Salvador Illa sembla molt condicionat pel paripé d’ERC per aprovar els pressupostos d’enguany, que a hores d’ara i en el millor dels casos, només tindran plena vigència durant mig any. El que ens interessa als ciutadans i que Illa no fa, ja que ni el Parlament l’hi imposa ni allò que en diuen les “forces vives” i algunes ho són i molt de vives, no li demanden, és rendir comptes del que ha fet i de l’estat de les seves nombroses promeses. Sense aquest exercici de memòria política no hi ha rendició de comptes possible.
Illa va estructurar el seu projecte al voltant d’un concepte central: la “prosperitat compartida”. Aquest marc retòric es tradueix en un programa amb una densitat notable de plans sectorials i objectius quantitatius.
El primer gest simbòlic havia de ser el decret contra la sequera, amb una inversió prevista de 3.500 milions d’euros fins al 2030 per reforçar infraestructures hídriques i assolir un 70% d’autonomia en subministrament el 2027. Avui la sequera està oblidada gràcies a la pluja abundant, i dels avenços del Pla en tenim poques notícies.
Aquesta aposta es vinculava amb la transició energètica. El govern va assumir com a objectiu estratègic assolir el 50% d’autonomia elèctrica el 2030, amb el desplegament de 12.000 MW de renovables en el marc del PROENCAT 2050. L’energia i l’aigua es configuraven així com a eixos estructurals de competitivitat.
El segon gran pilar programàtic és l’habitatge. El pla inicial de 50.000 pisos públics fins al 2030 —amb una inversió estimada de 8.300 milions d’euros— es va ampliar el 2025 fins a un objectiu global de 210.000 habitatges, combinant promoció directa, col·laboració públicoprivada i adquisicions. El govern identificava aquesta política com el principal instrument de cohesió social i d’emancipació juvenil.
En sanitat, el compromís era elevar la despesa fins al 7% del PIB català, amb un mínim del 25% destinat a l’atenció primària. També es va anunciar la millora de l’accessibilitat, incloent-hi la possibilitat d’atenció als CAP sense cita prèvia. Paral·lelament, es plantejava un increment substancial de la formació mèdica, amb l’objectiu de passar de 1.300 a 2.000 places de medicina el 2030.
L’àmbit educatiu incorporava la universalització de la gratuïtat de l’etapa 0-3 anys, amb la creació de 10.000 noves places, així com la voluntat explícita de revertir els mals resultats acadèmics i reduir l’abandonament escolar. Aquest compromís es complementava amb un pla de xoc per reforçar l’ús social del català, definit com a “columna vertebral” de la cohesió nacional.
En el terreny institucional, la reforma administrativa es presentava com una transformació estructural del sector públic, basada en la simplificació normativa i la digitalització. Aquesta agenda es connectava amb la negociació d’un nou model de finançament singular, incloent-hi la creació d’un consorci tributari amb l’Estat i la condonació parcial del deute.
El capítol d’infraestructures completava el programa: culminació del traspàs de Rodalies, ampliació de l’aeroport del Prat amb una inversió superior a 1.700 milions d’euros i impuls del corredor mediterrani. A això s’hi afegien nous plans anunciats entre 2025 i 2026: el Pla de Barris (1.000 milions), mesures sobre la dependència, reforç dels bombers amb un augment del 36,8% de plantilla.
El resultat global és el d’un govern amb una extraordinària densitat d’inputs programàtics. La qüestió decisiva és si aquesta arquitectura normativa ha començat a traduir-se en realitat o no és així. D’aquí que calgui veure que s’assoli’t.
Illa ha de rendir comptes del que ha fet i de l’estat de les seves nombroses promeses. Sense aquest exercici de memòria política no hi ha rendició de comptes possible. Share on X
