Jordi Basté en el seu programa “El Món” a RAC1, el més escoltat de la ràdio en català, va formular la setmana passada un gran elogi de la brillantor de Barcelona, recitant un conjunt d’heterogenis breus informatius que puntejaven aspectes d’excel·lència de la ciutat. Segurament se’n podrien haver afegit alguns més de bons, i també es podria haver presentat un reguitzell de senyals informatius que indiquen tot el contrari. És el que passa quan es treballa només amb petits fragments de la realitat. Es pot dir una cosa i també la contrària. Per aquesta raó, tenen interès els estudis que treballen amb diversitat d’indicadors i que serveixen per mesurar aspectes complexos de la realitat.
Ara s’ha fet públic un de nou treball Prosperity & Inclusion City Seal and Awards (PICSA) que persegueix mesurar una característica determinant de les ciutats del món, concretament de 113, com és la mesura en què l’economia de l’urb és inclusiva per als seus habitants, és a dir, els hi genera benestar i prosperitat. L’interès d’aquest treball és evident perquè el simple amidament econòmic de la capacitat productiva de les urbs no és prou i suficient per explicar com incideix en el benestar dels seus residents.
Aquest treball ha estat realitzat per la consultora estratègica D&L Partners i estableix la classificació d’acord amb tres pilars que utilitza indicadors complexos.
El primer pilar mesura la prosperitat, i utilitza el PIB/càpita i la qualitat de vida d’acord amb ONU Habitat. El segon pilar fa referència a la inclusió social d’acord amb la puntuació sobre seguretat personal, la població amb educació terciària i les llars amb accés a internet. Finalment, el tercer pilar determina la inclusió espacial d’acord amb la ràtio salari mitjà net/renda que es paga al mes per l’habitatge, la qualitat ambiental i la densitat física.
D’acord amb aquestes, dades surt una classificació (pàgina 18 de l’informe) encapçalada per Zuric, Viena, Copenhaguen, Luxemburg i Hèlsinki. La primera ciutat espanyola en inclusivitat i prosperitat per als seus habitants és Bilbao, que ocupa el lloc número 20. Madrid se situa en el 28è i, aquesta és la qüestió que crida l’atenció, Barcelona no apareix fins al lloc 61è. Considerant que són 113 les ciutats estudiades, el resultat és francament deficient.
És clar que sempre queda el consol que París ocupa el lloc 32è, i el 33è correspon a Londres. La conclusió que es pot extreure d’aquest treball és que la brillantor i nomenada de les poblacions no sempre es correspon, més ben dit sovint no guarda relació en com tota aquella brillantor es tradueix en benestar dels seus ciutadans.
