Avui no hi ha engany possible. Sánchez presideix el govern d’Espanya, i no tant per les aliances agòniques que aconsegueix al Congrés dels Diputats, com perquè compta amb el gran baluard de Catalunya. No es tracta només del fet que sigui, amb diferència, la comunitat autònoma més important on governa en solitari, malgrat que els seus 41 diputats estiguin lluny d’una majoria raonable, encara que no sigui absoluta. Ni tan sols es tracta del fet que governi l’única gran ciutat que encara conserven els socialistes a l’Estat espanyol. Avui, a més de tot això, Sánchez té el suport escassament condicionat de propis i estranys.
Com era d’esperar, té el suport incondicional d’Illa i el PSC, com no podria ser d’una altra manera en una federació del PSOE marcada per una disciplina absoluta i el culte indiscutible al líder, que és Pedro Sánchez. El que és determinant és que aquest suport, amb poques o cap condició, s’estén també als partits independentistes d’Esquerra Republicana i Junts, que transmeten aquest aval al seu electorat.
Malgrat que Illa tan sols aconsegueix el 18% de les preferències, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, seguit de Puigdemont amb un 11%, Sánchez arriba al 28%, mentre que Feijóo es queda amb un mínim 3%. Entre els votants del PSC, Sánchez aconsegueix un 68%, i atenció, perquè també arriba al 40% entre els votants de Junts i fins i tot un punt més entre els d’ERC. Són aquests dos partits els que fan president Sánchez més que no pas els vots socialistes. Molt més, són aquests partits els que fan possible el govern en solitari de Collboni i Illa amb pírrics i poc democràtics suports minoritaris.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS AQUÍ
Per a això ha servit l’independentisme d’aquests partits: per aconseguir una Generalitat tan subordinada com mai en la seva història. Res a veure amb caminar cap a la independència. Aquests partits independentistes, especialment Junts, no només han subordinat les seves preferències electorals, sinó que també ho han fet ideològicament.
Així ho demostra l’editorial del diari ARA d’aquest dimarts 3 de desembre, on arremet brutalment contra el fet que el Senat hagi acollit una reunió internacional de líders polítics i partits contraris a l’avortament, com si la legislació actual fos sacrosanta i no pogués existir cap alternativa. Una legislació que ha eliminat completament qualsevol dret de l’ésser humà concebut, que ha suprimit tota informació prèvia i qualsevol reflexió de la dona que vol avortar, com és habitual a Europa. Recorrent, a més, a l’argument de Sánchez per incorporar-la a la Constitució: “La llei està en perill”. Segons aquesta lògica, qualsevol alternança de govern ha de ser innòcua per a les lleis socialistes, que per definició han de ser intocables. Curiosa idea de democràcia per part d’un diari que cada dia queda ben descansat donant lliçons de democràcia al món.
Per subordinació, dependència, submissió i colonització política, ideològica i cultural, Catalunya és el gran baluard de Sánchez, i la seva posició serà sòlida mentre això continuï així. Mentrestant, els electors d’ERC i Junts farien bé, després d’haver vist tantes pel·lícules, de preguntar-se si el que fan serveix per al seu suposat objectiu d’independència o simplement estan al servei de mantenir Sánchez al govern, a canvi d’un indult i una mitja amnistia.
(Postdata: al País Basc ja han acordat la transferència en Rodalies; aquí continuen reunits en comissió. El famós finançament singular després del Congrés del PSOE ja és “singular” per a tothom. Els hi prenen el pel i a més els voten).
Loading ...
