats de pagament).

Anem cap a un món multipolar amb superposicions de governança supranacional amb governança a escala regional o de sectors o grups concrets. Això genera una gran complexitat de sistemes de regulació.  La realitat de múltiples blocs apunta al sorgiment de multiplicitat de regles.

3- L’elevada probabilitat que Trump guanyi les eleccions el novembre d’aquest any als Estats Units ja està impactant sobre la geopolítica mundial, especialment sobre Europa.

Segons les enquestes, el més probable és que torni Trump a la presidència dels Estats Units. Això tindria fortes conseqüències per a la UE. El primer que va dir Angela Merkel després de conèixer Trump és que “Europa s’ha de preparar per a prendre el destí entre les seves pròpies mans“ (i no dependre d’uns Estats Units dominats per Trump, que no creu en la UE ni en l’OTAN).

Avui els eixos dominants d’actuació política i de futur de la UE són aquests tres: reforma institucional, darrera ampliació cap a l’est d’Ucraïna inclosa i autonomia estratègica oberta, amb seguretat econòmica i militar.  La reforma institucional no acaba d’arribar tal com es necessita. La pròxima ampliació a l’est està plena de dificultats i d’incògnites. L’autonomia estratègica oberta s’està construint.  Si la UE no acaba formant una unió política federal a curt termini, anirà directe a la irrellevància internacional.

El suport popular de Trump es basa en el vot majoritari d’homes blancs de tot l’espectre social.  Aquí juga el rebuig a la igualtat racial i la por a la invasió d’immigrants. Per exemple, Texas ja té una majoria de població hispana. El trumpisme té el seu bastió en la classe obrera blanca, colpejada per la desindustrialització i temorosa de la competició immigrant. Encara que és una por imaginària perquè avui hi ha quasi plena ocupació als Estats Units.  Tenen ocupació, però de menor qualitat i estabilitat que abans.  També existeix una reacció més cultural que altra cosa contra els avenços del feminisme, el que s’acostuma a dir “home blanc enfadat“. La força de les esglésies s’oposa a l’avortament i als drets gais.

Trump significa aïllacionisme, una vella tradició nord-americana, que actualment està pujant tant al bàndol republicà com al demòcrata. Tots dos bàndols estan d’acord que cal parar l’ascens de la Xina d’alguna manera.

Si guanya Trump el novembre, amb l’actual majoria trumpista al Congrés i al Tribunal Suprem, s’obrirà una nova era tant a la política nord-americana com a la mundial.

4- Les relacions entre els Estats Units, potència hegemònica, i la Xina, potència re-emergent, són la clau del futur, s’estructuren al voltant de competició, cooperació, conflicte, enfrontament i Trampa de Tucídides (inevitable xoc bèl·lic entre potència hegemònica i potència emergent).

En el món només hi ha actualment dues superpotències: els Estats Units, potència hegemònica, i la Xina, potència re-emergent. Re-emergent perquè és una civilització de 5.000 anys, que els xinesos consideren, a més, primigènia.

Des de 1989/1991 fins a 2001, els Estats Units va ser potència hegemònica indiscutible, a partir de 2001 i fins a 2021 (retirada de tropes nord-americanes i occidentals d’Afganistan) la potència hegemònica entra en declivi relatiu, mentre que la Xina coneix un desenvolupament extraordinari (a partir de 1978, canvi de sistema econòmic de comunisme cap a economia de mercat controlada per l’estat, capitalisme d’estat), el més ràpid i important de la història.

La Xina apunta l’any 2049, centenari de la fundació de la República Popular Xina, com a fita de coronació de la seva hegemonia a escala global. Desitja una entesa amb els Estats Units i no una confrontació, a menys que se l’obligui. La Xina vol respecte per a la seva civilització en un món multipolar reglat, amb noves regles multilaterals adaptades a la nova situació de multipolaritat del món, amb dues grans superpotències i nombroses potències regionals. Avui irònicament la Xina impulsa més el multilateralisme que els Estats Units, el seu inventor.

Els Estats Units podria estar temptat d’atacar la Xina abans de realitzar el seu somni d’arribar a potència superior l’any 2049 o abans (significaria l’acompliment de la Trampa de Tucídides).  

5- Àustria és una illa feliç en el continent, però afloren amenaces que enterboleixen el seu futur

• El Papa Pau VI, durant la seva visita a Àustria de 1971, va qualificar Àustria com “una isola felice“ (una illa feliç). Àustria havia aconseguit l’any 1950 que les quatre potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial (els Estats Units, l’URSS, el Regne Unit i França) retiressin les seves forces d’ocupació, a canvi que Àustria es declarés país neutral a perpetuïtat.  Va seguir un període de gran creixement econòmic i estabilitat política. L’any 1995 Àustria es va incorporar a la UE.  Àustria i Suïssa són considerats dos estats mitjans europeus ben governats, amb economies avançades i pròsperes.
• Àustria gaudeix d’un estat del benestar generós, d’un enorme heretatge cultural secular (Imperi dels Habsburg) i d’un lideratge musical reconegut.
• Viena acaba de ser reelegida com la ciutat de millor qualitat de vida de tot el món.  Assoleix altíssimes qualificacions en diferents àmbits com sanitat, cultura, medi ambient, educació i infraestructures, etc.  Ha aconseguit l’any 2023 una puntuació de 98,4 sobre 100 en el rànquing mundial establert entre  173 ciutats.
• Només un 40 % dels ciutadans austríacs donen un clar suport a la UE. El partit d’extrema dreta Partit de la Llibertat és actualment el partit més important del país.  Existeix convenciment generalitzat que en les pròximes eleccions europees el conjunt dels partits d’extrema dreta europeu suposaran la segona força política europea, després del Partit Popular Europeu (PPP).  Podran governar en coalició, sense ajut de socialdemòcrates ni liberals, els socis tradicionals.
• Reptes clau del país avui són el creixent cost de la vida (la inflació triplica a l’espanyola), l’envelliment de la població, la immigració il·legal i la polarització política.
• Àustria segueix actualment subministrant-se gas i petroli provinent de Rússia. Els preus de l’energia han pujat considerablement els darrers temps.  Preocupa la continuïtat dels subministraments d’energia russa si continua la guerra d’Ucraïna.
• Dos projectes antecessors de la UE són l’Imperi Romano Germànic i l’Imperi Austrohongarès.  Àustria, protagonista d’ambdós precedents.
• L’Imperi Romano Germànic va ser dissolt per Napoleó Bonaparte. La caiguda de l’Imperi Austrohongarès va ser deguda a la seva incapacitat de convertir-se en una vertadera federació, incloent-hi els eslaus. 
• Les confederacions que no acaben en federacions s’esfondren. Suïssa és realment una federació, malgrat la seva denominació de Confederació Helvètica.
• Si la UE no aconsegueix passar a ser una verdadera unió política federal a curt termini,  acabarà desintegrant-se.

 Loading ...