Apunts per a un manifest crític sobre Barcelona

1. Turisme desbordat i despossessió cultural

Barcelona és un cas paradigmàtic de l’impacte del turisme massiu sobre la identitat d’una ciutat. Des dels Jocs Olímpics de 1992, la ciutat ha estat reformulada com un producte turístic, orientat a satisfer una demanda global en detriment dels seus residents. Aquest fenomen ha provocat:

• Gentrificació accelerada: Barris històrics com el Gòtic, el Raval o el Born han vist com els seus residents tradicionals han estat desplaçats a causa de l’augment dels lloguers i preus, motivat per la proliferació d’allotjaments turístics. Això no només expulsa els habitants, sinó que desposseeix els barris del seu caràcter històric i cultural.
• Comercialització de la cultura: Icones culturals i tradicions de Catalunya, com les festes majors o la gastronomia, han estat reinterpretats per ser consumits pels turistes, buidant de significat el seu valor original i desposseint-los de la seva connexió amb les comunitats locals.
• Col·lapse de l’espai públic: Els fluxos massius de turistes han convertit espais simbòlics com la Rambla, la Barceloneta o el Parc Güell en territoris saturats que deixen de pertànyer als barcelonins, els quals eviten aquests llocs per l’excés de visitants.
• Col·lapse de les línies de transport públic afectades pel turisme massiu: A l’estiu, les que es desplacen cap a la platja i, en general, totes aquelles que condueixen a llocs emblemàtics, com el Parc Güell.

2. Immigració i multiculturalitat gestionades sense integració profunda

Barcelona, com a ciutat portuària i cosmopolita, ha estat històricament receptora de migrants. No obstant això, en les darreres dècades, l’arribada massiva de població migrant ha coincidit amb polítiques insuficients per garantir una integració real i amb l’afluència massiva de turisme. Un dels resultats és que una tercera part de la població de la ciutat ha nascut a l’estranger, i el català retrocedeix com a llengua d’ús social:

• Segregació espacial i social: Àrees com el Raval concentren bona part de la població migrant, la qual cosa, combinada amb desigualtats econòmiques, genera tensions i reforça estereotips, dificultant la cohesió social.
• Percepció d’inseguretat: Tot i que la relació entre immigració i inseguretat és complexa i freqüentment distorsionada per discursos xenòfobs, la manca d’oportunitats per als nouvinguts contribueix a fenòmens d’exclusió social, que de vegades deriven en conflictes.

3. Danys al benestar dels ciutadans

La combinació del turisme de masses i la immigració massiva afecta les condicions de vida dels ciutadans de Barcelona, especialment dels que tenen menys ingressos. És en els seus barris on es concentren gran part dels problemes i conflictes per aquesta doble confluència. A l’àrea central de la ciutat, aquests fluxos pressionen a l’alça sobre els serveis públics, i de manera especial sobre l’habitatge i la seguretat ciutadana.

4. Grans esdeveniments com a expropiació de la memòria

Des dels Jocs Olímpics fins al Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona ha apostat per esdeveniments globals com a motor de transformació urbana. No obstant això, aquests han tingut conseqüències profundes:

• Desarrelament identitari: Les reformes urbanes associades a aquests esdeveniments han desdibuixat el teixit original de la ciutat, especialment en zones com el Poblenou, reconvertit en el districte tecnològic 22@. La modernització, tot i que positiva en alguns aspectes, ha desplaçat comunitats i desnaturalitzat la memòria del lloc.
• Falsa representació de la cultura local: Esdeveniments com el Fòrum de 2004 van iniciar una manera d’entendre la ciutat, el city marketing, que, plantejats com una celebració de la diversitat cultural, han estat criticats per presentar en realitat una visió superficial i descontextualitzada de la identitat catalana.

5. Reptes en la governança i participació ciutadana

El model de gestió municipal ha privilegiat la lògica econòmica global per sobre de les demandes locals:

• Centralitat del capital internacional: Les inversions estrangeres han transformat la ciutat en una destinació per a l’especulació immobiliària i els negocis, mentre que les necessitats bàsiques, com l’habitatge assequible, continuen sense resoldre’s.
• Participació ciutadana limitada: Tot i que s’han impulsat iniciatives de democràcia participativa, com pressupostos participatius o consultes veïnals, en realitat es tracta de mecanismes formals, estrictament controlats pel poder municipal, i amb poca participació perquè poca gent hi creu. A més, les decisions clau continuen sent preses en funció d’interessos econòmics. El govern municipal tendeix a representar només una minoria, situació que s’ha accentuat amb l’actual alcalde Collboni, que governa només amb 10 regidors de 41.

6. La pèrdua de l’especificitat barcelonina i catalana en la narrativa global

Barcelona afronta un procés de “disneyficació”, en què la ciutat és concebuda com un escenari per al consum global. En aquest procés:

• Homogeneïtzació urbana: El paisatge urbà s’adapta als estàndards internacionals, des de franquícies comercials fins a grans infraestructures, diluint les particularitats arquitectòniques i culturals de la ciutat.
• Desvinculació emocional dels ciutadans: Els barcelonins, enfrontats a la pèrdua del seu espai vital, senten que la ciutat ja no els pertany, generant un malestar profund.
• Censura i cancel·lació cultural causada per motius religiosos: La tradició, les fonts culturals i els costums de la ciutat i de Catalunya estan estretament imbricats amb la fe i la cultura cristiana. No obstant això, és un acte contrari a la seva naturalesa i a la comunitat de memòria del país censurar o desvirtuar aquesta realitat, per la tendència antireligiosa centrada en el cristianisme que predomina en el poder municipal des de fa anys.

Cap a un model de ciutat més equilibrat

Un enfocament més sostenible i inclusiu per a Barcelona hauria de centrar-se en:

1. Redefinir la relació amb el turisme: Limitar el turisme de masses, prioritzant models sostenibles que beneficiïn la població local.
2. Recuperar la memòria històrica: Valorar i recuperar els espais i tradicions locals enfront dels processos de globalització cultural. El fet que la seva arrel, fins i tot la seva manifestació, sigui cristiana no ha de ser motiu per a la seva cancel·lació o censura, com passa ara.
3. Promoure una integració social real: Crear polítiques efectives per incloure els migrants en el teixit social i econòmic de la ciutat.

 Loading ...