Mentre que el dijous 2 d’abril Espanya s’ha situat en la perillosa frontera dels mil morts diaris, en arribar als 950, Catalunya, dirigida pels partits independentistes, s’ha convertit en una informació d’abast internacional, però per un trist motiu.
Com assenyalava en el seu titular un dels mitjans de comunicació que s’ha fet ressò del tema, el prestigiós diari italià Corriere della Sera, “Coronavirus, la Catalogna sceglie chi intubare e chi no. Ultimi gli ultraottantenni” (Catalunya decideix a qui intubar i a qui no, als de més de vuitanta anys).
Les informacions publicades donen compte de “les instruccions al personal sanitari i als treballadors de les ambulàncies, sobre com convèncer les famílies de no exigir la cura de la gent gran a les sales de cures intensives“. El diari afirma que aquesta comunicació “està causant molt enrenou a Espanya. I divideix l’opinió pública entre escandalitzada i pragmàtica (o cínica)“.
“Les directives -afirma- insten els operadors d’ambulàncies, que es truquen per nous casos sospitosos d’infecció coronavirus, a no parlar que «els llits en reanimació no són suficients» com a raó de la manca d’hospitalització, simplement assessorar contra «cures invasives, com la ventilació mecànica», si el pacient té més de 80 anys i té malalties prèvies. I suggerir que, en moments com aquests, “morir a casa és la millor opció si pots controlar els teus símptomes“.
Catalunya decideix a qui intubar i a qui no entre els de més de vuitanta anys Click To TweetD’aquesta manera, Catalunya s’hauria alineat amb una mesura semblant que s’aplica a Holanda, un dels pocs països que compten amb una llei que permet l’eutanàsia. En el cas holandès, s’ofereix a més la possibilitat de morir a casa mitjançant la mort controlada pel metge, també per “evitar patiments“. En tots dos casos es tracta de desincentivar que l’ancià s’integri al sistema sanitari, però presentant-lo en termes humanitaris.
El Corriere della Sera afegeix que, “per tal de superar qualsevol insistència en la negació, cal recordar que a la sala d’urgències els parents no hi poden entrar, i molt menys visitar el pacient o acompanyar-lo en els seus últims moments“. La resposta de la sanitat catalana té una cobertura cínica: “No estem triant qui ha de viure i qui no ha de justificar-ho, sinó només aquells que poden suportar millor els tractaments agressius”. Llàstima que el “tractament agressiu” és dotar-lo d’un aparell que li permet respirar, sense el qual la mort és pràcticament segura.
Als malalts se’ls deixa al domicili, indicant la teràpia farmacològica que s’administrarà als seus éssers estimats per apaivagar la sensació d’ofegament. Segons el diari italià, “el primer triatge, en resum, està ara a casa i només aquells que, per edat i condicions generals, mostren possibilitats concretes de supervivència poden esperar ser intubats“. Aquests, o aquells que pel seu elevat nivell d’ingressos es poden permetre un tractament especial en una clínica privada. No és gens clar quins són els fàrmacs que s’apliquen per apaivagar l’ofegament per als que deixen morir-se a casa seva, perquè segons quines siguin la sanitat pública estaria aplicant l’eutanàsia, en el cas que ocasionessin deliberadament la mort, encara que en aquest cas la divisió entre medicaments pal·liatius que estalvien el sofriment i en redueixen la vida, i els que la suprimeixen, és molt porosa.
Altres informacions del personal sanitari assenyalen que, per exemple, a l’Hospital Clínic, pràcticament els que tenen accés als respiradors clínics rarament tenen més de 70 anys; els majors d’aquesta edat, en tot cas, reben l’ajuda d’aparells improvisats que resulten inadequats en els casos més greus.
Aquests fets, ara ja d’abast internacional, units a l’escàndol de les residències de gent gran, que no és exclusiu de Catalunya, així com les desafortunades intervencions de la responsable de Salut, la consellera Alba Vergés, estan creant un profund malestar en amplis sectors de la població de Catalunya, que a més ja comptava amb la desafortunada actuació de la Generalitat en el cas d’Igualada.
L’última desafortunada intervenció de la consellera -de fet és una pràctica quotidiana- correspon a la sessió informativa d’aquest dijous, quan a preguntes dels mitjans sobre si havien delegat el comptatge dels morts a les empreses funeràries, i després de l’habitual, torrencial i desmanegada intervenció, ha afirmat que efectivament utilitzen aquelles empreses perquè són més ràpids amb les dades de mortalitat diària, encara que va negar que haguessin delegat en elles. L’utilitzen perquè segons Vergés, el sistema estadístic del Departament de Salut no està preparat per aportar dades precises amb la velocitat que ara es requereix.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
