Catalunya i Espanya

Catalunya i Espanya: incerteses i escenaris per al futur immediat

La incertesa més important que plana en aquest moment sobre la vida política és la possibilitat de noves eleccions generals a l’octubre en el cas que no prosperi la investidura de Sánchez.

Front aquella tessitura el PSOE està convençut que millorarà resultats i que UP serà castigat; potser també Cs i amb major certesa Vox que podria ser el més perjudicat en unes eleccions anticipades. Però sobre aquestes hipòtesis planen interrogants. Es ressentirà electoralment Sánchez en no haver estat capaç de forjar una majoria? També hi ha un altre risc que podria tenir un impacte demolidor sobre els resultats electorals. Seria el d’una aliança tipus “Navarra Suma” del PP i Cs en circumscripcions petites i per al Senat. Aquesta fórmula previsiblement els hi atorgaria una majoria suficient o quasi per governar.

I en aquest marc d’incertesa, la política catalana es mou, també i això és l’interessant, en l’àmbit de les idees.

Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional i un dels fundadors de Cs, apuntava a El País el passat 17 de juliol una via per l’independentisme, un fet que venint d’una persona tan crítica amb aquesta formulació li atorga un especial interès. Carreras escrivia: “la secessió de part del territori d’un Estat pot ser democràticament acceptable i convenient si una majoria molt qualificada de la seva població (per exemple, el percentatge que s’exigeix en les Cambres per a reformes constitucionals) vota de forma reiterada en successives eleccions legislatives a partits clarament secessionistes ”.

Alfred Pastor en dos articles a La Vanguardia “Canviar el món” aportava un altre enfoc, aquest des de la unitat. Plantejava des de la perspectiva de la filosofia política l’afirmació positiva de la nació entesa en termes no nacionalistes, sinó comunitaris. Deia que en ella “es troba l’anhel, perfectament legítim, de pertànyer a una comunitat que, sense transcendir a la persona, pot donar sentit a la seva vida, i que constitueix un dels eixos en torn dels quals descobrim –o construïm, si es prefereix- la nostra identitat”. També, i fent seves les tesis, Joseph H.H. Weiler formulava la necessitat de modificar la Constitució en els temes següents per resoldre la qüestió catalana a llarg termini “l’article 1 de la nostra Constitució defineixi Espanya com ‘una monarquia parlamentària, un Estat indivisible, membre de la Unió Europea, compost per una nació de nacions”.

Són les de Carreres i Pastor dues visions amb les llums llargues i que com a tal tenen la virtut de portar noves perspectives. Fan pensar coses sempre necessàries i útils, sempre i quan, és clar, hi hagi gent disposada a fer-ho.

Dos altres articles, aquests més des d’una perspectiva de canvi de rasant, apunten necessitats i escenaris. Un d’ells, del periodista Francesc-Marc Álvaro, reclama un canvi de lideratge en l’independentisme. L’altre, de Santi Vila, dibuixa el que al seu parer són les alternatives que té el catalanisme:

  1. Que els quadres centristes de l’antiga Convergència i Unió (…) assagin la reorientació d’aquest espai i el tornin al seu lloc primigeni.
  2. El segon és la refundació del centre a l’entorn d’un moviment-partit nou, on convergeixin centristes, liberals i socialdemòcrates, que tinguin clar que Catalunya és una nació, però també que cal una agenda política nova i capaç de mirar endavant, sense haver d’estar tot el dia polemitzant sobre qüestions bizantines al voltant de la identitat, d’aquesta o aquella forma d’Estat.
  3. El catalanisme moderat pot optar per una tercera via, d’inspiració maragalliana, i tornar a articular un nou moviment satèl·lit de l’espai socialista, però amb personalitat jurídica pròpia i més llibertat d’acció.
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

2 comentaris. Leave new

  • Robert Plana Abadia
    22 juliol, 2019 19:30

    Es diu:

    “Són les de Joan de Carreres i Alfred Pastor dues visions amb les llums llargues i que com a tal tenen la virtut de portar noves perspectives. Fan pensar coses sempre necessàries i útils, sempre i quan, és clar, hi hagi gent disposada a fer-ho”.

    On és la gent disposada a dialogar per encarar el problema essencial que hi ha a Espanya? Fins ara en la taula només hi ha un interlocutor, i així ha estat des de fa anys.

    Joan de Carreras ens diu que falta una majoria molt qualificada. Bé, no es pot saber la majoria fins que es celebrin unes votacions en condicions realment democràtiques. Tanmateix, sembla que més del 70% desitja que el problema es resolgui a les urnes. No és una xifra molt significativa? Passaria l’estat espanyol la prova del cotó? És molt possible que si de manera clara es pot argumentar els avantatges de la independència de Catalunya per als ciutadans de Catalunya, el no dependentistes, gent que no vol pertànyer a Espanya pels antecedents ara coneguts del tarannà espanyol i de la història des del 1714, preferirien no dependre ja d’Espanya.

    Alfred Pastor fa una proposta molt lògica i que podria reeixir. Acceptar que Espanya és una nació de nacions amb totes les seves conseqüències. L’estat espanyol ho admetria? Oferir això seria conformar una tercera via a defensar en front de l’opció independentista, i que les urnes decideixin. Provem-ho. El resultat és incert ja des d’ara.

    El problema polític només trobarà solució per via política, no judicial. No sembla que sigui la opinió de cap dels presidents dels partits del 155. Ni que Pedro Sánchez accepti ara altra cosa que Catalunya s’ha de doblegar a les decisions unilaterals i centralitzadores de la seva opinió. “Espanya una” abans tot, i ens diu que en Catalunya hi ha un “problema de convivència”. Per comoditat deriva el problema i ens diu que no hi ha un problema entre Espanya i Catalunya. És evident que Pedro Sánchez no posa les llums llargues!

    Jo demanaria a persones tant rellevants com les citades, que intentin influir a Pedro Sánchez per a asseure’s a dialogar. A presentar una solució possible i encetar un via de solució. Mirem a fons als que tenen la responsabilitat major, i no als que tracten de millorar les condicions de vida dels seus ciutadans.

    Respon
  • Santi Marti
    23 juliol, 2019 16:58

    El primer i unico asunto a resolver es la financiacion que pasa por la reforma fiscal i que Catalunya recaudar todos los impuestos en esta comunidad a excepcion de la caja de la SEGURIDAD social. Esto desmontaria el “Espanya ens roba”, si se verifica que la solidaridad internacional no es tan elevada. PUJOL que no era tonto no quiso en el Estatut de Sau incluir la recaudacion de impuestos en similars condicions al País Vasco i Navarra.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú