De Josep Miró i Ardèvol, publicat a La Vanguardia el 29-11-2021

Hi va haver un temps llunyà en què quan els viatgers de Madrid arribaven a Barcelona, parlaven sense parar del civisme de la nostra circulació. Del seu respecte per les normes. Mentre allà havien de protegir els carrils bus amb cons i altres artefactes per evitar la colonització dels cotxes, aquí n’hi havia prou amb unes ratlles de pintura. Però tot això ha canviat, tant, que ara la llei del més fort ha envaït el territori del més feble, el ciutadà ecològic que camina, l’ancià, la dona amb el cotxet de nen, la parella que passeja.

Però d’un gran mal en surt un gran bé, perquè quan em llevo cada matí i surto confiat al carrer per incorporar-me als meus conciutadans, caminants de voreres, de la que al seu dia va ser una gran ciutat, em sento segur.

Ara me n’adono, de l’extraordinari servei que em presten els llargs anys de pràctica de judo, karate, kendo, i sobretot jujitsu. Tot això em dona capacitat per caminar per les salvatges voreres de Barcelona. Dono gràcies a Colau perquè ha fet renéixer en mi la necessitat de supervivència, i així mantenir una hora d’entrenament sis dies a la setmana. És l’única possibilitat de caminar per les nostres voreres i sobreviure, perquè només hi impera la llei dels ferotges ORI, els objectes rodadors identificats, nocius i traïdors, que sempre cauen sobre el més feble, el més lent. També m’ha servit per entrenar la visió perifèrica, perquè ciclistes i patinadors elèctrics acostumen a envestir des dels costats, i a desenvolupar l’oïda per prevenir l’abordatge des del darrere. Algunes tècniques bàsiques m’han resultat vitals, i sobretot el tai sabaki, que et permet amb rapidesa i economia d’esforç apartar-te de la trajectòria del giny volador que busca el teu cos.

Gràcies a les voreres salvatges de Barcelona que ens proporciona Colau estem en forma, a un cost elevat, això sí. I ai de tu que no ho estiguis!, perquè de les nostres voreres ha desaparegut tot ordre i autoritat. La Guàrdia Urbana, que cada any ens anuncien que es reforça, és una espècie en risc d’extinció i mereix que la protegeixin.

Però encara hi ha més i pitjor, no són només els nostres carrers els que s’han tornat salvatges, és la ciutat, els llocs de lleure. Hi ha una realitat molt més àmplia, més tràgica, que s’ha multiplicat durant aquests anys i que no accepta ironies de cap mena.

La nostra ciutat és cruelment salvatge perquè cada dia es produeix una violació; en realitat, en termes estadístics una i escaig. Un abús sexual amb penetració al dia, 192 casos en sis mesos, 32 al mes. La taxa per 100.000 habitants d’aquest delicte és d’11,5. Madrid, per situar una altra gran ciutat, té una xifra tres vegades més baixa, 3,58.Compot ser? A la capital de la defensora del feminisme de gènere, la que institueix centres per a les noves masculinitats, la que ens satura amb discursos, anuncis, subvencions i campanyes contra el masclisme; ara mateix en té en marxa una altra per celebrar durant una setmana el dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Quina paròdia de celebració a la capital de la violació! Mentre la realitat per segueix les dones, Colau paga amb els nostres impostos actes, espectacles, tallers i reparteix premis contra el masclisme. No tenen vergonya escènica.

I és que a la ciutat creix la violència. Setze homicidis en els primers sis mesos de l’any, per només 14 a Madrid amb el doble de població. Els respectius índexs per 100.000 habitants són de 0,96 contra 0,4. I els robatoris amb violència, els pitjors pel dany i la por que causen, si fa no fa el mateix. Van ser 7.965 durant aquest període de temps, 1.327 al mes, 44 cada dia; gairebé dos a l’hora. Això representa un índex per 100.000 habitants de 478,6, lluny del madrileny, de 168,5.

Què li ha passat a Barcelona per arribar a aquest punt? Què li has fet, Ada Colau? Dona’ns una explicació de per què passa tot això. No fugis amagada entre campanyes i subvencions. Reconeguem-ho: vivim sota un problema perillós. Els que governen la ciutat no saben què fer per una raó fonamental, perquè no poden reconèixer que és la seva ideologia i la cultura que han promogut amb ajuda d’altres, bastants més, la que ha desencadenat el clima que propicia tant d’excés.

La qüestió és on és i qui promou la cultura i la política que ha de regenerar Barcelona.

Creus que pot ser perillosa la nova variant del coronavirus Òmicron i cal prendre mesures de control immediates?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú