Conclusió de les negociacions de l’acord d’associació Andorra-UE que fa deu anys que dura

El proppassat 12 de desembre, el polític i diplomàtic l’eslovac, Maros Sefcovic, vicepresident executiu de la Comissió Europea, ha presentat al Consell d’Afers Generals de la UE el resultat de les negociacions de l’Acord d’associació entre la UE i San Marino. Maros Sefcovic ha informat els Estats membres de la UE que els negociadors han arribat a un acord, després de deu anys de negociacions.

Aquest Acord d’associació, tan desitjat pel govern andorrà, però encara objecte de discussió entre la ciutadania del Principat, preveu la participació d’Andorra i San Marino en el mercat interior de la UE, un dels més grans del món.

El nivell previst d’accés al mercat interior europeu serà comparable amb el que ja tenen Noruega, Islàndia i Liechtenstein, membres de l’anomenat Espai Econòmic Europeu (EEE). Els negociadors declaren que l’adaptació d’Andorra i San Marino al marc del mercat interior de la UE serà beneficiosa per a les dues parts. Mònaco ha negociat durant un temps conjuntament amb Andorra i San Marino per assolir el mateix objectiu d’associació, però darrerament s’ha retirat de les negociacions i ha preferit continuar amb el seu tradicional model de relació amb la UE.

L’Acord d’associació amb Andorra i San Marino s’assenta sobre les següents bases:

• Preveu la participació d’aquests dos països en un mercat interior ampliat, homogeni, en igualtat de condicions de competència i sota les mateixes regles.
• S’inclouen els serveis financers. En aquest àmbit, l’accés al mercat interior serà progressiu i dependrà de la superació d’una auditoria sobre la solidesa del marc normatiu i de supervisió dels estats associats. El sector financer andorrà sempre ha desitjat disposar de la cobertura del Banc Central Europeu (BCE), obtenir el corresponent “passaport” europeu per als seus productes financers i mantenir un accés controlat de la banca europea al Principat. El compliment del cabal comunitari (normativa europea) en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals serà un requisit i les autoritats europees de supervisió tindran un paper central en el procés d’auditoria.
• L’Acord també estableix un marc institucional coherent i eficient que abasta dos aspectes: a) la interpretació i aplicació coherent de l’Acord en conformitat amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, i b) un mecanisme de resolució de conflictes amb el Tribunal de Justícia de la UE com a àrbitre últim de les disputes en la interpretació i aplicació de l’Acord.

En consonància amb les directrius de negociació de 2014, l’Acord d’associació tindrà en compte la situació particular d’Andorra i San Marino, així com les “especificitats” de cadascun d’aquests dos Estats, derivades de la seva proximitat amb els Estats veïns membres de la UE, la seva geografia, la seva dimensió i la seva població relativament petita. Això es reflectirà en una sèrie d’adaptacions, així com en diversos períodes transitoris per a la implementació i aplicació de parts del cabal comunitari o normativa de la UE. Per exemple, pel sector del tabac ja s’ha arribat fa temps, en el marc de les negociacions, a la fixació d’un període transitori de trenta anys per adaptar-se al cabal comunitari.

A partir d’ara, les parts tramitaran els textos acordats conforme als procediments respectius. La Comissió Europea presentarà propostes de decisió del Consell sobre la signatura i celebració de l’Acord d’associació, i el Parlament Europeu haurà de donar-hi l’aprovació.

Com a rerefons, s’hi troba que el 16 de desembre de 2014, el Consell d’Afers Generals de la UE va autoritzar l’obertura de les negociacions d’un Acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino. La Comissió Europea va assumir la responsabilitat d’aquestes negociacions per part de la UE. En les conclusions que el Consell de la UE va adoptar el juny de 2022, va instar la Comissió Europea a finalitzar les negociacions a finals de 2023.  Entre el març de 2022 i el desembre de 2023 s’han celebrat 49 sessions de negociació i s’ha avançat de manera significativa, cosa que ha permès concloure les negociacions la primera quinzena del mes de desembre de 2023.

El vicepresident de la Comissió i màxim responsable europeu de les negociacions, Maros Sefcovic, ha declarat:

“Celebro l’Acord que han assolit els negociadors principals, gràcies a una tasca ímproba al llarg particularment dels darrers dos anys, i una voluntat ferma d’arribar a un Acord, que beneficiarà tant a la població d’Andorra i Sant Marino com a la UE. Aquest Acord d’associació consagrarà una relació privilegiada antre la UE i Andorra i San Marino, països tots dos ubicats al cor d’Europa i del nostre mercat interior. Espero que constitueixi un precedent clar per a altres països tercers que es plantegin obtenir accés al mercat interior de la UE i que envií un senyal inequívoc que la UE sempre estarà oberta a les relacions sòlides“.

Els negociadors andorrans reconeixen que encara queda un camí feixuc abans que l’Acord d’associació entri en vigor, car solament tirarà endavant si la ciutadania andorrana diu “sí“ en un referèndum de ratificació que el govern andorrà s’ha compromès a convocar pròximament.

L’opinió pública andorrana és lluny de la unanimitat a l’hora de valorar els efectes de l’Acord.

Es fan sentir veus de persones i empreses que no veuen clars els avantatges i assenyalen els inconvenients.  Altres opinions contràries es refereixen a la pèrdua de sobirania i a l’excessiva submissió a la normativa de la UE. També es manifesta amb freqüència la queixa de què el ciutadà no ha rebut suficient informació sobre l’Acord per part del govern, i que aquest fet no permet avaluar correctament els seus efectes.

Per altra banda, es fan sentir veus partidàries de l’Acord, al·legant principalment que l’establiment d’una “relació privilegiada“ amb la UE com la que permet l’Acord d’associació és bona per al Principat, encara que poden acceptar que s’hauria de fer més pedagogia.

Acreditats analistes defensen que Liechtenstein és un bon exemple a seguir. Es tracta d’un petit estat que es troba molt còmode en el mercat interior europeu, dins del marc de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), conjuntament amb Noruega i Islàndia. També consideren que el reconeixement que es fa a l’Acord d’associació de la necessitat de respecte a les “especificitats“ andorranes constitueix una bona garantia per al Principat.

Assenyalen que no es pot continuar amb el marc actual de relacions amb la UE, que cal avençar i que el marc natural de futur del Principat és la UE. Conclouen que el millor pas endavant és precisament el que proporciona l’Acord d’associació amb la UE.

 Loading ...