L’OCDE estableix un índex de benestar per cadascuna de les regions dels seus estats membre. Aquest índex mesura 11 temes importants per a aquesta matèria i el valor dels indicadors s’expressa amb una puntuació que va de 0 a 10, amb el benentès que com més alt és el valor, millor és la relació amb altres regions.
La primera qüestió que ens pot interessar és a quines regions ens assemblem, i aquí pot sorgir una certa sorpresa donada la percepció, cada vegada més equivocada, que els catalans tenim de nosaltres mateixos. Les 3 regions que tenen un benestar semblant a nosaltres són Sardenya, el Gran Est a França i la regió metropolitana de Lisboa a Portugal. Com es pot veure són tres territoris de bona qualitat de vida, però ni molt menys capdavanteres.
Quins són els nostres millors resultats? Depèn de si la comparació es fa en relació amb les altres regions espanyoles o bé amb el conjunt regional de l’OCDE. Per exemple, en l’indicador de treball ocupem la 6a posició entre les 19 regions espanyoles. Potser no entusiasme no estar en el pòdium, però és del milloret que assolim en el context espanyol. Tanmateix, en el marc de l’OCDE ens situem en el 20% inferior, és a dir, tenim el 80% de les altres regions amb millors resultats, i això és així perquè no tenim un mal paper a Espanya, i alhora resulta que aquest país sí que està mal situat en matèria de treball en el conjunt internacional.
Com era previsible la nostra posició més forta està en salut, estem en el 6% superior de les regions de l’OCDE, si bé a escala espanyola només ocupem el 5è lloc. En renda som el quart territori espanyol, però ens situem en el 45% superior, és a dir, lleugerament per sobre de la mitjana de les regions de l’OCDE. A escala espanyola, per tant, el que ens fuciona millor és la renda, la salut i el treball, si bé en cap dels tres casos ens situem en el pòdium dels tres guanyadors i com hem vist patim bastant en la comparació internacional, excepte en salut on la nostra posició és plenament envejable.
Altres indicadors són l’accés als serveis, la 8a a escala espanyola i posició en el terç superior a escala de l’OCDE. En educació també tenim una posició relativament bona a l’estat, ja que ocupem el 7è lloc, però com l’ensenyament a Espanya és desastrós a escala de l’OCDE tenim un 70% de regions amb millors resultats que els nostres. De manera reiterada aquest capítol, el de l’educació, ens assenyala el mal estat en què es troba casa nostra sense que hi hagi cap mena de reacció ni per part dels poders públics ni de les institucions de la societat. En relació amb el medi ambient, el nostre discurs ecologista topa amb la crua realitat. Som una de les pitjors regions espanyoles perquè ens situem en 16a posició entre les 19 comunitats. I estem situats per sota lleugerament de la mitjana en l’àmbit internacional.
La seguretat, un altre dels indicadors, ens aporta un resultat ambivalent com passava amb el treball segons si el focus es situa a Espanya o a l’OCDE. En el cas espanyol Catalunya és la 13a, mala qualificació, per tant, però en l’àmbit internacional ens trobem en el 25% superior i, en conseqüència, un bon resultat. En habitatge, un dels altres capítols polèmics, el nostre lloc a Espanya se situa pràcticament a la meitat, la posició 10. Mentre que si la referència és l’OCDE, el nostre lloc se situa lleugerament per sobre la mitjana. Finalment, la satisfacció amb la vida és moderada tirant a dolenta, posició 9 en el cas espanyol i ubicació en el terç inferior del conjunt de les regions de l’OCDE.
En resum, no som de cap manera un país punter en el marc espanyol, sumats i restats tots els factors, si bé estem en la majoria d’aspectes per sobre la mitjana espanyola. En aquest sentit, hem retrocedit moltíssim al que podria ser la situació a mitjans o a l’últim terç del segle passat. En l’àmbit internacional restringit a l’OCDE, en general la nostra posició correspon a un nivell mitjà, de vegades per sobre la mitjana en altres per sota, amb la clara excepció de la salut en sentit positiu i de l’ensenyament en el negatiu. Hi ha en tot això un toc d’atenció, que de moment no sembla tenir massa audiència.
