De paradís progressista a situació traumàtica
Els Països Baixos i també Suècia han caigut del paradís de l’imaginari progressista a un infern que sembla molt allunyat del que considerem que és Europa. És clar que, potser, en realitat mai no van ser un paradís. Els dos emporis de la socialdemocràcia i el liberalisme progressista, amb sòlids estats del benestar i una gran capacitat de rebre immigració —sobretot per part de Suècia (encara que la població estrangera és més gran a Catalunya)—, amb legislacions favorables a l’avortament molt primerenques i generoses, dels primers a legalitzar el matrimoni i l’adopció homosexual, l’eutanàsia i la seva ampliació, i, en el cas dels Països Baixos, la legalització del consum de drogues, tots ells notes característiques del que es considera desitjable en una societat progressista, han conduït a una situació absolutament traumàtica.
La Mocro Maffia als Països Baixos
En el cas dels Països Baixos, la delinqüència a gran escala, la Mocro Maffia, s’ha apoderat del país. De fet, l’alcaldessa d’Amsterdam, el ministre de Justícia o el 59% dels ciutadans consideren que és un narcoestat o que té un alt risc de ser-ho. La Mocro Maffia és un conjunt de bandes criminals, sobretot però no exclusivament, descendents d’immigrants marroquins, d’aquí el nom de Mocro. Les seves xarxes estan arrelades als Països Baixos, però s’estan estenent per Europa, i sobretot tenen importància a Espanya, que és un dels altres punts d’entrada massiva de droga.
La guerra entre bandes rivals ha desestabilitzat el funcionament del país. El seu poder és tal que ha amenaçat alts funcionaris del govern, incloent-hi l’exministre de Justícia, el primer ministre i la princesa Amàlia, que el 2023 va haver de venir a Espanya per raons de seguretat. Han assassinat periodistes, empresaris i advocats com a advertiment, i en alguns casos ho han fet de manera espectacular, com quan van deixar un cap decapitat a la tauleta d’un coffee shop d’Amsterdam.
Les seves organitzacions controlen el tràfic de cocaïna des de Sud-amèrica fins a Europa a través dels ports de Rotterdam i Anvers, que controla el seu líder, Ridouan Taghi, considerat el narco més perillós d’Europa. Va ser detingut el 2019 i jutjat fa poc en un lloc desconegut de Malta amb grans mesures de seguretat. No obstant això, la seva organització no ha quedat afectada. Juntament amb els Països Baixos, Bèlgica també està contaminada per aquest problema, i com s’ha dit, la penetració a Espanya és evident.
Impacte en la societat holandesa
Una de les novetats és la dels nens soldats menors, de 12 o 13 anys que, a canvi d’una mica de diners fàcils, no només trafiquen amb drogues sinó que són capaços de posar bombes i cometre atemptats. El port de Rotterdam és clau en tota aquesta història, però evidentment no s’hauria desenvolupat només en el port si no hi hagués hagut altres condicions a la mateixa societat holandesa.
El problema, com narren els experts, és que quan comença a guanyar força, el seu creixement és exponencial perquè la combinació de diners fàcils i amenaces a la persona i a la família són demolidores i afecten no només responsables de l’administració o del port, sinó també la mateixa policia. Un signe, i val la pena retenir-lo pel seu significat entre nosaltres, és que els funcionaris policials ja no abandonen la feina d’uniforme per temor del que els pugui passar. Aquest fet ja fa anys que és comú al nostre país.
Els assassinats estan a l’ordre del dia perquè les armes són molt accessibles, per 500 euros no hi ha problema. La situació és tan greu que els mateixos funcionaris de seguretat afirmen que no veuen la sortida del túnel.
La situació a Suècia
El cas de Suècia és també particularment descoratjador. El problema dels delictes violents i el creixement de les bandes de carrer ha portat al fet que el govern suec hagi tret al carrer en determinades ocasions l’exèrcit per donar suport a la policia en barris d’alt nivell de criminalitat. Aquesta circumstància pròpia d’Amèrica Llatina i, ja no diguem d’Àfrica, és insòlita a Europa i només s’han vist soldats als carrers quan hi ha hagut una elevada amenaça terrorista. Aquest fet obliga a dedicar recursos creixents a la policia i a aplicar polítiques més estrictes, però el mal és profund.
Problemes d’integració i criminalitat
La immigració arrelada en barris marginats, que genera exclusió social, facilita el sorgiment de bandes, i el desarrelament i la manca d’integració en alguns grups d’immigrants, generen noves necessitats creant lleialtats entre grups per afinitats ètniques. Si bé la violència de les bandes criminals es dona a les grans ciutats, també s’ha estès als petits pobles i a les zones rurals.
Com en el cas dels Països Baixos, l’augment de tràfic de drogues, especialment de cocaïna, és una component important del problema i alhora incrementa la violència entre bandes rivals. També, com a Holanda, hi ha el reclutament de menors perquè actuïn com a sicaris. El 2022 es van registrar a Suècia 391 tirotejos i 63 morts. Fins al setembre de 2023, les morts ja assolien les 41.
Factors de risc a Catalunya
Cal prendre nota de les causes profundes que han degenerat la situació d’aquests dos països teòricament modèlics, amb nivells de benestar i d’assistència molt més alts que els nostres. Catalunya presenta factors de risc molt elevats per caure en un escenari semblant, factors que valdrà la pena considerar amb atenció.
Loading ...
