El govern Aragonès presumeix que dona en mà 100 euros a cada família per a despeses escolars dels seus fills. Bé, cal dir que és una presa de pèl perquè també en aquest capítol el govern català és el que menys ajuda amb despesa escolar als seus.
El que passa és que utilitza aquesta via populista de lliurar un taló quan pràcticament totes les comunitats autònomes actuen per la via de la desgravació fiscal. Doncs bé, cal dir que Catalunya és l’única que no destina cap euro de desgravació fiscal per als pares amb fills en edat escolar.
Algú, el govern per exemple, pot dir que això és conseqüència del mal finançament. Fals. Comunitats autònomes mal finançades, com la valenciana, la balear i la madrilenya, dediquen importants recursos a ajudar a les famílies.
Concretem-ho:
Per a llibres i materials, la Generalitat valenciana permet desgravar 110 euros, 270 per portar el fill a la guarderia i 1.100 per donar suport a la llar. Balears, un altre exemple que té un finançament pitjor al català, destina 220 euros de desgravació a llibres i material, 660 en guarderies i uns altres 660 ajuda a la família, al que cal afegir 660 en extraescolars. I Madrid, també mal finançada, desgrava no gens menys que 900 euros en llibres, 1.000 en guarderia i 600 per donar suport a la llar. Si ho sumem tot resulta que la Comunitat Valenciana dedica 1.480 euros de desgravació, Balears de l’ordre de 2.200 euros i Madrid 2.500. Al costat d’això, la desgravació catalana és zero.
Mentrestant, que vagin ensenyant els 100 euros. És un doble escàndol. Primer per la ridiculesa de l’ajut, i segon per voler enredar al personal fent veure que donen alguna cosa quan estan a la cua de totes les comunitats autònomes.
Per si no n’hi hagués prou, Catalunya també té el dubtós honor de tenir els menjadors escolars de cost més elevat de tot l’estat, junt amb Balears i Navarra. Concretament, el cost per persona i dia per a les famílies és de 6,50 euros a les illes, 6,25 a Navarra, i 6,20 a Catalunya, segons les dades de la Confederació Espanyola d’Associacions de pares i mares d’alumnes.
El resum és clar, la Generalitat catalana és la que menys ajuda a les famílies amb fills en edat escolar i la que els hi cobra més per menjador. I ho acaba d’arrodonir sent també de les més escadusseres en desgravacions de caràcter general a les famílies.
Naturalment, tot això castiga molt més a les rendes més baixes. Com pot ser que una família que dedica més del 50% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, quan entre tots plegats amb prou feines arriben als 2.000 euros d’ingressos al mes, a més hagi per exemple de pagar més de 6 euros cada dia pel menjar de cadascun els seus fills. I a tot això se li afegeix que l’IRPF autonòmic és dels més elevats per als nivells de renda inferior.
Després s’omplen la boca parlant de progressisme i de polítiques d’esquerres. La realitat de les xifres assenya què significa a l’hora de la veritat aquest llenguatge.
Loading ...
