Catalunya significa el primer plebiscit per a Sánchez després de la seva carta i el “yo sigo”.
Les eleccions catalanes estaven marcades per l’abundància de situacions crítiques que pateix el país: l’aigua, l’educació, el col·lapse d’infraestructures, el gran retard en la transició energètica, la inseguretat i la creixent penetració de les màfies de la droga, l’habitatge, la manca de recursos per l’esglaó de primària de la sanitat, una administració ineficient i envellida, la pressió fiscal més alta d’Espanya… el llistat és gran i semblava que les eleccions era una bona ocasió per conèixer respostes.
Però vet aquí que la carta de Sánchez, i sobretot el plantejament de les raons per les quals segueix, junt amb la descarada crida al suport, ha alterat el panorama convertint-les en un “Sánchez sí”-“Sánchez no” preludi del segon plebiscit que seran les europees.
Sánchez necessita guanyar i fer-ho amb un gran resultat. Tot el que sigui anar per sota dels 40 escons que li donaven la majoria d’enquestes abans de la carta serà considerat un fracàs.
I ho serà també si no aconsegueix formar govern, perquè guanyar ja ho va fer a les anteriors eleccions donant lloc a un èxit inútil. Perquè la realitat és que el paper del PSC, com a primera alternativa i força que governa a Espanya, durant aquests anys ha estat d’una pobresa notable. I aquest hauria estat un factor a tenir en compte.
És, un cop més, la “paradoxa catalana” que també afecta ERC i en bona part a Junts. Són decisius pel govern de Sánchez, però el resultat obtingut de la seva importància és ben magre més enllà de la qüestió dels indults i l’amnistia; tot el que fa referència a interessos globals del país, poca cosa s’ha obtingut.
Promeses i compromisos els que es vulguin, però peix al cove, molt poc. I això malgrat que Illa i el PSC eren i, encara més, són ara el puntal necessari de Sánchez. Avui més que mai Catalunya és Sánchez, i d’aquí el caràcter decisiu de les eleccions.
I en el plantejament electoral es produeix una altra paradoxa.
Sánchez, l’home que declarà en el seu discurs d’investidura l’existència de “murs” en política, que classifica els ciutadans en funció de si pertanyen a no a la “fachoesfera”, que ha reduït al mínim les funcions del poder legislatiu, el que de cap manera està disposat a rendir comptes de veritat, el que ha convertit les sessions de control del govern en un atac a l’oposició i ha reduït a una paròdia la presidència del Parlament i la Mesa convertits en un simple apèndix de la Moncloa. L’home que ara declara que cal vigilar els jutges i els mitjans de comunicació perquè actuïn correctament, sent ell qui decideix el que és correcte o no.
Aquest governant es presenta a Catalunya transmutat en la figura d’Illa que parla de diàleg, però ja es veu el que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona i preconitza enteses àmplies; però ha estat incapaç de transaccionar el pressupost amb ERC. Preconitza una política basada en acords amplis sense línies vermelles, anant més enllà de les sigles, obrint-se a diferents sensibilitats.
Illa i el PSC són el PSOE de Sánchez, no han manifestat la més petita discrepància; tot el contrari, l’han aplaudit sempre i en tot moment
En fi, es presenta com l’alter ego de Sánchez malgrat ser un fidel subaltern seguidor de les seves indicacions. No és gens creïble. Illa i el PSC són el PSOE de Sánchez, no han manifestat la més petita discrepància; tot el contrari, l’han aplaudit sempre i en tot moment.
La conclusió és clara: votar PSC, votar Illa és apostar per la política d’enfrontaments, de polarització, d’ingerències en el poder judicial i els mitjans de comunicació que caracteritza cada vegada més l’obra de govern de Pedro Sánchez.
Promeses i compromisos els que es vulguin, però peix al cove, molt poc. I això malgrat que Illa i el PSC són el puntal necessari de Sánchez. Avui més que mai Catalunya és Sánchez, i d'aquí el caràcter decisiu de les eleccions Click To TweetNo us podeu perdre:
Xerrada-Conferència per Zoom sobre la “Situació i perspectives polítiques de Catalunya. Eleccions del 12 de maig” del dimecres 8 de maig a les 19 h. a càrrec del Sr. Jordi Alberich, economista, exdirector del Cercle d’Economia i col·laborador d’El Periódico. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep Miró i Ardèvol.
- Dia: Dimecres, 8 de maig de 2024
- Hora: 19h.
- Pots accedir a la sessió mitjançant aquest enllaç Zoom: https://us02web.zoom.us/j/6304386212?pwd=QUtSaDd4RTUzOUNrTzg4am9XbFdYZz09;
- ID de reunió: 630 438 6212
- Codi d’accés: 592345
