Amemanya entra en crisi. Després de conèixer les males dades econòmiques d’Alemanya, que confirmen la recessió de la locomotora europea, cal preguntar-se si aquesta mala notícia per al conjunt de la UE és deguda únicament a una conjuntura particularment desfavorable, o bé si reflecteix un problema estructural.
La resposta més probable és que si bé hi ha una part inqüestionable de conjuntura en la situació que travessa l’economia, i particularment la indústria, alemanya, els problemes de fons són profunds.
Alemanya dugué a terme fa 20 anys un seguit de reformes econòmiques i laborals dirigides pel canceller social-demòcrata Gerhard Schröeder que alliberaren l’enorme potencial exportador del país. L’èxit donà però als alemanys una falsa sensació de seguretat, ja que es basava en uns fonaments que el temps ha demostrat febles.
Aquests problemes es poden resumir en quatre punts: dependència de matèries primeres i en particular de fonts d’energia; forta concentració del creixement de les exportacions en un sol mercat molt particular, la Xina; un greu dèficit en matèria d’innovació; i finalment, un immens problema demogràfic (tot i que no és en absolut exclusiu a Alemanya, però sí particularment greu per a un país que es vol líder).
Un nan tecnològic
Més enllà de la tan admirada indústria germànica que suposa el 27% de la seva economia, el país és un nan tecnològic on només despunta una empresa informàtica a escala mundial, SAP.
Les finances tampoc són un punt fort d’Alemanya, i el seu gran banc (Deutsche Bank) és conegut per varis episodis força sonats de mala gestió. Per acabar-ho d’arrodonir, la gran fintech del país, Wirecard, feu fallida al 2020 enmig d’un gran escàndol comptable.
De fet, la riquesa d’Alemanya segueix basada en gegants industrials que sorgiren de tecnologies del segle XIX, des de productes químics fins a motors de combustió.
En canvi, en matèria de noves tecnologies Alemanya és tan sols el 8è país més innovador del món segons l’Índex Global d’Innovació (i el quart a escala europea). Una posició envejable des del punt de vista espanyol però en fort desequilibri amb el pes total de la seva economia, que ocupa encara la quarta posició mundial frec a frec amb el tercer del podi, el Japó.
Segons el propi Marcel Fratzscher, director del Institut de recerca econòmica d’Alemanya (DIW), “Alemanya no té res a oferir en cap dels sectors orientats al futur més importants”. I afegeix: “el que existeix és la vella indústria”.
Com Converses apuntava recentment, els Estats Units d’Amèrica han deixat enrere (i sembla que definitivament) en tan sols una dècada i mitja l’economia de la Unió Europea, superant ja de llarg el seu PIB combinat. Bona part d’aquest daltabaix es deu precisament a la infrarepresentació del sector tecnològic europeu respecte a la potent màquina de Silicon Valley.
Així, durant els darrers 15 anys, el PIB nord-americà creixé un 76% mentre que la “locomotora europea” (convé posar ara l’expressió entre cometes) s’expandí tan sols un 19%.
El problema demogràfic
L’altre drama per a l’economia alemanya és el seu dèficit demogràfic. En els propers 15 anys, prop del 30% de la població activa alemanya arribarà a l’edat de jubilació. Això també suposa que cada cop hi ha menys persones que arriben a l’edat de màxima productivitat, que se situa entre els 30 i els 40 anys.
Un problema afegit que Fratzscher esmenta és que un percentatge important d’alemanys joves s’inclina per feines estables i segures en comptes de dedicar-se a activitats d’emprenedoria o més generalment del sector privat.
En aquest apartat cal destacar que la immigració massiva no ha aconseguit resoldre el greu dèficit de mà d’obra, ja que el país atrau principalment persones amb escasses qualificacions (un fet comú arreu d’Europa), inadequades per les feines que les empreses alemanyes sol·liciten. Les barreres culturals i lingüístiques, particularment elevades, tampoc hi contribueixen.
En definitiva, la greu i profunda crisi econòmica que es deixa entreveure a Alemanya suposa un risc important pel conjunt de la UE, ja que Alemanya no és tan sols el país amb major PIB, sinó que actua com un autèntic hub industrial, sent el principal soci comercial i inversor de nombroses economies europees, en especial d’Europa Central i de l’Est.
La greu i profunda crisi econòmica que es deixa entreveure a Alemanya suposa un risc important pel conjunt de la UE Share on X
Loading ...
