Totes les alarmes s’han disparat. Amb pocs dies de diferència s’han produït tres aldarulls multitudinaris provocats per joves. Dos han estat baralles massives entre grups i un tercer una acció molt nombrosa de vandalisme.
La casuística ha estat la següent. El dissabte 26 a Manresa es va produir un enfrontament molt nombrós a una hora tan insòlita com les 14:30 i en ple centre de la ciutat, al primer del passeig Pere III. Es van llençar taules i cadires de les terrasses en un enfrontament entre dos grups. Pocs dies després, el 30 de setembre a Vic i a la ronda Ausetants, a les 11 de la nit es va produir una baralla entre dos grups de la comunitat hindú, que va requerir també la intervenció dels cossos policials. Per últim també el mateix 30 i amb motiu de Festa Major de Molins de Rei, un grup de joves nombrós, de l’ordre d’un centenar, va causar greus desperfectes a quatre comerços grans del municipi on també es van produir robatoris, es van incendiar contenidors, van construir barricades i van llençar ampolles de vidre contra la policia.
En aquestes baralles que no han produït ferits d’importància, es donen dues circumstàncies. Una, l’aparició reiterada d’armes blanques. I dos, la dificultat de la policia local per contenir-les donat el nombre elevat d’individus implicats en els aldarulls.
Però aquests fets, que criden l’atenció perquè s’han produït a ciutats importants de Catalunya i amb pocs dies de diferència entre ells, cal dir que no han estat excepcionals. Molts municipis de Catalunya poden referir que en les setmanes i mesos passats han tingut problemes amb grups de joves que han usat la violència en les seves actuacions en motiu de celebracions locals. A Barcelona, ha passat desapercebut, les passades festes de la Mercè, si bé enguany no han generat cap conflicte massiu com en el passat, sí que s’han produït 4 ferits per arma blanca. Dècades enrere aquesta xifra hauria provocat alarma i establert un focus d’atenció. Ara no passa d’un comentari marginal i de la confirmació per part dels cossos policials que aquest tipus d’arma cada vegada és més freqüent en les baralles. A Barcelona i a les sortides de les discoteques, com també en el seu entorn metropolità, cada cap de setmana hi ha baralles, incidents i enfrontaments. Aquest és un fet evident.
Per tant, es pot constatar que hi ha una situació de violència entre la gent jove que no és circumstancial i que afecta nombrosos grups de persones.
Si s’examinen les dades, es pot constatar que en les últimes dècades els joves atesos per la justícia juvenil han tingut una tendència decreixent. Si el 2003 van ser 6.412 el nombre de casos, el 2022 han estat 5.907, amb uns valors màxims per sobre dels 17.000 casos entre el 2005 i el 2010.
Però, aquest comportament global té dues excepcions d’interès. La primera d’elles és que el nombre de casos portats a la justícia juvenil creix en el cas de les dones, poc però creix, en relació amb el 2003 perquè evoluciona de 867 a 1.059, que no és, però, una xifra excepcional perquè a la major part del període i a partir del 2005 la magnitud se situa per sobre dels 1.100 casos.
Molt més explicativa és l’altra variable, la que ens indica la procedència per raó del naixement dels afectats. I aquí sí que es veu una evolució clara. Els identificats com a estrangers el 2003 era del 19%, mentre que el 2022 la xifra s’ha incrementat fins al 28%. Cal matisar, però, el resultat en el sentit que la proporció de població d’origen estranger a principis de segle era molt més petita que l’actual i, per tant, el creixement és degut en gran part a un factor demogràfic i no a un augment de la propensió per part de la població estrangera. En tot cas, és una evidència que la seva incidència pràcticament duplica el pes que té en la població, i aquí hi hauria una crida d’atenció que possiblement s’accentuariasi disposéssim de dades sobre les persones que han nascut aquí, però tenen pares nascuts a l’estranger. De fet, els joves que han participat als aldarulls a Manresa, Vic i Molins de Rei són, en els tres casos, joves immigrants, si bé altres fets en poblacions catalanes de menor dimensió no presenten aquesta característica.
En tot cas, uns elements estan clarament sobre la taula. El més important és el que assenyala una crisi integral en relació amb tot un sector de població jove: fracàs educatiu per part de la família, de l’escola, de la mateixa societat i de les institucions polítiques, que no són capaces de generar una cultura del respecte entre les persones ni una cultura de respecte cívic.
Si aquest és un fet estructural, les conseqüències seran cada vegada més greus. Aquesta realitat qüestiona els valors establerts que es transmeten a través de les famílies, les escoles, la cultura dominant i la política en la qual l’individualisme, l’hedonisme, el narcisisme i la manca d’educació en virtuts està tenint conseqüències greus.
L’altra consideració fa referència al fet que farien bé els poders públics en interessar-se més pel fet de la prevalença de joves d’origen immigratori en aquest conflicte per adoptar les polítiques adients. Darrere del fet l’espectre de què passa a França hauria de ser tota una advertència.
Loading ...
