progrés i benestar

Catalunya, signes del seu declivi: ara la Cambra de Comerç

La Cambra de Comerç de Barcelona, que recordem-ho està regida per una candidatura independentista, ha donat a conèixer els seus indicadors de progrés i benestar. Mesuren quatre aspectes: progrés, benestar, sostenibilitat i qualitat del creixement. I ho fa per mitjà de tres indicadors en cada cas.

Una de les lectures que es pot fer, que segurament no estava en la intenció de la mateixa Cambra, és que evidencia el declivi de Catalunya. Anem a pams.

Per mesurar el progrés utilitza tres indicadors. Un és el PIB per càpita en euros corrents, per tant afectats per la inflació que ha estat baixa en aquest període, i en paritat de poder adquisitiu (PPA). Estudia el seu comportament des del 2000 al 2020 i en relació amb Catalunya, Espanya i una UE-5 formada per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i Països Baixos. En aquesta evolució, es constata que en relació amb la UE-5 des de l’any 2000 ens hem allunyat. Si aleshores la diferència era petita, 21.237 euros a 22.692 el 2000, ara s’ha més que doblat, perquè la zona europea se situa en 32.929 euros mentre que Catalunya es queda en 28.710. Estem per sobre d’Espanya, evidentment, però atenció, perquè mentre la diferència l’any inicial de la sèrie era de més de 3.000 euros, ara se situa en 2.100. En resum, ens allunyem d’Europa i ens aproximem a la mitjana espanyola.

Una altre indicador és el de la despesa pública per estudiant, també en euros corrents PPA. Aquí la xifra de Catalunya és sempre clarament inferior a l’espanyola i no ha millorat en reduir la distància al llarg d’aquests 20 anys. La diferència amb Europa és extraordinària, quasi del doble, de 4.736 euros a 8.067. En contrapartida, i en relació amb espanya, estem millor pel que fa a la despesa en R+D en percentatge de PIB. Hem evolucionat del 0,7 al 0,9, mentre que Espanya ho ha fet del 0,5 al 0,7. El problema és que continuem estant molt lluny d’Europa, que s’ha mogut de l’1,2 a l’1,6% del PIB.

En relació amb el benestar, mesura la despesa en salut pública i privada, les dues en aquest cas en dòlars PPA. També aquí la nostra despesa és inferior a l’espanyola i la diferència entre ambdues ha crescut lleugerament en el temps. El període en aquest cas comprèn del 2012 al 2019. Ens situem també molt lluny d’Europa. Per presentar les diferències per a l’últim any de la sèrie, Catalunya té una despesa en salut total de 3.295 dòlars per habitant, 3.617 Espanya i 5.411 Europa.

El que sí que ha millorat sensiblement és el consum públic per càpita de serveis públics bàsics, considerant com a tals la sanitat, l’educació i els serveis socials. Avui la despesa catalana és pràcticament igual a l’espanyola, 5.546 euros aquesta per 5.614 euros la catalana. La distància amb el grup de països europeus de la UE-5, però, continua sent tan gran com fa 20 anys. Ara ells estan en una mitjana de 7.750 euros corrents PPA. Una de les informacions més negatives és que el consum privat al llarg d’aquests 20 anys en euros constants de 2015 no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat, és a dir, el consum que fa cada persona al llarg d’aquests anys, que registra oscil·lacions en funció de la conjuntura econòmica, manifesta una tendència decreixent. L’any 2000 era de 4.046 euros, va assolir el seu màxim abans de la crisi del 2018 arribant a 4.512 euros, va estar caient fins un mínim de 3.571 el 2012, va remuntar fins els 4.113 just abans de la pandèmia, per caure en picat l’any passat, retrocedint fins els 3.099, i ara amb el rebot encara no hem assolit ni tan sols el nivell de l’any 2000, perquè el consum privat per càpita del nostre país està en els 3.681 euros.

En l’àmbit de la sostenibilitat, mesura la producció elèctrica en fonts renovables, i tal com sabem la situació catalana és pèssima. El seu percentatge sobre el total de producció elèctrica és la meitat de l’espanyol, un 20% contra un 44%, i està lleugerament per sota del percentatge del 2013 que és l’any inicial d’aquesta sèrie. La mesura de la desigualtat per mitjà del coeficient de Gini després de les transferències socials denota clarament un empitjorament. Sempre hem estat més lleugerament iguals que Espanya, però més desiguals que Europa. Però ara el 2020 això presenta un panorama diferent. La diferència amb la UE-5, que va arribar a ser nul·la el 2018, ara ha crescut i ens situem 1,8 punts per sobre, del 29,9 europeu al 31,7 espanyol, mentre que pràcticament ja som quasi tan desiguals com Espanya amb un 32,1, que ha seguit el procés invers, ha anat reduint la desigualtat.

En  la bretxa salarial de gènere el resultat és a la inversa. És més gran a l’Europa dels 5 (13.8%) que a Catalunya (13,1%). I aquí, malgrat el discurs feminista imperant, és clarament superior al d’Espanya que presenta un 11,9%. O sigui que quan es parla de desigualtat i es fan grans discursos en aquest sentit, potser que abans es miressin les xifres, encara que el que importa no és la realitat, sinó el discurs polític victimista.

El salari mitjà per hora en l’àmbit del que mesura la qualitat del creixement, expressat en euros en PPA, assenyala que és pràcticament idèntica la situació entre Catalunya i Espanya (17,0 euros per hora per 17,1) i molt inferior a l’europeu de 22,6 euros per hora. El PIB per hora treballada ha anat creixent de manera pràcticament ininterrompuda, si bé va experimentar una certa caiguda el 2009 i sobretot, com és lògic, el 2020 per efectes de la pandèmia. Però en aquest cas ja s’ha recuperat plenament durant el primer trimestre d’enguany.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Finalment els costos laborals unitaris nominals són lleugerament superiors a Catalunya que a Europa, mentre que els d’Espanya són millors. Prenent com a referència =100 l’índex de l’any 2000, el que correspon a Catalunya és 139,7, el d’Europa 138,4 , i el d’Espanya 136,1.

Estàs d'acord que els alumnes d'ESO puguin obtenir el títol sense haver aprovat totes les assignatures?

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú