Un any després d’haver assumit el càrrec de president dels Estats Units, ha quedat àmpliament demostrat que Joe Biden no ha aportat cap canvi substancial a la política exterior del seu predecessor, Donald Trump. I això, després d’haver-nos dit i repetit que el demòcrata “esborraria” fins al més mínim detall l’obra de govern del republicà.
En termes de política exterior, Biden ha mantingut l’enfocament bàsic assentat per Trump, i que gira al voltant de dos eixos.
El primer és operar en l’arena internacional guiant-se per una interpretació estreta de l’interès nacional dels Estats Units.
És el famós Amèrica Primer, una invenció trumpiana. Molt més que un simple eslògan, és en si mateix tota una base filosòfica de política exterior. Amèrica Primer implica reduir les iniciatives nord-americanes per centrar-se únicament en les qüestions que afecten els interessos fonamentals del país.
Cansats d’aventures internacionals a l’Orient Mitjà, els ciutadans dels Estats Units volen estabilitat i prosperitat, però no renuncien del tot a la visió ancestral del seu país com únic i cridat a un destí superior.
Com Biden ha afirmat, la seva política exterior està destinada a satisfer a les classes mitjanes nord-americanes. Una declaració que Trump hauria pogut subscriure sense embuts. Cansats d’aventures internacionals a l’Orient Mitjà, els ciutadans dels Estats Units volen estabilitat i prosperitat, però no renuncien del tot a la visió ancestral del seu país com únic i cridat a un destí superior.
Biden, com Trump, ha mostrat escassíssim interès per l’Orient Mitjà i per l’Àfrica. Tant és així que estigué disposat a patir la humiliació de la caòtica retirada d’Afganistan. No està gens clar què hauria passat si Trump hagués estat president, però el seu ego potser l’hauria empès a autoritzar l’ús de la força per aturar o almenys alentir l’avenç dels Talibans.
El segon eix és la conseqüència pràctica del primer en el context internacional actual: com Trump, la preocupació central de Biden és la competició contra la Xina a fi de mantenir el lideratge del seu país en termes geopolítics, econòmics i tecnològics. Es tracta d’un objectiu que la població nord-americana entén perfectament i comparteix.
A diferència de l’Afganistan, els Estats Units no es deixaran humiliar fàcilment a l’Àsia-Pacífic.
Biden ha seguit el curs de Trump al teixir una aliança de democràcies que encerclen la Xina: Corea del Sud, Japó, Taiwan, Austràlia i incús l’Índia. Poc importa humiliar els francesos i en generals als europeus en el mateix procés: Biden sap perfectament que no pinten res a aquesta regió que no obstant està destinada a esdevenir el centre mundial dintre de ben poc.
Malgrat la impressió “d’amic de Putin” en que tants rivals i mitjans de comunicació han insistit al llarg de tot el seu mandat, Trump fou el president nord-americà que imposà les sancions més dures contra Rússia
Pel que fa a Rússia, Biden no fa altra cosa que seguir pressionant-la com Trump ja feu. Malgrat la impressió “d’amic de Putin” en que tants rivals i mitjans de comunicació insistiren al llarg de tot el seu mandat, Trump fou el president nord-americà que imposà les sancions més dures contra Rússia.
Alhora, com Trump, Biden no sembla disposat a defensar militarment Ucraïna, que no és membre de l’OTAN. El més probable és que els Estats Units s’acabin avenint per necessitat estratègica a un acord amb Rússia sobre el estatus d’Ucraïna, sobre el qual el Kremlin demana garanties per evitar que acabi esdevenint membre de l’aliança atlàntica com ha passat amb antics territoris soviètics com les Repúbliques bàltiques.
Als Estats Units no els interessa en absolut empènyer Rússia als braços de la Xina Click To TweetDe fet, a mig i llarg terme, als Estats Units no els interessa en absolut empènyer Rússia als braços de la Xina. Moscou i Pequin són rivals naturals, tant per raons històriques com geogràfiques, i a mesura que la Xina segueixi guanyant embranzida, Washington necessitarà tots els socis possibles per contenir-la, Rússia inclosa.
Està encara per veure si Biden tindrà la visió suficient per donar-se compte i el coratge per canviar la seva política envers Moscou. De fet, el seu antecessor Richard Nixon feu ara fa cinquanta anys la mateixa maniobra però en el sentit contrari: obrir-se a la Xina per prevaldre sobre la Unió Soviètica.
Loading ...
