Sánchez i la Volta Ciclista: les bicicletes no són per a l’estiu

Les bicicletes són per a l’estiu, la cèlebre obra de Fernando Fernán Gómez, estrenada el 1977, relatava la vida quotidiana d’una família a Madrid durant l’esclat de la Guerra Civil el 1936. La conclusió era tan dura com evident: aquell no era temps ni lloc per a bicicletes, per a la bicicleta que anhelava el fill de la família.

Gairebé un segle després, Pedro Sánchez sembla haver escrit la seva versió: “les bicicletes no són per a Madrid”, almenys si es tracta de la final de la Volta Ciclista a Espanya.

Del teatre a l’esperpent polític

Tot va començar en un míting a Andalusia. Allà, el president del Govern va elogiar la campanya de manifestants propalestins contra la Volta ciclista, que aviat arribaria a Madrid per la presència d’un equip israelià. Un gest d’incitació política que va trobar ressò en ministres com Óscar López (PSOE) i Yolanda Díaz (Sumar), convertits en palmers entusiastes d’una apropiació indecent: el sagnant conflicte de Gaza transformat en munició electoral.

Contradiccions d’Estat

El problema no només és la protesta, sinó l’esquizofrènia del Govern:

1. Sánchez anima els que impedeixen per la força la celebració de la Volta i, alhora, envia la policia per dissoldre’ls. Un peu a cada ribera: risc evident de quedar “descollonat”.
2. Si tant desitgen que el poble es manifesti, podrien convocar marxes al final de cada etapa, en lloc de castigar un esport i uns esportistes.
3. Si es tracta de cancel·lar el que és israelià, haurien de començar per l’Atlético de Madrid entre molts altres, amb un soci capitalista lligat a la indústria armamentística d’aquell país. Hi haurà llistes negres?
4. Sánchez repeteix l’error que tant va criticar a Quim Torra quan arengava els CDR amb el seu “apreteu, apreteu”. Ara és ell qui anima des d’Andalusia.
5. El president incita actes tipificats com a il·legals al Codi Penal. És el “val tot”, un ring improvisat d’arts marcials polítiques.
6. Mentrestant, la policia acumula ferits: enviats a la guerra amb ordres contradictòries, reprimits per fer la feina, sense suport del Govern.
7. I un detall crucial: qui es pot creure que Madrid —és a dir, Espanya— té opcions d’allotjar uns Jocs Olímpics amb un precedent semblant?

1936: l’ombra de la primavera agitada

El més inquietant és la similitud amb un altre temps convuls: la primavera del 1936. El llibre Fuego cruzado, de Fernando del Rey i Manuel Álvarez Tardío, documenta com el Front Popular encoratjava l’agitació social i alhora desarmava l’autoritat de l’Estat. Les dades parlen: violència política, aldarulls de carrer, cossos policials paralitzats per ordre governamental. Aleshores va ser impotència. Avui és oportunisme.

Perquè encara que l’Espanya del 2025 no viu una tragèdia sagnant com la del 1936, l’estratègia de Sánchez és clara: polaritzar al màxim, comprendre i fins i tot encoratjar el desordre, i després controlar la repressió a cop de càlcul electoral. Una primavera artificial per mobilitzar un electorat esgotat.

La bicicleta que Sánchez ha trencat no és la de la Volta: és la de l’equilibri democràtic. I aquest és un vehicle que, quan cau, costa molt aixecar.

 Loading ...