Tot i que en les pandèmies sempre acaba sorgint el cigne negre de l’imprevist, la majoria d’especialistes estan d’acord en la previsió, encara que no certesa, que la pròxima pandèmia vindrà de la mà del virus de la grip aviària, quan aquest, a través d’una de les seves múltiples mutacions, trobi una fórmula fàcil d’adaptar-se als humans, cosa que, donada la intensa relació, sobretot industrial, entre les aus i les persones, es produirà més aviat que tard.
Tot i que actualment no hi ha casos documentats de transmissió entre humans, existeix la preocupació que el virus de la grip aviària H5N1, que s’ha estès en el bestiar boví als Estats Units, pugui adaptar-se a la transmissió de persona a persona i acabi desencadenant una pandèmia de grip.
Perquè el virus de la grip aviària es transmeti de persona a persona, el primer pas seria, doncs, que fos capaç d’unir-se eficaçment als receptors humans. Concretament, en el cas de l’aviària, que sigui capaç d’actuar com els virus de la grip humana, que s’uneixen a receptors amb α2-6 àcid siàlic, abundant a les cèl·lules de les vies respiratòries superiors. Fins ara, això no s’ha produït, però la capacitat mutacional de la grip i la interacció humans-aus evidencien el perill. Ja s’ha produït aquest primer pas, de transmissió d’animal a humà, com d’au a boví, però no es té constància de la transmissió d’un infectat a un altre humà, que seria l’origen de l’epidèmia.
Els científics ja han observat al laboratori que una sola mutació (concretament, el canvi d’un aminoàcid glutamina per una leucina en el residu 226 de la proteïna) seria suficient perquè el virus s’unís al receptor humà.
El primer virus altament patogen de la grip aviària del subtipus H5N1 va sorgir a la Xina el 1996. Des de llavors, els virus H5 s’han estès àmpliament per tot el món, inclosa Europa.
El 2020 va sorgir el clade denominat 2.3.4.4b, que va arribar a Amèrica del Nord a finals del 2021. Els virus H5N1 pertanyents a aquest grup han estat capaços d’infectar més de 350 espècies d’aus i més de 50 espècies de mamífers marins i terrestres, inclosos humans. Per l’extensió geogràfica, el nombre d’espècies afectades i el nombre d’animals infectats, l’epidèmia de grip aviària pot considerar-se ja una autèntica pandèmia en el món animal.
El març de 2024, es va produir el primer cas d’infecció d’H5N1 2.3.4.4b als Estats Units en bestiar lleter, un reservori inesperat del virus. Des de llavors, aquest patogen s’ha detectat en més de 900 granges lleteres en 16 estats, sent Califòrnia el que ha registrat més incidència (prop del 80% dels casos). La infecció d’aus salvatges per H5N1 també està molt estesa, i els brots en granges avícoles han provocat la mort de més de 100 milions d’exemplars al país.
Les infeccions humanes per H5N1 han estat esporàdiques i sempre relacionades amb l’exposició a aus de corral infectades. Fins al novembre de 2024, s’han notificat més de 900 casos humans en 24 països, i s’han reportat taxes de mortalitat de més del 30% en casos hospitalitzats.
Des del març de 2024, quan es va produir la primera transmissió del virus H5N1 de vaca a persona als Estats Units, s’han confirmat 64 casos humans en nou estats. Més de la meitat d’ells (36) s’han produït a Califòrnia. Ara s’acaba de publicar la informació clínica detallada sobre 46 d’aquests casos identificats entre març i octubre de 2024. Dels 46 pacients, 45 van estar exposats a vaques lleteres (25) o a aus de corral (20) infectades. Només en un dels pacients no ha estat possible identificar la font d’infecció.
Entre els 45 pacients amb exposició a animals, tots van tenir una malaltia lleu, cap va ser hospitalitzat i ningú va morir. El 93% va patir conjuntivitis; el 49%, febre, i només el 36, símptomes respiratoris, sempre de curta durada. No s’han identificat casos addicionals d’infecció entre els 97 contactes d’aquests pacients, de manera que no s’ha pogut demostrar la transmissió de persona a persona.
Perquè el patogen de la grip aviària H5N1 acabi sent pandèmic, no només hauria de millorar la seva capacitat de transmetre’s per via aèria entre humans i d’unir-se als receptors de les cèl·lules de les persones, sinó també millorar la seva capacitat d’entrar-hi i multiplicar-s’hi. A més, hauria de ser capaç d’evadir el sistema immunitari humà.
No es pot descartar que part de la població tingui ja una certa immunitat adquirida davant de virus de la grip.
Si una espècie susceptible (porcs, vaques, visons…) s’infecta alhora amb virus de grip estacional humana i grip aviària, es podria produir un reordenament entre els genomes d’ambdós virus, donant lloc a un híbrid que estigui més adaptat per a la infecció humana.
La situació de la grip aviària a Espanya i Catalunya és preocupant, amb un augment de casos a causa de les migracions d’aus salvatges pel fred.
Tot i que Espanya està tècnicament lliure de la malaltia a granges avícoles, s’han detectat 20 casos en aus salvatges des del juliol de 2024. Catalunya té un gran nombre d’aus de corral, cosa que podria implicar un major risc: Catalunya és la principal productora d’aus de corral a Espanya, amb un 25% del total de caps. El cens total de gallines ponedores a Catalunya és de 4,2 milions. El 2022, Catalunya va produir 355,8 mil tones de carn d’au de corral.
Aquest alt nombre d’aus de corral a Catalunya sí que implica un major risc potencial. De fet, el 10 de febrer de 2023 es va confirmar el primer focus d’influença aviària d’alta patogenicitat en aus de corral a Catalunya des del 2017, en una granja de galls dindi a Arbeca.
Per mitigar aquest risc, les autoritats sanitàries han implementat mesures preventives:
Es demana “extremar les mesures de bioseguretat” a les explotacions avícoles. Espanya està ajustant els nivells d’alerta i revisant les existències d’equips de protecció i diagnòstic.
S’està considerant la compra de vacunes contra la grip aviària per a persones en contacte estret amb animals. És crucial mantenir una vigilància constant i seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries per prevenir la propagació de la grip aviària en aquestes zones d’alta producció avícola.
La situació de la grip aviària a Catalunya és preocupant, però similar a la d’altres comunitats autònomes d’Espanya.
- Casos en aus salvatges:
- Catalunya: 12 casos detectats
- Galícia: 31 casos
- País Basc: 23 casos
- Andalusia: 7 casos
- Focus en aus de corral:
- Catalunya: 1 focus recent en una explotació de galls dindi a Lleida amb 9.000 animals
- Andalusia: 2 focus a Huelva (gall dindi d’engreix i broiler)
- Mesures preventives:
- Catalunya ha extremat les mesures de control a les granges avícoles, suspenent la cria d’aus a l’aire lliure i separant oques i ànecs d’altres aus.
- D’altres comunitats autònomes també han implementat mesures similars, com la prohibició de cria d’ànecs i oques amb altres espècies d’aus de corral
En general, la grip aviària afecta a múltiples comunitats autònomes d’Espanya. Des de juliol de 2022 fins a la data de l’informe, s’han detectat un total de 7 focus en aus domèstiques, 1 cas en aus captivades i 117 casos d’aus salvatges a diverses comunitats autònomes, incloent-hi Andalusia, Catalunya, Galícia, País Basc, Aragó, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, entre altres.
Tot i que Catalunya té una important producció avícola, cosa que podria implicar un major risc, la situació actual no sembla ser significativament pitjor que en altres regions. Tanmateix, la detecció recent d’un focus en una granja de gall dindis de Lleida, el primer des del 2017, subratlla la necessitat de mantenir una vigilància constant a tota la regió.
Loading ...
