És el cas del creixement del consum d’alcohol entre la població adulta, i especialment entre els joves. Cada dia, segons la pròpia Generalitat, el Departament de Salut, atén a urgències una mitjana de 27 catalans afectats per un excessiu consum d’alcohol. Això vol dir 266.000 catalans l’any que han hagut de rebre tractament mèdic per un xoc alcohòlic. És una xifra extraordinàriament gran i dóna idea de la magnitud del problema.
Alhora, cada cap de setmana 79 persones de menys de 30 anys són atesos pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per intoxicacions etíliques. El 8% de la població d’entre 15 i 64 anys s’ha emborratxat l’últim mes. Segons el secretari de salut pública de Catalunya Joan Guix, l’alcohol és un dels problemes més importants en la salut pública.
Constatada la dimensió del fet, anem a les pessigolles de les polítiques públiques, perquè de quina altra manera es poden qualificar mesures com la que els locals de lleure nocturn disposin d’alcoholímetres? Fins i tot pot semblar un acudit, pot donar peu a un nou model de competició entre els joves per veure qui assoleix un major nivell d’alcohol en sang i pot dir “esternomastoidal”.
Una altra mesura “revolucionària” és la d’atorgar segells de qualitat a entitats que garanteixin espais de festa més saludables. Són idees pintoresques que tenen el comú denominador de no abordar a fons el problema. D’anunciar i denunciar-lo a l’opinió pública, de dur a terme campanyes educatives i de prevenció. És sorprenent que de la fabulosa quantitat que es gasta la Generalitat en publicitat i comunicació, la destinació a lluitar contra l’alcoholisme de la població catalana ocupi un lloc pírric.
