Les últimes dades confirmen la destrossa del coronavirus a la ciutat. L’any passat les vendes del comerç van caure un 35%, xifra que s’enlairà fins el 80% a l’hostaleria, arribant al 40% a les botigues de roba i moda i a situar-se en el 32% a la restauració. El cop és molt dur i es trigarà temps en recuperar la situació preexistent.
Mentrestant, es confirma la continuada fuga de les famílies joves fora de Barcelona, un fet que ja fa anys que dura i que no mereix cap atenció per part de l’Ajuntament, que sembla indiferent a l’envelliment galopant de la població. Les dades del consorci d’educació de Barcelona per al curs 2020-21 assenyalen una caiguda d’alumnes en relació amb el període anterior. Les xifres que resulten més afectades són les dels cursos de P3 i ESO. En el primer cas hi haurà 870 alumnes menys sobre un total d’11.751. No és el primer any amb pèrdues, l’any passat la reducció va ser de 400 alumnes. En total una caiguda de l’ordre del 12% en dos anys. És molt i hauria d’alarmar al govern municipal. Menys intensa, però també evident, és la reducció a l’ESO. En el primer any hi hauran 812 alumnes menys en relació als 15.300 que hi havia l’any passat.
En aquest context de crisi econòmica i pèrdua de població jove, el govern municipal presenta la gran solució per ajudar la gent gran: robots per ajudar-los. Són petits enginys que podrien prestar alguns serveis a la gent gran que viu sola. Sembla més aviat un acudit, però és un acudit car. Naturalment, el nombre de robots que es posaran en ús seran poquets, 3, i amb l’objectiu d’arribar a 50 a finals d’any. És un símbol de la Barcelona de Colau. Disminueixen els matrimonis joves, els nens, creix la gent que viu sola i la “solució” ve de la mà d’una robòtica incipient. Per situar en context la mesura “revolucionaria” de l’Ajuntament cal contraposar els 50 robots amb les 90.000 persones de més de 50 anys que viuen soles.
I en tot això ha entrat en escena Josep Acebillo, amb un demolidor article a tota pàgina a La Vanguardia, amb un títol ben significatiu, “Barcelona no mereix un paraurbanisme tan rònec”. Acedillo, ho ha estat tot en el mon de l’urbanisme de Barcelona. El 1999 va ser arquitecte en cap de l’Ajuntament, el 2004 també va ser director d’arquitectura i infraestructures del Forum de les Cultures, i es dedica des de fa uns anys a l’activitat privada. Ha estat vinculat a l’Ajuntament des del 1981 com a director de projectes urbans i també va ser un home clau en els Jocs Olímpics com a director tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística i del Holding Olímpic. És, per tant, l’urbanista en actiu amb més autoritat per parlar de Barcelona. L’altra figura en aquest camp, Oriol Bohigas, fa ja alguns anys que, per edat, està retirat de l’activitat professional.
Acebillo, a l’article acusa al govern municipal de practicar el populisme demagògic i “laminar la iniciativa de la societat civil i menysprear la sensibilitat cultural, que, si perdura i no es corregeix portarà a curt termini greus conseqüències socioeconòmiques per a la ciutat i el país”. La desqualificació del que està fent l’Ajuntament inclòs la seva fòbia indiscriminada pel tràfic privat, és total i l’article constitueix un crit d’alerta sorgit de les pròpies rengles dels que formen part del govern, el PSC, perquè Acebillo, també cal dir-ho, ha fet tota la seva brillant carrera professional de la mà dels governs d’aquest signe.
Cada vegada més sembla que l’etapa Colau toca a la seva fi i que més aviat que tard la veurem fer les maletes per ocupar una destinació segura fora de l’Ajuntament, i evitar així de sotmetre’s a l’examen dels ciutadans.
Loading ...
