El programa Coeduca’t constitueix avui un dels elements centrals per entendre la transformació del sistema educatiu català. No és un complement pedagògic ni una línia transversal menor. És una arquitectura ideològica que redefineix què és educar.
El seu punt de partida és explícit: la necessitat de deconstruir les estructures tradicionals de poder. En aquest esquema, la família —pare, mare i fills— no és un subjecte educatiu a preservar, sinó un objecte a vigilar i, si cal, a superar. Aquesta operació no és retòrica. S’articula mitjançant continguts, llenguatge, metodologies i protocols que afecten totes les etapes educatives.
Des dels tres anys, el sistema introdueix una nova gramàtica de la identitat. La distinció biològica entre home i dona és substituïda per una lectura basada en el gènere com a construcció. El cos deixa de ser una realitat a conèixer per esdevenir un camp d’interpretació. La intimitat es relativitza en activitats que promouen l’exploració corporal com a mecanisme de normalització.
A primària, el focus es desplaça cap a la família. L’alumne és convidat a observar-la amb ull crític. Les relacions entre pares i fills s’analitzen en termes de poder, dominació i reproducció de rols. El resultat és una relectura del nucli familiar com a espai potencialment conflictiu. L’infant no només aprèn continguts: aprèn a sospitar del seu entorn més immediat.
Aquesta dinàmica es reforça amb instruments específics. El joc Tutty, aplicat a cursos superiors de primària, proposa una reconstrucció completa del concepte de família. Els rols desapareixen, les categories es dilueixen i la permanència deixa de ser un valor. La família es presenta com una combinació variable, sense estructura ni fonament estable. El pare i la mare deixen de tenir un sentit permanent i universal.
Paral·lelament, els materials audiovisuals introdueixen una sexualitat desvinculada de qualsevol marc de responsabilitat. Programes com “Oh My Goig”, difosos a través de BTV, aborden la pornografia, la prostitució o la masturbació com a expressions d’empoderament. El sexe esdevé un instrument polític.
A secundària, el procés culmina. L’alumne és situat en una posició d’activista. Ja no es tracta només d’interpretar la realitat, sinó d’intervenir-hi. Es promou la denúncia de conductes considerades contràries als drets sexuals i reproductius —com l’avortament o les qüestions transgènere— i es defineix un marc de referents ideològics que han de ser coneguts i seguits.
El resultat és un sistema educatiu que ha deixat de tenir com a centre el coneixement.
La seva funció principal ja no és transmetre saber, sinó adoctrinar i polititzar segons una determinada visió ideològica, configurant identitats i orientacions morals segons un patró concret.
Aquesta és la transformació silenciosa que té fortes conseqüències sobre la gent jove. Ho veurem amb més detall.
El Coeduca’t no és un complement: és el nucli del nou sistema educatiu català. Share on X
