Les perolades solien ser cuinades dins de marmites o peroles posades al foc de la llar. Era una sopa de brou, molt espessa, d’arròs i fideus, que era d’una consistència molt grassa i plena de llunes olioses. Algunes d’aquestes menges populars són encara força vives en les comarques gironines, com és el cas de la “sopa de Verges”, el “ranxo de Vidreres” i “l’arròs d’Albons”, uns plats d’origen medieval i de fort arrelament en la vida d’aquestes poblacions.
També fou habitual en el món rural menjar botifarra esparracada amb bolets, especialment amb una bona barreja de bolets confitats, o també amb bolets de soca cuinats o àdhuc amb fredolics.
La manera de preparar aquest plat és molt senzilla i solien cuinar-lo els mateixos pagesos en les barraques dels olivars o vinyes, per tal de menjar-lo mentre esporgaven els ceps o bé collien les olives. Per cuinar la botifarra esparracada només es necessita una bona brasa, on s’ha de posar la paella amb oli d’oliva i els bolets. Quan els bolets estan ben fregits hom hi tira les botifarres obertes amb un tall pel mig –esparracades–, tot seguit s’espolsa amb sal i s’hi posa també una mica d’all i julivert. Després de donar-hi un parell o tres de tombs, ja queda llest per a fer-ne un bon esmorzar de forquilla menjat en el tros; un esmorzar que cal acompanyar amb alguns uns traguets de vi felló, és a dir, vi una mica rabiós i fort que ajudi a pair.
