Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i del Banc d’Espanya (BdE) les famílies espanyoles van pagar l’any 2018 un total de 15.410 milions d’euros en interessos. Tenint en compte que en el 2008 la suma total dels interessos van ser gairebé 55 milions, la caiguda del cost de l’endeutament s’ha desplomat. Els motius es deuen a dos factors. El primer de tots és, amb l’arribada de la crisi, la gran amortització de les hipoteques que van realitzar les famílies espanyoles per temor a no poder pagar-les en el futur. Però, d’altra banda, es troba la caiguda els tipus d’interès.
En uns 10 anys han reduït el seu endeutament un 22%. Però la seva factura d’interessos ha caigut molt més: un 72%. El tipus que suporten s’ha desplomat del 5,95% al 2,16%. Mai havien pagat tan poc. En estar les hipoteques a tipus variables, la política del BCE s’ha traslladat molt ràpid. En un context de millors perspectives econòmiques, explica que les llars hagin deixat d’estalviar per a avançar el pagament de la hipoteca. Màximament quan a més molts continuen aprofitant-se del desgravament en l’IRPF.
En el cas de les enquestes la retallada dels passius ha arribat a un decreixement del 21%. En 2008, les empreses espanyoles feien front a una factura de 77.690 milions en interessos. En canvi, en 2018 només van desemborsar 21.067 milions. En molts casos simplement perquè feien fallida. Però el pagament d’interessos els ha caigut el triple: un 73%. A més, les grans companyies han pogut abandonar el crèdit bancari per a finançar-se directament en el mercat, beneficiant-se de les compres de deute del BCE. En part perquè l’eurobanc comprava títols corporatius. Però sobretot perquè amb les seves adquisicions ha desplaçat a un bon nombre d’inversors cap als bons d’empreses.
Un sector públic endeutat
La inflació del passiu del sector públic encara perdura amb gran força en l’actualitat. L’enfonsament dels ingressos, mantenir els costos a l’alça de pensions i prestacions d’atur, afrontar el rescat bancari i abonar la pujada d’interessos. El deute es va disparar un 166%. Però gràcies a la política del BCE la càrrega d’interessos només va pujar un 74%. I el tipus d’interès es va retallar del 4,03% de 2008 al 2,64% de 2018.
Només pel seu principal programa de compres de deute públic el BCE manté 260.820 milions que, de moment, continuarà reinvertint a mesura que vencin. Draghi acaba mandat a l’octubre. A la llum d’aquestes dades, no sembla una qüestió fútil qui li substitueixi.
Encara amb el present escenari, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, celebra la bona marxa de l’economia espanyola, subratllant que la desacceleració d’Espanya ha estat “més limitada” que la registrada en el conjunt de la zona euro, destacant que previsiblement el PIB creixerà una mica més d’un 2% aquest any en comparació amb l’1% anticipat per a l’eurozona.
“L’economia espanyola ho està fent bé”, va assenyalar l’exministre espanyol d’Economia i actual número dos del BCE durant la seva intervenció en un acte moderat per Reuters Breakingviews a Nova York, on va destacar que “la desacceleració de l’economia espanyola ha estat més limitada que la de la resta d’Europa“, afegint que, malgrat registrar-se una taxa d’atur molt elevada, la creació d’ocupació està sent bastant ràpida.
