L’enquesta de La Vanguardia sobre les eleccions municipals de Barcelona ha sacsejat el panorama polític municipal en situar a Trias, en primer lloc, amb un 25% dels vots i 12 regidors, amb un augment molt notable des dels 5 actuals. A més tot això es dona amb una participació estimada del 69% que, de produir-se en la realitat, seria la més alta en la història de la ciutat, per tant, el més probable és que no es doni.
En una anterior enquesta d’El Independiente de 8 de gener, Trias apareixia ja amb el 16% dels vots i 5 regidors, empatat amb Maragall a la tercera posició, però la diferència ara amb ERC és notable perquè aquest partit cau i perd 5 regidors dels 10 que tenia i es queda amb el 10,4% dels vots. Sembla lògic, donat el paper que ha jugat Maragall de no comportar-se realment com a alternativa a Colau, malgrat haver guanyat les passades eleccions.
És inqüestionable que hi ha un efecte Trias, però també és evident que si no progressa més serà insuficient per assolir el govern de la ciutat. La raó és que Colau aconsegueix el 22% dels vots i 10 regidors, segons l’enquesta, pràcticament els mateixos que el PSC i Collboni. Entre tots dos sumen 20 regidors i se situen a només 1 de la majoria absoluta.
La relació dels que aproven i desaproven a cada candidat mostra un Trias clarament guanyador, perquè és l’únic que presenta un balanç positiu de +6 punts. Alhora és el lideratge més fort entre els seus votants entre els quals obté un 90% d’acceptació i, atenció, un 75% entre els votants d’ERC, com a record de vot, i un 52% entre els del PSC. Per tant, aflorarien vots que anteriorment havien anat en aquestes altres direccions.
Maragall treu un ajustat balanç d’un -2 i un lideratge prou sòlid entre els seus, un 74%. És una opció que pot mossegar també vot a JxCat i a Barcelona en Comú, principalment, i en menor mesura als socialistes.
Colau és qui presenta amb diferència el balanç negatiu més gran, amb un espatarrant -36 punts de diferència de entre els que l’aproven i els que la reproven. Però manté un lideratge clar entre el votant de Barcelona en Comú amb un 73%. La carta de Colau són estrictament els seus.
El cas de Collboni és molt particular perquè demostra en tot cas la força de les sigles i la feblesa del candidat. El seu balanç és negatiu amb -13 punts i això és molt. Un 22% dels enquestats el desconeixen, malgrat els anys que porta en càrrecs de primera línia a l’Ajuntament. Només cal recordar que és el primer tinent d’alcalde. I aquesta sola xifra ja diu molt de la seva fragilitat política. Però és que, a més, només rep l’aprovació del 44% dels votants socialistes, fet que defineix un balanç notablement feble.
Pel que fa al tema més polèmic per naturalesa, la superilla, a hores d’ara hi ha pràcticament un empat entre els que l’aproven i els que la desaproven. Ara bé, totes aquestes dades han d’agafar-se amb molta cura perquè la mostra de l’enquesta és molt petita, només 500 entrevistats i això dona lloc al marge d’error gran, de +/- 4,5%, el que significaria, per posar un exemple, que si la desviació es produeix per la banda positiva, Trias estaria realment molt a prop d’assolir, no la majoria absoluta òbviament, però sí que una majoria suficient per poder pensar en l’alcaldia. Però si la desviació fos en sentit contrari, quedaria absolutament despenjat.
I aquest marge d’error sense arribar als seus excedents màxims es dona en totes les forces, i com les tres primeres (Trias, Colau i Collboni) van molt ajustades es poden produir sorpreses. També en la banda baixa de la taula, amb aquest marge d’error, ningú té garantit que aconsegueixi la xifra mínima del 5% per entrar a l’Ajuntament.
Si estàs en contra de les superilles i la destrucció del Pla Cerdà signa la declaració adjunta. Per a més informació AQUÍ