L’Ajuntament de Barcelona ha emprès un viatge per millorar la crònica i pèssima mala qualitat de l’aire a costa només dels ciutadans i sense que hi hagi cap acció positiva per part de l’administració, quan té a les mans poderosos elements per lluitar contra la contaminació sense castigar tant a la gent que viu i treballa a Barcelona.
L’entrada en funcionament des de principis d’any de la Zona de Baixes Emissions ha comportat un càstig per a aquelles persones que tenen els vehicles més vells amb independència que els utilitzin molt o poc, perquè simplement n’han prohibit el seu ús.
Actuant així prescindeixen del principi fonamental en què es basa l’acció política per millorar el medi ambient: qui contamina, paga. Aquest escenari encara es complica més amb l’entrada en vigor de la llei 9/2019, de 23 de desembre de la Generalitat de Catalunya i els nous impostos sobre vehicles. En aquest cas no es prohibeix la circulació, sinó que s’aplica un impost prescindint també de l’ús de el vehicle i, per tant, de l’impacte ambiental real que cada un té.
En la norma de la Generalitat hi ha veritables monuments al surrealisme, com aquest: un Seat 600 del 1957 pagarà més que un Ferrari de 670 cavalls. El resultat és que hi haurà ciutadans de Barcelona que pagaran a la Generalitat per un cotxe que no pot circular. Absurd, ridícul, injust.
Mentrestant, el govern de Barcelona no actua sobre els principals focus de contaminació, com són els taxis i els vehicles de repartiment de mercaderies. Aquest conjunt és responsable del 40 per cent de la contaminació que pateix Barcelona, per tant, una actuació sobre ells tindria una eficàcia notable. Impulsar que tots els vehicles de lloguer amb conductor siguin elèctrics o híbrids a l’igual que la flota de transport urbà de mercaderies implicaria un canvi radical de la qualitat ambiental. Però no s’ha fet res.
El mateix pot dir-se de la flota d’autobusos. Tots podrien ser elèctrics en lloc de només alguns (com ara), i aquesta modificació també tindria un poderós impacte donada la dimensió de combustible que consumeixen i la quantitat d’hores de funcionament.
Els autobusos elèctrics de Barcelona tenen un cost molt inferior al projecte del tramvia per la Diagonal, i els seus avantatges són evidents. Tot i això, l’Ajuntament d’Ada Colau continua entestat a un projecte que no només afectarà greument la principal artèria de la ciutat, sinó que contribuirà a la congestió de trànsit i, per tant, a l’augment de la contaminació.
Hi ha més mesures inajornables per a la millora de l’atmosfera de Barcelona. Una d’elles és aconseguir que Rodalies funcioni bé, com a Madrid, i això només requereix inversió i diligència en la realització. Ara ja no hi ha excusa, perquè Colau també governa a Madrid, és aliada imprescindible de Sánchez i té tant poder que fins i tot ha aconseguit un Ministeri per a la persona que ella ha designat, el sociòleg Castells. Aquest poder ha de traduir-se en avantatges per als ciutadans.
Una cosa semblant pot dir-se de les actuacions per reduir l’impacte ambiental dels grans focus que requereixen la col·laboració de l’Estat. Es tracta del port de Barcelona i de l’Aeroport del Prat. Són exemples concrets del que significa actuar de manera que no sigui només el ciutadà del carrer qui arrossegui la pesada llosa de millorar l’aire que respirem. Però si ningú hi posa remei, la cosa no sembla anar per aquí i les noves mesures que estudia l’Ajuntament continuaran carregant la motxilla de qui viu i treballa a la capital de Catalunya.
Són línies d’actuació en estudi prohibir també la circulació dels vehicles amb etiqueta groga, pagar per entrar a la ciutat, situar peatges dins de la ciutat per a desplaçaments interurbans, i cobrar molt més per aparcar al carrer. Al final viure a Barcelona serà un luxe a l’abast només d’uns quants.
