El Corrent Social Cristià reclama dades completes sobre la violència sexual contra infants i una investigació del cas Noelia. La seva campanya assenyala una exigència comuna: aclarir com protegeixen les institucions les persones més vulnerables i exigir responsabilitats quan aquesta protecció falla.
Els abusos sexuals a menors necessiten un diagnòstic públic
La campanya del Corrent Social Cristià, presentada el juliol de 2026, posa damunt la taula dues realitats que reclamen una resposta pública: els abusos sexuals a menors a Catalunya i el recorregut vital de Noelia. El fil que les uneix és la necessitat de saber què passa, com actuen les institucions i quines mancances cal corregir. Protegir exigeix conèixer. Ocultar o fragmentar la informació impedeix avaluar si la protecció funciona.
La presentació alerta que prop de 2.000 menors podrien haver patit delictes sexuals en un any. Cal precisar què mesura aquesta aproximació. L’article publicat a Converses el 18 de juny de 2026 la situa entre 1.900 i 2.000 victimitzacions el 2024, estimades aplicant a Catalunya la proporció estatal de víctimes menors. Una victimització és un fet registrat que afecta una víctima; una mateixa persona en pot patir més d’una. Per tant, no és un recompte confirmat de 2.000 infants diferents.
Aquesta precisió reforça la reclamació. Si hem de recórrer a estimacions per aproximar-nos a una realitat tan greu, la Generalitat ha de facilitar un diagnòstic complet. Necessitem saber quants menors resulten afectats, en quins entorns, com evoluciona el problema i quina resposta reben. Una xifra aïllada no explica si les mesures de prevenció arriben a temps.
Més d’un any reclamant informació
Segons la cronologia publicada a Converses, el Corrent va plantejar aquesta qüestió al president Salvador Illa el 13 de maig de 2025 i va formalitzar una petició escrita el 12 de juny. El juny de 2026, després de reiterar les demandes, l’entitat denunciava que només havia obtingut un accés parcial a la informació. Aquest és el rerefons de la campanya: més d’un any de preguntes per obtenir una resposta que considera insuficient.
La presentació aporta una altra dada: 903 procediments entre 2015 i 2025 en què la Generalitat ha comparegut com a acusació particular per delictes contra la indemnitat sexual de menors. És un recompte de procediments amb aquesta intervenció administrativa. No equival al total d’abusos a Catalunya, ni a 903 condemnes, ni necessàriament a 903 víctimes diferents.
La Generalitat ha d’explicar l’abast d’aquesta informació i completar-la. Quants procediments continuen oberts? Quins resultats han tingut? Quants afecten menors sota protecció pública? Quines mesures s’han adoptat perquè els fets no es repeteixin? La confidencialitat de les víctimes exigeix anonimitzar les dades; no justifica renunciar a retre comptes sobre el funcionament dels serveis.
El cas Noelia obliga a preguntar com va viure
Noelia tenia 25 anys. La campanya demana que l’atenció pública s’estengui a tota la seva vida: quin acompanyament va rebre, com es va atendre el seu sofriment i quines fallides es van poder acumular abans del desenllaç. Reduir la discussió a la seva mort deixa fora preguntes essencials sobre la protecció i el suport que havia rebut.
Segons el testimoni públic que recull la presentació, Noelia havia patit tres agressions sexuals. Cal aclarir quines investigacions es van dur a terme, quina assistència va rebre i quina resposta es va donar als fets que va relatar. Escoltar una víctima compromet a actuar i a explicar què s’ha fet.
La investigació reclamada ha d’examinar la tutela, l’atenció a la salut mental, la rehabilitació, el tractament del dolor, l’habitatge i el suport social. També ha d’aclarir com es coordinaven aquests serveis. L’existència de recursos sobre el paper no demostra que una persona hagi rebut una atenció suficient i continuada.
La pregunta és concreta: en quins moments es podia haver intervingut millor? Respondre-la permetria identificar mancances, corregir procediments i determinar les responsabilitats que corresponguin. Tancar el debat sense reconstruir aquest itinerari deixaria intactes els problemes que poguessin afectar altres joves vulnerables.
La protecció es demostra amb resultats
El Corrent reclama una investigació completa sobre els abusos a menors i el cas Noelia. Perquè aquesta demanda tingui conseqüències, les institucions han de publicar informació periòdica i comprensible, explicar les actuacions empreses i sotmetre els resultats al control parlamentari. Cal poder comprovar què millora i què continua fallant.
La ciutadania també té una responsabilitat: mantenir l’atenció, difondre informació contrastada i donar suport a les iniciatives que exigeixen respostes. El patiment dels infants no pot dependre del temps que dura un titular. Cada retard en la detecció o en l’assistència afecta una vida concreta.
Posar els infants primer significa situar la seva seguretat per damunt de la comoditat administrativa i del càlcul polític. Si la protecció falla, els responsables han de donar explicacions i corregir-la. Aquesta és la prova que les institucions han de superar. El silenci no protegeix. La veritat, quan obliga a actuar, sí.
La protecció dels infants s’ha de poder comprovar: dades públiques, investigació de les fallides i seguiment de les correccions. El silenci no protegeix. #ProtegimElsMenors #ResponsabilitatInstitucional #ElCorrent Share on X
