La cimera de l’OTAN ha estat un èxit pel govern i per a Sánchez. La seva organització ha estat elogiada i contribueix a la bona imatge d’Espanya, però sens dubte el gran triomfador és Biden que ha aconseguit tots els seus objectius, fins i tot que Turquia acceptés sobre la marxa la incorporació de Finlàndia i Suècia a la qual s’oposava. És clar que el preu pagat és car.
Els EUA vendrà finalment els avions de combat d’última generació que havia vetat al règim d’Ankara i sense esperar a la fi de la cimera de l’OTAN, ha tramitat ja la petició d’extradició a aquells països nòrdics de 13 persones majoritàriament vinculades al moviment independentista kurd. Suècia ja s’ha apressat a assenyalar que les extradicions són cosa dels jutges i tot plegat és un fil que cal veure com s’acaba descabdellant, però en tot cas l’èxit d’entrada hi és.
Però aquest no era l’objectiu fonamental de Biden, sinó la implicació d’Europa a través de l’OTAN en la defensa militar del Pacífic, perquè la preocupació dels EUA avui és la Xina, perquè abans del 2050 s’haurà convertit en una potència hegemònica. Ucraïna i Rússia és un tema secundari, una excusa per implicar a l’OTAN en una possible acció militar llunyana. No seria la primera, només cal recordar el precedent de l’Afganistan, també de la mà dels EUA. És un èxit també de Biden, si bé aquest estava molt anunciat d’abans, l’ampliació a Rota del nombre de vaixells amb dotacions antimíssils de la defensa europea. Aquest fet ha servit per millorar les relacions amb els EUA, però atenció perquè al mateix temps converteix el sud d’Espanya en un objectiu prioritari de les armes nuclears russes perquè és allí on radica la capacitat d’arribar amb els coets antimíssils de les fragates d’un possible atac rus.
Però al final de la cimera, quan tothom torna a casa, la realitat s’evidencia amb força. De fet, ja ho va fer al llarg de la mateixa, amb els morts a la tanca de Melilla i la inflació al 10,2%.
I ara emergeixen amb força dues amenaces més relacionades amb la salut pública: l’expansió de la covid i la verola del mico
Una és l’expansió de la covid que està resultant molt més ràpida del que es preveia i que pot arribar a afectar a la situació dels hospitals en ple període de vacances del personal sanitari. El problema principal radica en les persones de més edat, a partir dels 75-80 anys, que a més, amb un percentatge important, pateixen ja altres patologies. La infecció per covid desequilibra el seu estat de salut i fa necessari el seu ingrés hospitalari. Cal tenir present que Catalunya presenta un risc de rebot de 599 a finals de juny i la RT, que valora la transmissió, és d’1,33, o sigui que cada persona transmet la malaltia per un factor multiplicador d’aquella magnitud. Aquest indicador ha evolucionat a primers de juny on se situava a 1,07 mentre que el risc de rebot en el mateix període era de 322. Ja es veu la velocitat de creixement. Tot això considerant que els experts sostenen que aquests valors són molt més grans perquè ara no hi ha ni controls massius ni necessitat de declarar obligatòriament els casos que es produeixen. Tot plegat porta a la petició per part de la comissió d’experts de la Generalitat a començar a vacunar amb urgència a tota la població més gran de 80 anys.
Però la ministra de Sanitat, Carolina Darias, encara afirma que fins a la tardor no es procedirà a iniciar la quarta vacunació. Sembla un error greu i una irresponsabilitat per part de Sánchez, més quan totes les mesures de prevenció, excepte en l’ús del transport públic, han desaparegut. No és gratuït que el conseller Argimon demani que la gent gran recuperi la mascareta als espais interiors. Estem vivint en una fase d’expansió de la covid sense que hi hagi ni les mesures ni la consciència de la gravetat del moment.
I per si no fos prou, la verola del mico s’estén també ràpidament a Catalunya. En aquest moment la xifra d’afectats al nostre país és de 380 i en pocs dies s’han detectat 230 casos més. La majoria afecten homes d’entre 19 i 66 anys que han iniciat els símptomes entre el 5 de maig i el 23 de juny, i segons el departament de Sanitat el mecanisme de transmissió fonamental és el contacte estret que generalment va lligat a les relacions sexuals.
El que explica aquesta ràpida difusió d’una malaltia exòtica i de difícil transmissió és que el seu inici i propagació està connectat a la col·lectivitat homosexual. Els mitjans de comunicació, guiats per la causa del políticament correcte, han difuminat aquesta realitat i han ocasionat un mal servei als membres de la mateixa i al conjunt de la societat. Tot va començar amb una festa gai a Canàries, seguida d’una altra celebració a una sauna de Madrid. I a partir d’aquí va començar la propagació que va situar a Espanya en el primer lloc mundial en nombre d’afectacions.
Posteriorment, les celebracions de l’Orgull han accentuat, com s’està veient, la difusió d’aquesta malaltia que és sobretot horrorosa i incapacitant però no letal, en el col·lectiu gai. El que passa és que com més creixi el nombre de contactes més fàcil és que es vagi estenent a la resta de la població, malgrat la dificultat de la transmissió. Si no s’atura, i aquí hi ha un dèficit de vacunació i que els afectats declarin que són portadors, el problema de fons és que acabem incorporant aquesta nova malaltia contagiosa com a endèmica.
Tot plegat encara tensa més el sistema sanitari perquè les persones que han de ser ateses per les seves característiques requereixen un circuit diferent de la resta de malalts. Es prepara un pèssim estiu per a la sanitat pública. I, per tant, per a tots nosaltres que tinguem la dissort de necessitar-la.
I ara emergeixen amb força dues amenaces més relacionades amb la salut pública: l'expansió de la covid i la verola del mico Share on X
