En les darreres setmanes, la capital administrativa de la Unió Europea, Brussel·les, ha patit una allau d’episodis violents relacionats amb el tràfic de drogues, generant gran alarma entre la població local.
En l’episodi més mediatitzat de la crisi d’inseguretat vinculada a les substàncies il·legals que pateix Brussel·les, dos individus es passejaren de matí a l’estació de metro Clemenceau de Brussel·les brandint i disparant fusells d’assalt AK-47 (popularment coneguts com a Kalàixnikovs) davant la mirada atemorida dels testimonis.
Segons el fiscal de Brussel·les, tots els atacs de les darreres setmanes estan efectivament vinculats amb el tràfic de drogues, tractant-se de venjances entre bandes que es disputen el control de determinats territoris.
Els fets tingueren lloc també dies després que Bèlgica aconseguís formar un nou govern clarament escorat a la dreta, i que compta amb alguns dels partits més crítics envers la falta d’actuació decidida contra els delinqüents, com són els nacionalistes flamencs. I efectivament, una de les mesures del pacte de coalició és la “tolerància zero” envers les activitats de tràfic.
A més, a Brussel·les s’hi suma un problema addicional i és que la ciutat està dividida en municipis, cadascun dels quals compta amb la seva pròpia força de policia local. El partit socialista francòfon PS s’ha resistit fins ara a entrar en el nou govern regional de Brussel·les adduint la participació dels nacionalistes flamencs del N-VA, fet que dificulta el reforçament de la lluita contra el tràfic.
La droga que inunda Brussel·les prové del port d’Anvers, a través del qual entra any rere any una quantitat ingent de cocaïna i d’altres narcòtics, davant la impotència de les autoritats locals i federals de Bèlgica.
Segons l’alcalde de Saint-Gilles, un dels municipis que conformen la ciutat de Brussel·les, la inseguretat ha esdevingut una de les principals preocupacions dels seus conciutadans, apuntant que la situació no millorarà si la resposta no es coordina a escala nacional.
Els problemes que Bèlgica pateix de forma cada cop més accentuada són ben coneguts als veïns Països Baixos.
En els dos casos, els ingredients del drama són similars: grans ports de mercaderies que constitueixen la porta d’entrada de la droga a Europa, i especialment de la cocaïna (Anvers i Rotterdam, respectivament), una nombrosa comunitat immigrant provinent sobretot d’Àfrica del Nord, membres de la qual han trobat en les activitats criminals una font ingent de riquesa, i finalment uns poders públics afeblits per les divisions polítiques i mancats de voluntat de reconèixer l’abast del problema i totes les seves implicacions.
De fet, els Països Baixos han encunyat un terme molt representatiu d’aquests criminals: la Mocro Mafia, en al·lusió al país del Marroc d’on provenen bona part dels seus membres.
Els problemes que pateixen Bèlgica i Països Baixos són molt similars al cas de Suècia, on trobem patrons idèntics, i cada cop més també a altres països que actuen de porta d’entrada de la droga provinent d’Amèrica i Àfrica, com Espanya.
Loading ...
