Converses ja ha apuntat com en els darrers 15 anys, les economies dels Estats Units i d’Europa s’han anat separant fins a arribar al punt actual en què la primera és definitivament més pròspera que la segona.
Una nova compilació de dades realitzada pel diari Politico Europe, propietat del grup alemany Axel Springer SE i, per tant, poc sospitós de biaix proamericà, aporta nova llum que demostra que no només els Estats Units se’n surten millor en l’àmbit de l’economia immediata, sinó que tots els factors de fons apunten que és Amèrica i no pas Europa qui manté unes bases de prosperitat més sòlides a llarg termini.
Repassem quines són aquestes dades i què impliquen.
1. Riquesa per càpita
Comencem pel més evident però no per això menys important. La diferència en el Producte Interior Brut (PIB) per càpita, això és, la producció d’una economia dividida per la seva població total, s’ha pràcticament multiplicat per dos entre el 1990 i el 2023. Els Estats Units ja disposen d’un avantatge del 30% respecte d’Europa (73.600 dòlars contra 53.800). Pitjor encara, mentre que el PIB per càpita nord-americà continua creixent, l’europeu s’ha estancat des del 2022.
2. Recerca i Desenvolupament
D’una forma similar a l’indicador anterior, la Recerca i Desenvolupament (R&D) total pública i privada dels Estats Units no ha deixat de créixer mentre que l’europea està virtualment estancada al voltant del 2% del PIB des del 2008. Durant el mateix període, la dada nord-americana ha passat d’un ja avantatjat 2,7% fins al 3,6% l’any 2022.
3. Producció acadèmica
Potser un dels indicadors més subjectes a interpretació, però interessant igualment, és el percentatge d’articles acadèmics que se situen en el 1% dels més citats en l’àmbit de l’enginyeria i les ciències. Altre cop els nord-americans avancen clarament als europeus (1,7% contra 1,2% el 2022), tot i que en aquest cas la diferència en els darrers 15 anys s’ha reduït una mica. Les publicacions xineses, en canvi, experimenten un auge constant i ja superen a les europees en l’últim any analitzat.
4. Energia
Gràcies a les seves reserves de petroli i gas natural situades en els subsols d’Alaska i Texas, els Estats Units gaudeixen d’una sobreabundància d’energia fòssil barata que abasteix les seves indústries a preus cada cop més competitius respecte als europeus. La diferència en el preu del MWh d’electricitat industrial s’ha disparat des del 2000, quan les empreses nord-americanes pagaven un 78% del preu que suportaven les europees. L’any 2022, aquest percentatge havia caigut fins al 34%. Això vol dir que la indústria europea ha de destinar tres cops més recursos financers a abastir-se d’energia elèctrica respecte de la competència nord-americana. Pitjor encara, Europa és cada cop més dependent de les importacions d’energia provinents dels Estats Units, cosa que avantatja doblement aquest darrer.
5. Productivitat
En un model econòmic on la innovació tecnològica i l’eficiència, i no pas la quantitat, marquen cada cop més la diferència, tenir una bona productivitat esdevé indispensable. Els Estats Units s’han situat tradicionalment en la punta de la productivitat mundial, un lideratge que mantenen també respecte a Europa, que ha perdut posicions en els darrers 15 anys després d’arribar a un nivell de productivitat total dels factors (la que mesura la capacitat productiva un cop aïllades les variables del treball i el capital) de prop del 90% del nord-americà abans de la crisi del 2008. Avui ens situem en un 80%.
6. Potència empresarial
El 73% de les 30 empreses més grans del món (mesurades per capitalització versàtil, una mesura fins a cert punt qüestionable però que permet establir comparacions equitatives) són nord-americanes aquest 2024, com també ho són més de la meitat (el 56%) de les principals 500. Europa només representa el 10% de cadascun d’aquests dos rànquings.
7. Fertilitat
Una variable clau per a preveure la prosperitat a llarg termini és el nombre de fills per dona, ja que permet anticipar d’alguna manera la disponibilitat de capital humà i social almenys equivalent a l’existent en el moment present. Històricament, les dones nord-americanes han tingut més fills que les europees. El 2022 l’avantatge dels Estats Units es mantenia (1,7 contra 1,5 fills). Ara bé, en aquest aspecte tots dos es troben en una situació difícilment sostenible a llarg termini, que a més té tendència a empitjorar des dels anys 60 del segle passat, allunyant-se del llindar de substitució generacional que els demògrafs fixen en 2,1.
Tots els factors de fons apunten que és Amèrica i no pas Europa qui manté unes bases de prosperitat més sòlides a llarg termini Share on X
