Les grans catàstrofes que pot patir Catalunya. Aquí tens les més probables

Què diu el nostre historial de catàstrofes?

Epidèmies

Terratrèmols

Inundacions

Explosions

Accidents ferroviaris

Altres accidents

Les més recents són els accidents ferroviaris, les inundacions i les epidèmies. Aquestes últimes són de lluny les més mortíferes.

Tècnicament i cenyint-nos als estudis disponibles les catàstrofes més probables són:

  • Inundacions: són el risc amb més probabilitats a Catalunya, i poden afectar tot el territori, especialment el Pirineu, el Prepirineu, el litoral i el prelitoral. Es produeixen per pluges intenses que provoquen el desbordament de rius, rierols i torrents. Algunes de les inundacions més greus van tenir lloc l’octubre del 1907, el setembre del 1962, el novembre del 1982 i el juny del 2000.
  • Lliscaments: són moviments de massa que afecten els vessants de les muntanyes, i es deuen a la baixa resistència de les roques i els sòls sota determinades condicions d’humitat. Poden causar danys materials i humans i alterar el paisatge. Un dels lliscaments més importants es va produir a Puigcercós (Pallars Jussà) el 1881.
  • Despreniments: són caigudes de fragments de roca o sòl des d’escarpes o pendents elevats. Poden ser molt destructius per la massa i la velocitat, i es produeixen mentre hi hagi zones inestables susceptibles de desprendre’s. La muntanya de Montserrat és una de les àrees més afectades per aquest fenomen.
  • Fluxos torrencials: són corrents d’aigua amb gran quantitat de sediments i materials arrossegats que es desplacen per les lleres dels torrents. S’originen per pluges torrencials que provoquen un ràpid escolament superficial. Poden causar importants danys a infraestructures, cultius i poblacions. Alguns episodis recents es van produir el juny de 2000 a Montserrat, agost de 2008 al riu Runer i juliol de 2010 a Port-Ainé.
  • Enfonsaments: són descensos del nivell del terreny causats per processos naturals de dissolució de roques solubles com guixos, sals i formacions carbonàtiques. Poden ser lents i progressius (subsidència) o ràpids i bruscos (col·lapse). A Catalunya hi ha exemples d’enfonsaments al massís del Garraf, la conca lacustre de Banyoles i la Vall Salina de Cardona.
  • Terratrèmols: són vibracions del sòl causades per l’alliberament brusc d’energia acumulada a l’interior de la Terra. Poden provocar danys estructurals en edificis i infraestructures, així com efectes secundaris com incendis, tsunamis o liqüefacció del sòl. A Catalunya els terratrèmols són poc freqüents i de baixa intensitat, però alguns han causat víctimes mortals, com el del 1428 (més de 1.000 morts) i el del 1448 (108 morts).
  • Epidèmies: com la grip Espanyola i la COVID-19, com a més recents.
  • Accidents ferroviaris: Vegeu més amunt
  • Grans explosions i incendis: Vegeu més amunt.
  • Incendis forestals: amb poques víctimes, però amb un greu dany ambiental.

Et sembla bé que l'Ajuntament de Barcelona tiri endavant el tramvia per la Diagonal quan s'estan fent proves d'un tramvia que funciona sense raïls i va amb rodes de goma?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.