nova masculinitat

Ada Colau i la criminalització de l’home

Es fa notar que s’acosten les eleccions municipals perquè Ada Colau utilitza els recursos que li queden per intentar evitar la davallada del seu electorat i, donat que no els hi pot oferir millores sensibles en les condicions de vida, accentua l’enfrontament ideològic. És el cas de la iniciativa que declara la guerra a l’home.

El juny de l’any passat Colau va inaugurar una cosa que es deia “centre de les noves masculinitats“. Després vam conèixer que tenia un pressupost d’1,3 milions d’euros. Només aquest fet ja hauria de moure a escàndol. Que una ciutat que pateix d’una pobresa que es manifesta clarament al carrer i un ajuntament que dedica recursos clarament insuficients a pal·liar aquest problema dediqui una xifra tan important a “les noves masculinitats” només pot ser objecte de refús.

Ara, el maig de 2022, es despenja amb un programa per a aquest centre caracteritzat per la seva agressivitat. Cal afegir que fins ara les activitats dutes a terme han estat perfectament descriptibles perquè pràcticament ha gastat, però no ha produït. Però ara sí, ara que venen les eleccions posa en marxa una sèrie de programes dirigits a construir un nou model d’home que sigui “positiu, obert, plural i heterogeni” allunyat de l’home clàssic, que segons Colau, “és violent, agressiu i competitiu”.

El centre posa a punt un “programa d’atenció als homes” i la seva finalitat és intervenir  sobre aquesta població. El programa vol actuar sobre els homes adults, els pares i els adolescents joves, i això significa que les escoles de Barcelona rebran un bany d’ideologia. El centre també vetllarà perquè hi hagi una intervenció transversal en altres serveis de la ciutat, el que vol dir “enxufar” doctrinarisme a prestacions de serveis municipals.

Però, el més greu és el plantejament de partida d’aquest centre i els seus serveis, perquè considera que existeix una identitat masculina que és intrínsecament negativa, és a dir, els homes pel fet de ser homes són perjudicials i han de ser redissenyats. Cal precisar que sempre es refereix a la condició masculina heterosexual perquè els gais queden exclosos d’aquestes característiques negatives.

Els homes són responsables, com no podia ser d’altra manera, de la violència masclista i també ho són del seu fracàs escolar en la qual cosa a sobre es criminalitza el problema que hi ha a les escoles amb els xicots que no aconsegueixen tirar endavant els estudis. També són característiques seves la “sinistralitat laboral” i la sinistralitat en carreteres”. Els homes són els que utilitzen amb més freqüència la “violència al carrer”, “cometen més delictes”, “consumeixen més drogues”, “realitzen més abusos sexuals i violacions”, “són els responsables de l’assetjament escolar”, “l’homofòbia” i, per si no fos prou, “estan més presents en els grups neonazis”, “presenten més conductes disruptives a l’escola” i són els que “molesten més als professors”.

Amb la visió de Colau dels homes, la identitat masculina és un problema que necessita ser reeducat i aquesta és una de les seves banderes, perquè les altres (controlar el turisme, proporcionar habitatge, fer una ciutat més acollidora) ja les ha perdut. El que fa Colau amb els homes no és massa diferent del principi d’assenyalament que es feia amb els jueus a l’Alemanya nazi. No es tracta de fer un paral·lelisme, sinó de situar la coincidència d’un plantejament, la criminalització de tot un grup, en aquest cas el de tots els homes, el de la identitat masculina.

Cal fer notar que aquests plantejaments són contraris a l’art. 14 de la Constitució i a les sentències del TC de 1986 i 2001 que estableixen la jurisprudència i que tracten de la igualtat i no discriminació, i que no es poden atribuir a tot un col·lectiu aspectes negatius que manifestin alguns dels seus components. Colau posaria el crit al cel si s’atribuïssin als immigrants una sèrie de característiques negatives que són pròpies d’alguns dels seus membres, però no té cap inconvenient en criminalitzar als seus conciutadans.

Què poden esperar els homes de Barcelona d’una alcaldessa que els assenyala amb el dit i diu que la seva mentalitat i forma d’actuar ha de ser reformada i engega accions i gasta diners en aquest sentit? Com es pot pensar que faci una política municipal equilibrada des d’aquesta perspectiva, que és tan extrema que es pot pensar que afecta l’article 510 del CP, que diu que poden ser condemnats fins a 4 anys de presó aquelles persones que “públicament fomentin, promoguin o incitin, directament o indirectament, a l’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell”.

Aguantarà el govern de Sánchez fins al final del seu mandat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

1 comentari. Leave new

  • No entenc aquest tipus de mentalitats, dona la sencesio que f tot això ho fa per no have nascut home

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.