Aldarulls a Barcelona. La ciutat amb por. Aflora l’odi

Ha estat simptomàtic que l’intel·lectual orgànic que és TV3 introduís, a través dels seus tertulians i en el dia d’ahir, el concepte “guerra” per referir-se a la situació actual, en concret, als aldarulls postmanifestacions. El dia abans el focus es va situar en la desqualificació de les actuacions de la policia catalana. TV3 emmarca el relat quotidià.

A la nit, una nova eclosió de violència més intensa que la del dia anterior: 33 detinguts i 125 ferits. Un símptoma que el conflicte s’agreuja és que els jutges ja han començat a decretar presó incondicional per algun dels detinguts. Quatre casos fins ara. És un indicador de com va evolucionant la percepció de la gravetat de la situació.

Els aldarulls es concentraren, com en el dia anterior, a Barcelona, però també foren durs a les altres tres capitals de província. En concret, a Lleida es va arribar a cremar la façana de la Hisenda estatal.

Quatre fets assenyalen el canvi qualitatiu del conflicte.

1. L’agressivitat de l’atac contra els Mossos. Es va utilitzar àcid, pedres, van aparèixer per primera vegada els còctels molotov i es van llençar coets contra un dels helicòpters de vigilància. També es cremaren per primera vegada cotxes, 10, i motocicletes. Els carrers de l’entorn del Passeig de Sant Joan, Diputació, Gran Via i Roger de Flor reproduïen a petita escala un escenari propi del Beirut en flames.
2. L’estratègia de la manifestació. Els CDR convoquen a Marina-Gran Via. Quin sentit té una concentració en un lloc tan cèntric? La resposta és que en realitat la manifestació i el folklore dels rotlles de paper higiènic eren l’embolcall per traslladar-se a la seu d’Interior al Passeig de Sant Joan-Diputació i per tant relativament proper al lloc de concentració. La manifestació era la condició necessària perquè de dins seu poguessin sortir els grups violents per actuar.
3. Per primera vegada, i en torn a les 12 de la nit, els grups de manifestants que cremaven contenidors van fer retrocedir la policia. Tot un símptoma. També van atacar sense consideració als veïns que pretenien apagar les flames dels contenidors encesos que amenaçaven cotxes i habitatges. La por a les represàlies forma ja part del conflicte d’aquests dies. La kermesse heroica s’ha acabat, comença el temps dels encaputxats.
4. Es va fer evident que la policia amb els mitjans humans i materials dels quals disposa, ens referim a la de Catalunya, no té capacitat per abordar aquest tipus d’acció insurreccional. El material del que disposa a més, porres i projectils de FOAM, són obertament insuficients i estan allunyats del que tenen altres cossos policials d’Europa, com vehicles dotats de canons d’aigua, vehicles antibarricades, gas irritant o, en alguns països, policia a cavall (formes de mobilitat més lleugera que els vehicles). La situació fa emergir la realitat. L’autogovern català no ha estat capaç de dotar-se d’una policia a l’alçada de les necessitats.