Airef

Airef: la renda mínima milloraria la distribució de la riquesa

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), organisme independent de control fiscal, estima que l‘impacte de la renda mínima seria positiu per a la societat espanyola. La proposta, impulsada per part dels sindicats UGT i CCOO, consisteix a establir una renda mínima de 426 euros al mes als aturats de llarga durada per reduir la pobresa extrema. L’organisme calcula en un informe encarregat per l’anterior Govern de Rajoy que la proposta dels sindicats costaria de 7.200 a 9.800 milions d’euros, reduiria la pobresa extrema (és a dir, les persones que cobren menys de 4.489 euros l’any, el 30% de la renda mitjana) un 28%, milloraria la distribució de renda en un 4% i beneficiaria a 1,1 milions de persones. Espanya té 2,8 milions de persones per sota del llindar de la pobresa severa i, amb una taxa del 7% de la població, només Romania supera al nostre país en aquest indicador dins de la UE (la mitjana és del 3,5% ).

No obstant això, l’organisme ha detectat diversos punts febles. En la proposta original els sindicats posaven com a condició per cobrar aquesta prestació que el beneficiari portés dotze mesos inscrits com a demandant d’ocupació abans de demanar-la, «el que exclou potencials beneficiaris en situació de pobresa extrema, alhora que suposa un desincentiu a reincorporar-se al mercat laboral ».

Per evitar aquesta situació, anomenada com el parany de la pobresa, Airef proposa que es tingui en compte al nivell de renda i no a la situació d’atur, de manera que es pugui compatibilitzar el cobrament de la renda amb una feina i demanen que es centri en les llars de menor renda. Des de l’Airef assenyalen que la prestació es reduiria en rebre un salari, però que tot i així al beneficiari li sortiria rendible buscar feina, ja que així percebria entre 50 i 100 euros més al mes que si desistís.

Airef cerca l’eficiència de la mesura

La implementació d’aquesta mesura no suposaria només l’aplicació d’aquesta renda mínima. En el pla s’espera eliminar entre el 70 al 80% d’altres prestacions similars o que es poden duplicar (com rendes mínimes autonòmiques, rendes actives d’inserció, el pla Prepara o subsidis a l’atur agrari).

D’aquesta manera, a més de presentar un cost implícit menor, la reforma tindria un sentit equitatiu i, al mateix temps, eficient. Juntament amb això, l’Airef proposa que l’Agència Tributària persegueixi les situacions de frau entre els beneficiaris (que s’haurien de registrar a Hisenda per així agilitzar tràmits i que el Fisc vigili la seva situació) i que siguin les entitats locals les que atenguin les sol·licituds a través d’un sistema de finestreta única que derivi a altres administracions.

Per arribar a aquests resultats, el vigilant de l’estabilitat fiscal llança dues alternatives. Una, en un ajut amb dos trams: un, per als que estiguessin en pitjor situació, que consistiria en una quantia equivalent al 80% de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, IPREM, (el 2019 gairebé 440 euros al mes) i un altre que consistiria només en un complement de 1.200 euros a l’any per fill a càrrec amb un màxim de tres fills. L’altra consisteix en una prestació que, partint d’aquest 80% de l’IPREM, fora minvant en funció de la renda del beneficiari fins al 10% d’aquest índex. També podria completar-se amb 1.680 euros a l’any o 1.200 euros en els trams de col·lectius més desfavorits.

Ambdues es diferencien de la proposta sindical, que contenia per a tots els beneficiaris el sòl del 80% de l’IPREM i quantitats addicionals per fill. Per accedir-hi, calia tenir rendes inferiors al 75% del salari mínim interprofessional i estar, com a mínim, un any inscrit en el servei públic d’ocupació com a aturat.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú