El temps tardoral és una època molt adient per cuinar la carbassa, ja sigui per menjar-la en una sopa ben cremosa, ja sigui presentada en forma de pastissets. La carbassa és oriünda d’Amèrica i té nombroses varietats, essent molt apreciades per la cuina catalana les que són collides a la tardor i a l’ hivern, car són una hortalissa que gaudeix de nombroses propietats vitamíniques i digestives. És una hortalissa de preu molt assequible, i hom pot cuinar-la de moltes maneres: bullida, estofada, en escudella, en consomé, en forma de pastissets…
Amb un una carbassa mitjana es pot fer un àpat excel·lent si, després de pelar-la bé es talla a trossos ben menuts, “que hauràs de salpebrar i barrejar amb ceba picada i amb porros picats; després ho poses en una cassola on, a foc lent, has d’haver sofregit força ceba i on has d’afegir una mica de brou de verdures i deixar-ho coure durant mitja hora fins que la carbassa s’hagi estovat; i ben aviat ho tindràs llest per dur-ho a taula, i ho pots reforçar aquesta sopa de carbassa amb bolets confitats” (Receptari, s. f.)
Un bon complement alimentari en la dieta del temps de tardor és menjar la carbassa a les postres com a pastís, que hom podrà elaborar amb pasta de carbassa, rovells d’ou, farina, una mica de llevat, sucre de canya, un tros de canyella, la pela d’una taronja i d’una llimona ben ratllades, oli d’oliva i un bon grapat de nous trossejades per afegir a la pasta amb destinació al forn, on hi ha de romandre fins que estigui cuita i al seu punt, i hom la podrà menjar quan s’hagi refredat una mica.
