A aquestes hores del matí, la victòria de Donald Trump està més que confirmada. A més de guanyar la presidència, ha assegurat el control del Senat i les projeccions li atorguen la victòria al Congrés, cosa que significaria una escombrada total. Aquest resultat representa un fet històric: és el segon cas en la història dels Estats Units en què un president derrotat torna a presentar-se i guanya, superant tant en el Col·legi Electoral com en el vot popular. En les eleccions de 2016, Trump va vèncer Hillary Clinton malgrat perdre per tres milions de vots en el recompte total.
Contràriament a les previsions, la victòria ha estat clara i ràpida, evitant un recompte prolongat com el que va portar Joe Biden a la presidència el 2020. La vicepresidenta Kamala Harris, per la seva banda, ha reconegut de manera implícita la seva derrota en no presentar-se davant dels mitjans ni felicitar públicament el guanyador. A la una de la matinada, va enviar un missatge als seus seguidors a través de les xarxes socials, instant-los a retirar-se a casa.
Aquestes eleccions no deixen espai per a la ignorància sobre els candidats: enfrontaven una vicepresidenta en exercici contra un expresident ja conegut per l’opinió pública. A més, la participació ha estat alta, amb més de 66 milions de persones que han votat per avançat.
Podeu seguir els resultats en temps real en l’enllaç següent: Voz de América.
Les projeccions anticipaven la victòria de Trump, però la confirmació definitiva va arribar quan va obtenir els decisius 19 vots electorals de Pennsilvània. Trump es converteix així en l’únic republicà des de 1992 a guanyar dues vegades en aquest estat. A Arizona, un altre estat clau, els resultats encara continuen en disputa amb el 52% escrutat; Trump lidera amb un 51% enfront del 49% de Harris. Fins i tot si Harris aconseguís una victòria inesperada aquí, no canviaria el panorama, ja que actualment només té 214 vots electorals, lluny dels 270 necessaris.
A Nevada, amb el 81% escrutat, Trump es troba al capdavant amb un 52% dels vots. El mateix passa a Wisconsin, on amb el 87% de l’escrutini, lidera 51% a 47%. Michigan també afavoreix Trump, encara que el recompte encara no ha finalitzat, amb un 53% enfront del 46% de Harris. Tot apunta a un resultat aclaparador, amb Trump a punt de guanyar sis dels set estats decisius.
Encara que és aviat per fer una anàlisi exhaustiva, hi ha dades que ja són reveladores. Primer, la victòria aclaparadora a Florida, que reflecteix una tendència que s’ha repetit en bona part del país: Trump ha aconseguit un suport significatiu entre votants llatins i afroamericans. Aquest últim grup, tradicionalment lleial al Partit Demòcrata, ha mostrat una inclinació més gran de l’habitual cap a Trump, especialment entre els homes. Històricament, més del 80% de la població afroamericana ha votat pels demòcrates, però en aquesta ocasió hi ha hagut un canvi notable.
L’estratègia de Harris, basada en fer de l’avortament i la defensa del feminisme les seves principals banderes, no ha donat resultat. Sembla haver-hi un cert esgotament d’aquests temes, que ha alienat part de l’electorat masculí sense sumar noves simpaties femenines. Els resultats parlen per si sols: el feminisme de gènere no ha aconseguit convèncer una majoria suficient.
Una altra característica destacable d’aquestes eleccions és el suport massiu dels treballadors i persones amb baixos ingressos a Trump. Tradicionalment, l’esquerra ha estat la representant d’aquesta classe social, però sembla que això ha quedat en el passat. Trump ha aconseguit posicionar-se com el candidat del vot popular, mentre que Harris, malgrat el suport financer de multimilionaris i de celebritats com Beyoncé i Taylor Swift, no va aconseguir captar prou l’atenció de l’electorat.
La campanya republicana, centrada en l’economia i la immigració, sembla haver tingut més credibilitat que l’agenda demòcrata, que es recolzava en la força dels referèndums sobre l’avortament en diversos estats. Aquests referèndums no van assolir l’efecte desitjat.
En el seu discurs de celebració a Florida, Trump va felicitar el seu vicepresident electe, J.D. Vance, i va agrair als treballadors pel seu suport. Va afirmar que retornaria aquest suport amb polítiques que beneficiessin els seus votants. Trump també va fer una crida a la unitat i va reiterar el seu famós eslògan: «Fer Amèrica gran una altra vegada». Va insistir que no buscarà noves guerres, sinó que treballarà per posar fi a les existents, cosa que podria marcar l’inici de la retirada dels Estats Units del conflicte a Ucraïna.
Va prometre lluitar pels joves i els grans i va mantenir un to de reconciliació subratllant la importància de treballar tots junts per assolir l’èxit. Aquest resultat electoral no només marca una nova etapa en la política nord-americana, sinó que també genera tensió amb la postura dels mitjans i líders europeus, que es van mostrar obertament favorables a Harris. Després d’haver titllat Trump de «boig», «feixista» i «delinqüent», ara hauran d’enfrontar-se a la realitat: la majoria dels nord-americans ha preferit l’expresident per sobre d’una dona progressista, multiracial i defensora del feminisme de gènere i el dret a l’avortament.
Per ara, aquest és el balanç provisional d’una jornada electoral que ha deixat el país i el món en suspens.