La Comissió Europea ha publicat recentment un informe sobre les condicions i dades socials a Espanya, abordant temes com l’atur, la pobresa infantil i l’abandonament escolar. L’informe situa Espanya a la cua de la Unió Europea en diversos indicadors socials clau. Alguns punts destacats de l’informe inclouen:
- Espanya registra resultats negatius en 10 dels 17 indicadors socials avaluats.
- La taxa de risc de pobresa i exclusió social va assolir el 26,5% en general i el 34,5% per als infants el 2023.
- El nivell d’abandonament escolar es considera “crític”, situant-se en el 13,7% davant del 9,5% de mitjana a la UE.
- La taxa d’atur (12,2%) i l’atur de llarga durada (4,3%) continuen sent elevats.
Aquest informe forma part del Paquet de Tardor del Semestre Europeu i destaca la necessitat d’abordar urgentment aquests desafiaments socials a Espanya. El país es troba entre els deu socis comunitaris amb “potencials riscos per a la convergència social a l’alça”, juntament amb Romania, Grècia, Itàlia, Bulgària, Estònia, Hongria, Lituània, Croàcia i Luxemburg.
Pobresa i exclusió
“Espanya experimenta desafiaments en relació amb la protecció social i la inclusió”, assenyala l’anàlisi de la Comissió Europea. El 2023, la població en risc de pobresa i exclusió social va augmentar al 26,5% en general i al 34,5% entre els infants, xifres molt per sobre del 21,3% i 24,8% de mitjana a la UE, respectivament.
Brussel·les atribueix aquestes dades a les dificultats dels sistemes de protecció social per proporcionar cobertura adequada, a les disparitats regionals en l’accés a serveis públics i a la persistent alta taxa de pobresa entre les persones que treballen. A més, la desigualtat en el nivell d’ingressos es va mantenir alta el 2023.
L’impacte de les prestacions socials (excepte pensions) en la reducció de la pobresa va caure al 22,9%, davant del 34,7% a la UE, cosa que les fa particularment ineficaces per combatre la pobresa infantil.
Atur i abandonament escolar
Pel que fa al mercat laboral espanyol, Brussel·les destaca que “ha millorat significativament, però encara afronta desafiaments”. La taxa d’ocupació va augmentar al 70,5%, tot i que continua per sota del 75,3% a la UE. Els nivells d’atur (12,2%) i atur de llarga durada (4,3%) continuen sent elevats, malgrat grans descensos.
L’informe demana vigilar l’alta taxa de joves que ni estudien ni treballen (“ninis”), que va baixar al 12,3% el 2023. També subratlla com a “crític” el nivell d’abandonament escolar, del 13,7% davant del 9,5% a la UE, especialment alt al sud i a l’est del país.
Aspectes positius
En el costat positiu, l’informe destaca que Espanya sobresurt en la inserció laboral de persones amb discapacitat, amb una de les diferències més baixes de la UE. A més, el país supera la mitjana europea en la proporció de nens menors de tres anys a les llars d’infants i en el percentatge de ciutadans amb habilitats digitals.
En altres indicadors, com el cost de l’habitatge, accés a la sanitat, formació d’adults i bretxa de gènere en l’ocupació, Espanya es troba en línia amb la mitjana europea.
Conclusió
Per segon any consecutiu, Espanya es manté entre els països amb pitjors resultats en aquest informe, que es va elaborar per primera vegada el 2023 a instàncies del govern espanyol i belga per incloure indicadors socials al Semestre Europeu. L’informe ressalta la urgència d’implementar polítiques efectives que abordin les desigualtats persistents i els desafiaments estructurals del país.
És l’altra cara de la moneda, de la “millor economia del món” segons Sánchez al Congrés. La pregunta de sempre és: la millor per a qui? I la resposta és molt rotunda: per als que governen, per a la classe política lligada a l’estat. Vegeu sinó les dades. Entre 2007 i 2023, la riquesa de cada ciutadà a Espanya ha crescut només un 3,7%, cosa que equival a una millora microscòpica del 0,3% anual. Mentrestant, l’estat ha augmentat els seus ingressos en un 32,8%, equivalent al 2,7% anual, nou vegades més que els nostres ingressos! Es pot saber què fan amb tots aquests diners? Les prestacions socials són millors, l’administració més diligent i eficaç, ha millorat la sanitat, l’educació, la dependència? És clar que no. Ha empitjorat o s’ha mantingut igual.
Tot això es nota en un altre aspecte: algunes dades econòmiques poden semblar magnífiques, però quan en cascada aquestes dades queden dipositades a la nostra butxaca, es redueixen al no-res amb sifó. I per mostra, una constatació contundent: resulta que anem millor que Europa, però en la nostra renda per càpita ens allunyem cada cop més d’ella, de manera que ara ja ens separen ni més ni menys que 11,6 punts, que és el que estem per sota d’aquella magnitud, malgrat la gran presència des de fa molts anys dels països de l’est d’Europa que van arribar a la Unió Europea amb un nivell molt més baix que el que tenia la UE, i per tant van reduir molt la renda mitjana com a expressió del conjunt dels diversos estats membres. Doncs malgrat això, hem empitjorat la posició, i part d’aquests països ja ens han superat.
Aquesta és la realitat espanyola: un estat ineficaç que multiplica per 9 els seus ingressos, mentre els mals socials crònics continuen o s’accentuen.
Resulta que anem millor que Europa, però en la nostra renda per càpita ens allunyem cada cop més d’ella, de manera que ara ja ens separen ni més ni menys que 11,6 punts Share on X
Loading ...
