Si en la comparació econòmica les ciutats de Barcelona i Madrid anàvem molt aparellades i la gran diferència es produïa en el major impacte econòmic de la covid a la capital catalana, no es pot dir el mateix d’un capítol tan important com és el de la seguretat ciutadana, on la balança es decanta, i molt, a favor de la capital espanyola.
És evident, per les dades que es publiquen, que Barcelona encapçala la llista de ciutats amb més delictes de tot l’estat. Però voldríem situar el focus sobre aquells que són més violents i que en aquest sentit inspiren més temor als ciutadans.
Comparant les dues ciutats, i començant pels homicidis, i tot sempre referit al període gener-juny d’enguany, a Catalunya se n’han produït 16, més d’1 al mes. Mentre que a Madrid han estat 14. La diferència expressada en delictes per cada 100.000 habitants entre una i altra població és significativa. A Barcelona cada vegada es cometen més homicidis i es fa més present l’arma de foc. Possiblement hi té a veure el fet amb el creixement de les bandes que es dediquen al tràfic de marihuana i també perquè impera un clima, una mena de cultura, que atrau la violència, com ho constata que els robatoris amb violència van ser també en el mateix període de temps 7.965. Si ho divideixen per 6 mesos, i després per 30 dies, se n’adonaran que la quantitat de delictes diaris d’aquesta mena a Barcelona és realment colpidora, a Madrid són 5.620. Però, a més cal recordar que això succeeix en una ciutat que dobla els habitants de Barcelona. Per tant, referit a l’estàndard internacional de delictes per 100.000 habitants. Barcelona té 488,6 robatoris amb violència, mentre que Madrid en té només 168,5. La diferència és notable, de l’ordre de dues vegades i mitja més.
Aquesta mateixa ràtio aplicada als homicidis assenyalen que Barcelona va tenir 0,96 delictes d’aquesta mena per cada 100.000 habitants. Mentre que Madrid només van ser 0,4, menys de la meitat.
Però allà on la diferència és més important és amb les agressions sexuals amb penetració. La ràtio per 100.000 habitants és d’11,5 en el cas de la capital catalana per només 3,68 a Madrid, és a dir, el triple. En termes absoluts 192 a Barcelona i 123 a la capital del regne. Cal preguntar-se com és possible que un ajuntament regit pel progressisme feminista, que llança contínuament campanyes contra la violència de gènere i que té en Ada Colau l’alcalde que més discursos fa en aquest sentit, presenti unes xifres tan esgarrifoses de violacions, perquè cal recordar que estem parlant de magnituds referides a 6 mesos, el que significa que a Barcelona es produeixen 32 violacions cada mes, arrodonint-ho, 1 al dia.
Ada Colau hauria d’explicar com interpreta el seu govern municipal aquest greu fracàs, sobretot si a més es compara amb una altra gran ciutat com és Madrid, en la qual la diversió nocturna també està a l’ordre del dia. Alguna cosa profunda falla a Barcelona i en la cultura que impregna la ciutat, en bona part promoguda pel mateix ajuntament, perquè presenti uns resultats tan dramàticament desfavorables per a les dones. Aquí sí que la balança és clarament favorable a Madrid i al seu govern de dretes que no fa de la perspectiva de gènere cap bandera ni es dedica a adoctrinar els seus ciutadans creant centres de la “nova masculinitat” per reeducar-los.
I tot això succeeix malgrat que l’Ajuntament disposa de molts més recursos per habitant en el cas de Barcelona que Madrid, el que significa que ens espremen com a llimones, perquè la major part d’aquest ingressos corresponen als impostos i taxes que es paguen a la ciutat.
Barcelona té un pressupost en xifres rodones per al 2021 de 3.500 milions, mentre que Madrid, i per al 2020, va ser de 5.000 milions. Aquesta magnitud a Barcelona representa un pressupost per habitant de 2.100 euros, mentre que a Madrid se situa en els 1.500 euros, és a dir, Barcelona disposa d’un 25% més de recursos. Algú pot pensar que la ciutat funciona millor que Madrid en aquesta proporció?
Hi ha, per tant, una altra derivada desfavorable que es pot enfocar de dues maneres diferents segons la perspectiva que es vulgui adoptar. A la capital de Catalunya es paguen molts impostos que no guarden proporció amb els serveis que reben, o bé els recursos que recapten no serveixen per fer front als problemes més aguts de la ciutat.
Per les dades que es publiquen, Barcelona encapçala la llista de ciutats amb més delictes de tot l’estat Share on X
Loading ...
