La victòria de Donald J. Trump en les eleccions nord-americanes d’enguany està generant arreu d’Occident una sensació que la fi de la guerra a Ucraïna s’apropa.
El proper mes de febrer marcarà el trist tercer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna i el començament d’una guerra que ha arrasat el país, buidant-lo de la seva població (s’estima que a Ucraïna hi resideixen actualment uns 30 milions de persones respecte els 40 amb que comptava el 2014) i generant entorn d’un milió de baixes militars (morts, ferits i desapareguts) entre els dos bàndols, dels quals es calcula que més del 70% corresponen a l’atacant, Rússia.
Els dotze darrers mesos han estat particularment durs per a Ucraïna, ja que han estat marcats per la iniciativa estratègica i un constant degoteig de petites conquestes per part de Rússia. Això tot i la campanya llampec llançada per Ucraïna a la regió russa de Kursk, que com ja anunciàrem llavors fou el primer indici que Kíev es preparava per a una propera obertura de negociacions.
La possibilitat d’una via diplomàtica que posi fi a la guerra comença a calar no sols als Estats Units, sinó també a Europa i inclús a la pròpia Ucraïna. La darrera enquesta elaborada per Gallup indicà que, per primer cop des de la invasió russa, una ajustada majoria d’ucraïnesos (52%) prefereixen que el seu govern negociï una fi ràpida al conflicte en comptes de prosseguir la lluita armada.
Les capitals europees, preocupades pel declivi econòmic i amb pressupostos minvants degut a l’elevat deute públic, es pregunten com posar punt final al conflicte de la forma més acceptable possible. Tot i que la posició oficial segueix sent en general que Rússia ha de retirar-se a les fronteres de 1991, hom entén que aquesta possibilitat és cada cop més remota.
Entre l’equip de política exterior del president electe Donald Trump va prenent forma la idea d’una línia similar a la que separa les dues Corees des de 1953, i que implica un acord “temporal” sobre les noves fronteres. És esperable que l’acord de Rússia depengui, al cap i a la fi, del traçat que segueixi aquesta línia. L’altra gran pregunta que aquesta solució implica seria com es garantiria el respecte d’aquesta separació.
Per als consellers de Trump, l’opció d’enviar-hi tropes nord-americanes està exclosa d’entrada. L’opció preferida en el passat, la dels cascos blaus de les Nacions Unides, també sembla impossible degut al bloqueig que travessa el Consell de Seguretat. L’única alternativa sembla una missió militar europea, i que -potser- tindria una contrapart xinesa o d’un altre país proper a Rússia.
La possibilitat d’enviar una força de pau europea a Ucraïna hauria de brindar un nivell de dissuasió en principi suficient per evitar que Vladimir Putin o el seu successor llancés un nou intent desesperat perquè Ucraïna tornés a l’òrbita de Moscou.
Que Europa assumeixi aquesta missió permetria també a Brussel·les influir de forma més efectiva en el procés de pau, tot i que, considerant la ceguera estratègica que el Vell Continent ha demostrat en els darrers temps, és legítim preguntar-se si aquest avantatge seria veritablement explotat en benefici dels europeus.
Loading ...
