Cal començar des dels fonaments

No hi ha dreceres, cal començar des dels fonaments, seguint allò que diu l’Evangeli : “Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: la roba nova estiraria la vella i es faria un esquinç més gros. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous” ( Marc 2,21-22).

És el que cal fer per assolir una bona resposta política per la situació a la que ha arribat  Catalunya, que presenta uns greus problemes específics, vinculats al atzucac de l’independentisme i l’haver-se transformat en un sistema de vida per a unes noves elits, una “nova classe”, que TV·3 mostra tan bé cada dia. Però juntament amb aquest escenari, per si sol prou greu, hi ha la crisi generalitzat de valors i virtuts de les institucions i la societat, que fa -és tan sols un exemple- que ens mostrem tan incapaços de sortir del destructor Vietnam que està resultant la pandèmia inacabable.

Hi ha també una crisi d’estat, amb una tendència terrible a alterar l’estat de dret en una mena de dictadura del poder executiu, i una transformació de totes les institucions de la societat, la família, la paternitat i maternitat, la descendència, inventant una neollengua, que no solament designa noms sinó que prescriu noves realitats. El pare i la mare, per citar tan sols un dels últims canvis, deixen de ser tals per passar a convertir-se en progenitors no gestant i gestant.

El que succeeix, davant un conformisme generalitzat, és que es legisla des dels marges per transformar tota la societat, no d’acord amb el que ella és realment, sinó d’acord amb els interessos d’aquells marges.

Tot això significa un problema no solament polític, sinó antropològic i moral, i la seva conseqüència és econòmica i social; cultural també, en el sentit de quins són els valors i virtuts compartits i practicats.  I també sobre la naturalesa de l’estat, perque un estat pretesament lliberal no té una ideologia específica, per això és lliberal, mentre que l’actual ens adoctrina des de l’escola, tant que vol que els infants prescindeixen dels pares, i des de la seva infantesa es “descobreixin” per saber si són homes- malament- dones, cada cop més mal vistes perque son heterosexuals fixades, o cisgènere, com vulgueu, i vegin si són GLBTIT+

I la qüestió no es només espanyola o catalana. Cada vegada més la Unió Europea es converteix en un club de “progres,” en el que els estats que abusen econòmicament d’altres estats, perque són veritables paradisos fiscals, cas dels Països Baixos, són els amos del discurs, perque el seu discurs és més progre, no perque sigui socialment més just, sinó perquè va més d’identitats de gènere, eutanàsia i avortament.

Cap dels partits polítics de l’àmbit catala reflexiona seriosament sobre tot això, que es combina a més amb la incertesa econòmica, climàtica i l’ensorrada demogràfica. Tots parlen i tracten allò que és políticament correcte en un cercle viciós que en fa despendre més i més en el forat negre que ens estan construint. Per això, cal començar de bell nou des de la base, en la quals els joves que escapen de les onades d’alienació tenen un paper determinant.

Que tot això afrontat molt de cop és difícil de pair? I tant!  Hi estic d’acord, però al mateix temps  no podem  ignorar-ho. Cal tenir clar i ordenar amb prudència, aquella virtud que significa escollir el millor camí per assolir els fins desitjats. Pragmatisme no és dedicar-se als detalles menors, sinó sacrificar el secundari per al que és principal. I Aqui cal deixar clar què és el principal per a nosaltres.

Però, pensar en termes de la magnitud del problema no ens fa perdre de vista la pràctica política, perquè el llegir no ens fa perdre l’escriure. En dona testimoni la primera campanya llançada en la perspectiva de les pròximes eleccions a Barcelona.

Una crida i una campanya a les xarxes social combinada amb cartellera al carrer, codi QR inclòs, ho assenyalen ben clarament. Una crida a la que, per cert, et convido a llegir el manifest i adherir-t’hi.

 Loading ...