Amb un creixement que genera alarma, els conflictes i la violència entre grans grups de joves i la policia es multipliquen a diferents barris de Catalunya, igual que les agressions contra els Mossos d’Esquadra.
El 2024 es van registrar 2.550 atacs, cosa que equival a una mitjana de set agressions per dia. El 2025, les úniques dades disponibles fins ara són les del gener, amb 223 agressions, cosa que confirma una tendència preocupant.
Es tracta de conflictes estesos no només a barris tradicionalment conflictius com la Mina, sinó també a zones de poblacions molt diverses: Salt, Mariola (Lleida), Font de la Pólvora (Girona), Cerdanyola (Mataró), el nucli antic de Tarragona o Lleida, entre d’altres. Fins i tot a llocs on no s’han produït enfrontaments massius, com Sant Cosme al Prat o bona part del barri del Raval de Barcelona, la pressió de les bandes de droga delimita territoris sencers.
Hi ha dos vectors principals que expliquen aquests conflictes.
El primer és la dimensió extraordinària de la immigració a Catalunya i la manca de polítiques eficaces per integrar-la. Negar aquesta realitat, com fan els partits que governen actualment (ERC, PSC i Comuns), només contribueix a agreujar la situació.
Catalunya ja supera el 25% de població nascuda a l’estranger, i si se sumen els nascuts aquí de pares immigrants, la xifra creix encara més. A Barcelona, el 31% dels residents són estrangers; a Girona, el 53% dels nascuts tenen almenys un progenitor immigrant.
Aquest pes demogràfic té una correlació clara amb les dades de criminalitat. Segons xifres de la Generalitat per al 2024 a Barcelona:
El 78,6% del total de detencions correspon a persones estrangeres.
En delictes contra llibertat sexual, el 73% eren d’origen estranger.
En tràfic de drogues, el 74%.
En multireincidència, el 83,5%.
I en furts, el 91%.
A les presons catalanes, els interns d’origen estranger superen amb escreix el 25% que els correspondria per proporció poblacional, arribant fins i tot a doblar-ho.
Bona part de la violència juvenil als barris està vinculada a joves immigrants o fills d’immigrants nascuts a Espanya. I el fenomen s’agreuja amb el segon vector: el creixement del mercat de la droga.
El mercat de la droga
Catalunya s’ha convertit en un important productor de cànnabis, tant per a consum intern com per a exportació europea. Aquesta activitat ha donat lloc a una xarxa cada cop més violenta de grups delictius, que ja competeixen entre ells, es roben mútuament i s’enfronten amb armes de foc. Ja no es tracta només de navalles: cada cop és més freqüent l’aparició de pistoles i revòlvers en mans de joves, com ho demostren múltiples intervencions policials.
A més, les màfies del narcotràfic internacional comencen a assentar-se a Catalunya, atents a un mercat local sense control. Si no s’atura d’arrel, el destí pot ser el model suec, on un país exemplar d’estat del benestar ha acabat convertit en un somni dolent: bandes armades de joves vinculats al narcotràfic desafien la policia i rebutgen tota autoritat legítima, en alguns casos forçant la intervenció de l’Exèrcit suec.
És incomprensible que ni els grans mitjans de comunicació ni els partits polítics —ni tan sols els de l’oposició— assumeixin amb plenitud la gravetat de l’escenari. En lloc de respostes estructurals, es recorre a la “recepta Illa”: sortir a escena a presentar un “pla” o un “programa” dotat de centenars de milions… però executable al llarg de diverses legislatures.
Quan es divideix el pressupost anunciat pels anys de durada i pels objectius proposats, queda reduït poc més que un gest simbòlic. És pur màrqueting polític.
El mateix passa a l’Ajuntament de Barcelona, que ha anunciat una inversió de 30 milions d’euros per combatre la pobresa a Ciutat Vella fins al 2028. Tot i això, en llegir la lletra petita es comprova que només 10 milions seran dirigits a les persones —uns 3 milions per any—, mentre que la resta es destinarà a obres i actuacions urbanístiques al districte.
Catalunya avança perillosament cap a un escenari social ingovernable, mentre la classe política insisteix a ignorar o camuflar el problema.
Amb un creixement que genera alarma, els conflictes i la violència entre grans grups de joves i la policia es multipliquen a diferents barris de Catalunya, igual que les agressions contra els Mossos d'Esquadra Share on X
Loading ...
