La invasió russa d’Ucraïna el febrer del 2022 havia de marcar un canvi d’època per a Alemanya. Es tractava del Zeitenwende del llavors canceller Olaf Scholz, que havia de propulsar el país germànic al rang de primera potència militar europea.
Gairebé quatre anys més tard ja no és el socialdemòcrata Scholz, sinó el democratacristià Friedrich Merz qui no es cansa de dir i repetir que Alemanya ha de construir “l’exèrcit convencional més poderós d’Europa”, prometent per aconseguir-ho “tots els recursos financers que necessiti”.
Merz ha filat més prim que el seu predecessor, establint la defensa militar com una taula de salvació de la malmenada indústria alemanya.
Sobre el paper, els mitjans no manquen a Merz per a dur a terme els seus ambiciosos plans.
Amb el fons especial de 100.000 milions d’euros establert per Scholz pràcticament exhaurit, el nou canceller ja advertí que retirarà el fre constitucional al deute públic per tal de seguir incrementant els pressupostos militars.
A finals d’octubre, el diari Politico.eu tingué accés a dos documents interns del govern alemany que contenen una llista de 39 pàgines on figuren un total de 377.000 milions d’euros en adquisicions de nou material bèl·lic.
La documentació obtinguda és, segons el diari, “una visió de conjunt de compres planificades que s’explicaran en detall en els pressupostos de defensa del 2026, però en molts casos es tracta de compres de més llarg termini per a les quals no hi ha encara un calendari establert”.
En les pàgines obtingudes del govern alemany apareixen un total de 320 programes d’armament i equipament, dels quals 178 tindrien ja un contractista identificat. Per descomptat, entre els contractistes ja definits, els grans guanyadors són les empreses alemanyes, al capdavant de les quals apareix Rheinmetall.
El problema de la política de grans despeses en material de Merz és que no resoldrà el problema de fons de la defensa alemanya: li manquen recursos humans. Com Converses apuntava fa uns mesos, els països d’Europa occidental no són capaços ni tan sols de mantenir els seus efectius.
Sense anar més lluny, malgrat la guerra d’Ucraïna, el 2023 les forces armades patiren una pèrdua neta de 1.537 militars. Tot i que la campanya de 2024 anà millor gràcies als ingents recursos invertits, prop d’una quarta part de les posicions oferides quedaren vacants.
Una cosa és l’automatització creixent de la guerra, i l’altra la falta de vocacions a la vida militar. Com en la majoria de països occidentals, sembla que els alemanys han perdut les ganes de lluitar. I això és un obstacle que els centenars de milions d’euros de Merz difícilment podran solucionar.
Així doncs, la pluja de milions de Merz sobre la defensa militar alemanya podria tenir un impacte positiu principalment econòmic a curt termini, mantenint durant uns anys dotzenes de centres industrials i milers de llocs de treball que d’altra forma haurien desaparegut davant l’allau xinesa. En canvi, el valor militar i més àmpliament geopolític de les mesures és molt més qüestionable.
Gairebé quatre anys més tard ja no és el socialdemòcrata Scholz, sinó el democratacristià Friedrich Merz qui no es cansa de dir i repetir que Alemanya ha de construir l'exèrcit convencional més poderós d'Europa Share on X
Loading ...
