El temps de primavera i d’estiu és la millor època per a les lletugues, que cal menjar amanides o bé enciamades. Habitualment hom acostuma a rebutjar-ne les primeres fulles quan, de fet, són les més gustoses i les més agraciades amb nodriments vitamínics. De lletugues (llat., Lactuca sativa; cast., lechuga) n’hi ha de moltes menes i les podem agrupar en tres grups: allargats, de cabdellada i acolorits de fulla solta.
Els de tipus “allargat” solen ser unes lletugues llargues i estretes, i amb unes fulles de color verd obscur de gruix notable i de textura cruixent, però sense formar cabdell. El tipus més tradicional és la lletuga “romana”, que és una hortalissa ideal per a qualsevol tipus d’amanida i molt apte per elaborar sucs i salses. També és molt apreciada la varietat anomenada “meravella”, que és semblant a la “romana”, però és més curta i cruixent.
Les varietats “capdellades”, són unes lletugues que formen un cabdell de fulles toves i mantegoses. La més apreciada és “l’enciam francès”, amb fulles en forma de cabdell i amb els extrems vermellosos i que tenen un gust lleugerament àcid i que combinen excel·lentment amb els formatges. Recentment, els experts amb gastronomia han potenciat els “cabdells de Tudela”, que són unes hortalisses de tija petita i amb un cabdell semblant a la col i que són ideals per combinar-los amb amanides avinagrades on hi hagi tonyina, anxoves o seitons.
La varietat de lletuga de “fulles soltes”, aquestes no formen cabdell i presenten les fulles soltes, amb un color vermellós o fosc. La varietat més apreciada és la dita “fulla de roure”, amb unes fulles ondulades arrissades i de sabor amargant molt apte per acompanyar la carn de ploma.
