Després de 100 dies d’haver assolit l’alcaldia gràcies als vots del PP i una llarga desaparició per vacances, la ciutat sap poc de què farà el nou alcalde que oscil·la entre el seguidisme a l’obra de Colau, que per alguna raó va ser tants anys el seu número dos, i anar per compte propi.
Naturalment, això és un terreny adobat pel conflicte perquè per a uns els hi pot semblar que no arriba, cas de la renúncia a forçar el 30% d’habitatge protegit en tota obra nova, o el que senzillament consisteix en la continuïtat de Colau.
L’ex alcaldessa es va estavellar per diverses raons, però una d’elles va ser a conseqüència de la transformació radical d’un carrer de l’Eixample, Consell de Cent. Ara Collboni, per anar a roda del llegat de l’alcaldessa corre el risc de repetir el mateix procés amb les obres a la Via Laietana.
Recordem-ho per si no es té prou clar. La Via Laietana és un element més del Pla Cerdà, destinat a millorar les males comunicacions mar-muntanya de la ciutat. Aquest carrer estratègic té, però, una diferència substancial amb la resta de l’Eixample, i és que va ser construït bàsicament sobre terrenys en la seva major part no urbanitzats, amb edificis aïllats fins i tot cases de pagès. En el cas de la Via Laietana, i això va retardar la seva posada a punt, va significar l’enderrocament de tota una part del centre històric i molt dens de la ciutat.
Com en el cas de Consell de Cent, alterar la seva funció comporta un desgavell que depassa de molt el fet que es tracti d’un sol carrer. No és el mateix declarar de vianants el carrer d’Enric Granados que fer-ho a Consell de Cent o dedicar-se a ampliar les voreres de Via Laietana per així restringir radicalment la seva capacitat per admetre el tràfic dels vehicles privats. Perquè aquesta és la finalitat de l’obra, purament eixamplar les voreres en una mida a més molt notable, malgrat que els desplaçaments dels vianants per accedir al nucli antic de la ciutat majoritàriament es fa pels seus carrers i no per aquesta via.
L’obra és cara, complexa i lenta. Amb sort no estarà llesta fins al juny dels 2025 i això a força de reduir a la meitat el termini inicial de 42 mesos. Per tant, és molt probable que en realitat el seu acabament s’allargui fins a finals del 2025. En aquest voler imprimir velocitat a l’obra, com encara de manera més accelerada es va fer a Consell de Cent, hi ha un cop més un greuge comparatiu amb el què s’està fent a les Rambles que, malgrat el compromís de Collboni de retallar terminis, continuarà avançant amb lentitud.
És una paradoxa, obres polèmiques i qüestionades són dutes a terme ràpidament amb un augment de cost extraordinari, mentre que obres desitjades i clarament necessàries com la remodelació de les Rambles avancen a pas de pardal.
Els efectes del col·lapse a la Via Laietana ja són evidents. El temps de desplaçament s’ha doblat i, per tant, també l’emissió de gasos contaminants i el cost en temps i combustible per als usuaris, i el que és pitjor, per al transport públic, perquè recordem-ho, quan es vol limitar el cotxe fins a generar congestió, de retruc es produeix el mateix efecte en els autobusos i taxis. El problema és d’una magnitud tal que l’Ajuntament ja ha anunciat la possibilitat de prohibir radicalment la circulació de tot vehicle privat per la Via Laietana. Un cop més, l’alteració de la mobilitat interna de la ciutat perjudica els barcelonins, però encara fa molt més mal als que es desplacen a la ciutat per dur a terme gestions, o per raons de feina. Aquest cost sobrevingut a poc a poc, dia rere dia va deteriorant la base econòmica de la ciutat.
Les obres de la Via Laietana significaran la ruïna per a molts comerços d’aquest eix. Però el seu dany encara serà més important en un entorn més ampli, el del casc històric, el Nadal de 2023 i 2024. Perquè els visitants procedents de fora de Barcelona que agafen el cotxe, s’ho pensaran dues vegades abans de venir a aquesta part de la ciutat.
Loading ...
